ESTUDI DEL FONS MONETARI INTERNACIONAL
La descarbonització passa per un canvi en el model de mobilitat
L’FMI adverteix que sense una reforma del transport, Andorra no assolirà els objectius climàtics
Cues de vehicles per entrar i sortir d’Andorra.
El Fons Monetari Internacional (FMI) adverteix que Andorra no podrà assolir els seus objectius climàtics sense una reforma profunda del model de transport. Així ho estableix en un informe recent centrat en l’impacte del canvi climàtic sobre les economies petites i obertes, en què dedica un estudi específic al cas andorrà com a exemple de país amb altes emissions per càpita, forta dependència del turisme d’hivern i gran exposició a les conseqüències del canvi global.
El diagnòstic és clar: el sector de la mobilitat representa més de la meitat de la demanda energètica del país i és responsable del 56% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH). A més, el 76% dels combustibles venuts a Andorra són consumits per vehicles estrangers. Aquest fenomen, conegut com a “turisme de carburants”, distorsiona les dades nacionals i dificulta tant el control efectiu de les emissions com l’avaluació real de l’impacte de les polítiques climàtiques.
El transport consumeix més de la meitat de tota l’energia del país
L’informe utilitza el model Climate Policy Assessment Tool (CPAT) per simular diferents escenaris de descarbonització. Els resultats apunten que, per assolir la neutralitat climàtica el 2050, seria necessari aplicar una taxa de carboni de 150 euros per tona l’any 2030, combinada amb una millora anual d’eficiència energètica del 5% als sectors del transport, l’edificació i la generació elèctrica. L’FMI considera que aquest ritme d’eficiència podria resultar inassolible amb la tecnologia actual i, especialment, sense una reformulació del sistema de mobilitat nacional.
Taxa de carboni
En aquest sentit, l’informe subratlla que una taxa de carboni per si sola no seria suficient si no va acompanyada de canvis estructurals. A més, els seus efectes podrien tenir conseqüències sobre el preu dels combustibles, com ara un increment del 35% en el gasoil i fins a un 100% en el petroli. No obstant això, l’impacte sobre el PIB seria relativament limitat, ja que Andorra presenta una intensitat energètica inferior a la mitjana global i un teixit econòmic poc intensiu en processos industrials.
Set de cada deu litres de combustible es gasten fora per vehicles estrangers
El segon gran focus d’atenció de l’informe és l’adaptació. En aquest àmbit, l’FMI avisa que els impactes del canvi climàtic ja són visibles i que afecten directament el principal sector econòmic del país: el turisme. L’escalfament global redueix la durada i qualitat de les temporades d’hivern, i els Pirineus són una de les regions europees amb més retrocés en cobertura de neu.
L’informe estima que, d’aquí a 70 anys, Andorra podria perdre entre 75 i 100 centímetres del gruix mitjà anual de neu, fet que afectaria especialment les cotes mitjanes. L’altitud del país actua com a factor protector parcial, però no n’assegura la viabilitat a llarg termini. A més, l’increment dels costos de producció de neu artificial i la pressió sobre els recursos hídrics podrien comprometre la rendibilitat del model actual. Així mateix, recorda que la dependència del turisme hivernal suposa al voltant del 30% del PIB, una proporció molt elevada comparada amb altres països europeus.
L’estratègia d’adaptació d’Andorra es troba encara en una fase incipient. L’FMI recomana accelerar-ne el desplegament, especialment pel que fa a la protecció d’infraestructures, la gestió del risc hidrològic i la preservació dels entorns naturals que constitueixen un actiu clau per al turisme. També destaca el potencial de la desestacionalització i la diversificació de l’oferta turística, tot i que reconeix que aquests processos requereixen temps, inversió i una reorientació del sector.
Pel que fa a la política climàtica andorrana, l’informe valora positivament l’estratègia de neutralitat impulsada pel Govern, però alerta que els objectius fixats —com ara la reducció del 37% d’emissions el 2030, o l’arribada al 55% si es reforcen compromisos— requeriran instruments més ambiciosos. Entre les mesures previstes s’inclouen l’electrificació del 20% del parc mòbil en cinc anys, la reducció del consum energètic dels edificis en un 40%, i una producció d’energia nacional que cobreixi un terç del consum elèctric total.
Eixos d'actuació
Per fer-ho possible, s’han creat cinc grans eixos d’actuació: descarbonització, adaptació, finançament, transició justa i investigació. El Fons Verd del Govern i el pla d’inversions de FEDA (més de 200 milions d’euros fins al 2028) són vistos com una bona base, però l’FMI alerta que caldrà escalar l’esforç si es volen assolir les metes marcades.
En el terreny fiscal, el Fons considera que l’actual taxa de carboni (30 euros/tona, amb compensacions per a la ciutadania) no és suficient. Recomana arribar a almenys 120 euros/tona el 2030 per a economies desenvolupades, tot i reconèixer que la configuració particular d’Andorra –amb molta emissió externa– pot requerir un disseny diferenciat.
L’informe conclou que Andorra encara és a temps d’actuar, però que la finestra d’oportunitat s’està tancant. L’altitud ofereix cert marge de maniobra, però la competitivitat turística i la resiliència econòmica dependran de la capacitat d’implementar una transició energètica i climàtica profunda i sostinguda. Sense acció decidida, el país podria perdre avantatges estructurals que avui encara conserva.