Més calor, més despesa

El consum elèctric d’Andorra no només respon als hàbits socials i turístics, sinó que també mostra una sensibilitat clara a les temperatures extremes. Aquesta és una de les conclusions de la recerca d’Eddy Giovanni Velandia Cuervo, que ha caracteritzat per primer cop els factors socials, econòmics i ambientals que condicionen la demanda elèctrica del país entre el 2012 i el 2024, així com el seu comportament futur en escenaris de canvi climàtic.

Segons l’autor, la demanda elèctrica augmenta de manera més acusada en dies calorosos que no pas es redueix en dies freds. Això es deu a una qüestió tècnica: l’ús d’aire condicionat respon amb més força a l’excés de calor que no pas el sistema de calefacció ho fa al fred. Per això, en escenaris de futur en què la temperatura mitjana augmenti entre 1 °C i 3,7 °C, com preveu el panell climàtic de l’ONU, el consum elèctric a l’estiu augmentarà, mentre que a l’hivern caurà lleugerament, compensant-se en part a escala anual.

El consum de llum puja més amb la calor que no pas amb el fred

Per fer aquesta anàlisi, la tesi construeix una base de dades diària a partir d’informació de FEDA, el Servei Meteorològic Nacional i fonts administratives del país. També incorpora variables exògenes com les pernoctacions turístiques, les autoritzacions d’immigració i el nombre de treballadors registrats, a més de les matriculacions de vehicles elèctrics i híbrids del programa ENGEGA, utilitzat com a indicador de les polítiques de transició energètica.

Els resultats revelen patrons de consum molt marcats segons el dia de la setmana, amb màxims de dimarts a dijous i mínims els caps de setmana, atribuïbles a l’activitat institucional, turística i laboral. La demanda també respon de manera asimètrica a la climatologia: cada grau de temperatura per sobre del llindar de confort (24 °C) genera un augment considerable del consum elèctric, mentre que quan fa fred, l’estalvi és menor.

Amb dades empíriques i modelització avançada, Velandia ha utilitzat tècniques com SARIMAX, LSTM i XGBoost per comparar la capacitat predictiva dels models i dissenyar escenaris de futur. L’anàlisi mostra que XGBoost és el mètode més precís, amb un error mitjà absolut del 2,69 % en la predicció del 2024. Aquesta capacitat predictiva és clau per a la planificació de la xarxa elèctrica.

El treball aporta dades útils per a la política energètica del país. Per exemple, proposa ajustar la gestió de la demanda aprofitant els cicles setmanals previsibles, millorar l’eficiència en hotels i remuntadors i adaptar la xarxa a una major càrrega estival. També planteja que els incentius a la mobilitat elèctrica s’han de complementar amb tecnologies com la càrrega intel·ligent i l’emmagatzematge tèrmic per evitar pics de demanda.

A més, la tesi posa en valor l’aposta per una generació elèctrica baixa en emissions. Tot i que Andorra importa prop del 75% de la seva electricitat, aquesta prové majoritàriament de fonts renovables o nuclears, tant de França com d’Espanya, fet que redueix la intensitat de carboni del consum energètic nacional. No obstant això, l’autor recorda que l’electrificació només serà realment sostenible si es planifica d’acord amb les condicions reals del país i el seu comportament climàtic futur.

En definitiva, el treball de Velandia ofereix una eina valuosa per entendre el metabolisme elèctric d’Andorra i anticipar-ne els reptes. Mostra com el turisme, el mercat laboral i el clima interactuen per configurar el consum d’energia, i com aquests factors poden canviar en un futur pròxim. La tesi obre la porta a una gestió més eficient, sostenible i adaptada al context del Principat.