La defensa qüestiona l’estat de la víctima

La tercera i última jornada de la vista oral al Tribunal de Corts pel cas de la presumpta agressió sexual ocorreguda la matinada del 27 d’octubre del 2024 en un local d’oci nocturn d’Andorra la Vella es va tancar amb els informes finals de les parts, que van evidenciar tesis completament oposades. L’informe de la defensa va sorprendre amb un últim gir en assegurar que la víctima hauria tornat a la mateixa discoteca un mes després dels fets –després de declarar a la Batllia–, un element que va posar en valor per qüestionar la veracitat del relat i les seqüeles psicològiques de la jove. La Fiscalia i l’acusació particular van mantenir que hi va haver un delicte major d’agresió sexual constitutiva de violació i van ratificar la petició de vuit anys i dos mesos de presó, a més de 10 anys d’allunyament, 20 anys d’expulsió del Principat i 22.000 euros d’indemnització per danys físics, psicològics i per responsabilitats civils.

La defensa posa en dubte la víctima perquè va tornar al lloc dels fets

Un gir final de guió

L’advocada defensora va afirmar que l’acusat “no és culpable” i que el contacte sexual “va ser consentit, molt breu i sense penetració efectiva, perquè l’home no podia mantenir una erecció”. Els fets, segons la lletrada defensora, van consistir en petons, tocaments i una fel·lació de curta durada, amb intents fallits de relació vaginal. La lletrada va insistir en la diferència entre “credibilitat i veracitat”, advertint del risc de donar per certa una versió només perquè resulti coherent. El punt que va generar més impacte va ser l’afirmació que, després de declarar a la Batllia el 6 de desembre del 2024 –un mes després dels fets–, la denunciant hauria tornat al mateix local per sortir de festa, amb pagaments registrats aquella nit. La defensa va al·legar que aquest element qüestionaria la veracitat de les seqüeles descrites pels metges forenses i pèrits. La Fiscalia i l’acusació, però, van replicar que aquesta circumstància “no consta en acta i no té fonament probatori dins la causa”.

L’acusació acredita que les lesions de la víctima són elements objectius

Entre els arguments principals de la defensa, també va destacar que les càmeres de seguretat mostrarien una seqüència temporal “incompatible” amb la versió de la víctima, que cap agent va poder corroborar la presència de sang al bany i que no es va detectar sang ni a les mans, ni al penis ni a la part interior dels calçotets de l’acusat. També va remarcar que la víctima no va poder confirmar si el penis estava erecte, un element que va considerar “central per descartar una penetració”. A més, va defensar que l’actitud posterior de l’home –tranquil, sense fugir i amb comportament afectuós– no s’adiu amb la d’algú que acabés de cometre una agressió sexual.

Una petició ferma

El ministeri públic va sostenir que l’acusat va continuar una penetració violenta després que la víctima li demanés reiteradament que parés, i que fins i tot li va tapar la boca mentre ella cridava a les amigues. La Fiscalia va assegurar que la ferida al canal vaginal acreditada per informes mèdics i la presència de sang abundant a la roba –també en peces de l’acusat– constitueixen elements objectius que reforcen el relat. El fiscal va insistir que la versió de la denunciant s’ha mantingut constant davant de tots els testimonis: amigues, personal de seguretat, agents de policia, pèrits i el tribunal. L’acusació particular va coincidir a qualificar la víctima de “real” i va destacar que les amigues la van veure plorant i que va explicar els fets immediatament mostrant la sang. També va subratllar que la lesió descrita “no és compatible amb una relació sexual consentida”. Les acusacions van insistir que el consentiment és revocable en qualsevol moment i que la retirada verbal i física del mateix va quedar demostrada. Amb els informes finals presentats, la causa va quedar vista per a sentència.