PROCEDIMENT DE RECUSACIÓ JUDICIAL
García Val defensa la seva imparcialitat
La presidenta del Tribunal de Corts nega tindre una relació íntima amb l’advocat processat
La presidenta de Corts, Núria García Val, davant del president del CSJ, Josep Maria Rossell.
La presidenta del Tribunal de Corts, Núria García Val, nega tindre cap relació íntima amb l’advocat processat en el cas pel qual la Fiscalia va presentar una recusació per apartar-la del procediment. En declaracions al Diari, García Val va assegurar que en cap moment ha afirmat tenir cap vinculació personal amb el lletrat i va subratllar que l’única relació existent és estrictament professional. La magistrada respon així a la iniciativa del Ministeri Fiscal d’elevar la qüestió al Tribunal Constitucional, que finalment va avalar l’apartament del cas. Tot i discrepar implícitament de l’argumentació de la Fiscalia pel que fa a la suposada relació personal, García Val va evitar la confrontació amb la decisió adoptada per l’alt tribunal. “Si el Tribunal ha considerat que m’han d’apartar del cas, només puc respectar la decisió”, va afirmar.
La presidenta del Tribunal de Corts va defensar que sempre ha actuat amb imparcialitat i que el seu coneixement de l’advocat deriva sol de l’exercici professional dins l’àmbit judicial. Va remarcar que no hi ha hagut mai cap tipus de relació fora d’aquest marc. Més enllà de la polèmica concreta, García Val va expressar el desig que el nou any judicial serveixi per normalitzar la situació del Tribunal de Corts després d’un període que qualifica de “molt delicat”. Segons va explicar, la manca d’efectius de l’any passat ha tensionat notablement el funcionament de l’òrgan judicial.
“Si el Constitucional ha considerat que m’han d’apartar del cas, només puc respectar la decisió”
García Val confia que el reforç de personal previst permeti millorar el ritme de resolució de causes i alleugerir la càrrega de treball. “Esperem que amb més efectius la situació millori”, va apuntar, tot mostrant-se optimista amb aquesta nova etapa que s’obre als tribunals. Aquesta controvèrsia s’ha produït en paral·lel a la queixa presentada pel bufet Silvestre Advocats, que va denunciar presumptes irregularitats en la recusació impulsada pel Ministeri Fiscal. El despatx va qüestionar la forma i el fons de la iniciativa i va advertir que el mecanisme utilitzat podia generar inseguretat jurídica i afectar el dret a un jutge predeterminat per la llei.
“Sempre soc imparcial i la meva relació amb l’advocat processat és només professional”
En paral·lel a la resposta de García Val, el debat sobre el funcionament de la judicatura havia tornat al centre del focus públic després que el president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Josep Maria Rossell, critiqués les limitacions del sistema actual per l’augment de recusacions i les particularitats d’un país petit com Andorra. Rossell va defensar que la tendència a formar tribunals amb magistrats que prèviament havien estat fiscals o batlles podia generar incompatibilitats que dificultaven que aquests jutgessin causes si havien intervingut anteriorment en elles, un fenomen que, segons ell, ja havia col·locat la Justícia “teòricament en situació de col·lapse” si no es reformaven les normes que ho regulen.
La manca d’efectius va tensionar l’activitat del tribunal de corts
El titular del CSJ va insistir que amb la configuració vigent, l’andorrinització ja existia, però que no havia de ser una condició exclusiva dins d’un sistema tan interdependent. Va afirmar que “l’andorrinització no ha de ser al 100%, perquè en un país petit com el que tenim actualment, amb les circumstàncies demogràfiques que tenim, és molt complex poder-ho fer”. Rossell va afirmar que aquesta elevada proximitat professional entre magistrats i actors judicials incrementava el risc que calgués recusar jutges, amb la consegüent dificultat per formar sales i celebrar vistes si tothom acabava sent impedit de jutjar per haver conegut abans algun dels participants. Va subratllar que la situació no només plantejava un problema de percepció pública, sinó que amenaçava de reduir de manera efectiva la capacitat del sistema judicial per funcionar amb normalitat. Va recordar que “cada vegada recusem més magistrats, inclús ara la Fiscalia últimament està recusant magistrats, cosa inaudita al país” i va advertir que “si anem així, al final ningú podrà jutjar res en aquest país”.
El CSJ critica les limitacions del sistema davant l’alça de recusacions
