Tribunals
Un dels condemnats pel 'cas Buiques' demana ampliar la semillibertat
L’advocat reclama que pugui pernoctar al domicili perquè la filla de cinc anys està afectada psicològicament per l’absència del pare
Una de les sales de vistes de la seu de la Justícia.
La defensa d’un dels condemnats pel cas Buiques ha presentat un recurs d’apel·lació davant la sala penal del Tribunal Superior contra la decisió del Tribunal de Corts i sol·licita una modulació de la semillibertat que permeti al seu client pernoctar al domicili familiar. L’advocat ha argumentat en la vista d'aquest matí que “la semillibertat no és un privilegi, sinó una modalitat d’execució de la pena que ha d’aplicar-se d’acord amb criteris de proporcionalitat”, i ha defensat que la pernocta a casa no buida de contingut la condemna imposada.
Un dels eixos principals del recurs és la situació familiar del condemnat, especialment la de la seva filla de cinc anys, que, segons la defensa, “pateix afectacions psicològiques derivades de la manca de convivència amb el pare”. En aquest sentit, ha invocat el dret a la vida familiar i la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant, posant l’accent en l’interès superior del menor.
La defensa ha aportat un informe psicològic que acredita una forta vinculació emocional entre la menor i el seu pare, així com símptomes d’inseguretat, necessitat de presència i por a l’abandonament emocional. L’advocat ha assegurat que la situació del pare pot tenir conseqüències negatives en el desenvolupament de la nena, a qui ha qualificat de víctima secundària del cas, i ha reclamat que es minimitzi l’impacte de la condemna sobre els menors d’edat.
El lletrat també s’ha posat en relleu durant la vista la “conducta exemplar” del condemnat al centre penitenciari, sense cap falta disciplinària, amb assumpció de responsabilitats i seguiment psicològic continuat, amb informes penitenciaris favorables. Un altre aspecte destacat ha estat el règim de visites. La defensa ha al·legat que el condemnat es veu obligat a escollir entre mantenir un vis-a-vis íntim amb la seva parella o veure la seva filla, ja que l’acceptació d’un vis-a-vis comporta no poder veure la menor durant tres setmanes, una situació que, segons l’advocat, perjudica directament la nena.
El Ministeri Fiscal ha defensat el compliment de la semillibertat en els termes actuals i ha remarcat que en aquest procediment “no es tracta de valorar el bon comportament de l’acusat”, ja que la Fiscalia “mai s’ha oposat a la semillibertat i comparteix l’objectiu de la seva reinserció”. Tanmateix, ha advertit que no es poden perdre de vista els antecedents del cas, i ha considerat que l’element familiar invocat, en relació amb la filla menor, “no constitueix una circumstància excepcional suficient per modificar la pena”, atès que el tribunal ja va valorar aquesta situació en la seva decisió.
El condemnat també ha pres la paraula durant la vista davant els magistrats del Superior i ha expressat el seu desig de poder pernoctar al domicili familiar per estar amb la seva filla. La menor, segons el condemnat, pateix per la seva absència i “no entén que aparegui i desaparegui”, una situació que ha qualificat de drama familiar, tot remarcant la necessitat de poder-li donar estabilitat emocional.
La sala penal del Tribunal Superior qui haurà de revisar el recurs i pronunciar-se sobre la possible modificació de les condicions de semillibertat.