DESÈ ANIVERSARI DE LA GUARDIOLA DE LA JUBILACIÓ
La CASS remarca la urgència d’una reforma estructural de les pensions
Els mandataris del fons de reserva i de la CASS alerten que les mesures paramètriques només allunyaran el perill de manera momentània
La tercera de les conferències amb motiu del desè aniversari del fons de reserva de jubilació.
El debat sobre com abordar la reforma de les pensions es troba encallat. Tot i que el màxim responsable del fons de reserva de jubilació, Jordi Cinca, va admetre ahir que els grups parlamentaris “estan treballant sobre un text per poder-lo presentar als altres partits que formen part de l’arc parlamentari”, va alertar sobre la urgència d’introduir una reforma que sigui estructural i sistèmica, no tan sols canvis paramètrics com ara l’augment de les cotitzacions o l’ajustament de l’edat de jubilació.
“El creixement no permetrà fer front als compromisos adquirits d’aquí a 5, 10 o 20 anys”
Segons Cinca, amb aquests ajustos “probablement no resoldrem el problema”, sinó que s’ajornarà, tot i defensar que qualsevol avanç és positiu “si només tenim l’opció de fer una reforma paramètrica per guanyar temps, millor això que quedar-nos com ara”. No obstant això, va advertir del risc d’encadenar reformes parcials. “Si després d’una reforma ja estàs dient que n’hem de fer una altra, acabarem esgotant o lapidant la confiança del ciutadà amb el sistema”, va assegurar, remarcant que “si la reforma no és completa ni global, no haurem acabat el debat de les pensions”.
“La reforma és necessària i cada dia que passa és més necessària que ahir”
El responsable del fons de reserva va demanar el màxim consens per resoldre “una qüestió tan delicada com aquesta”, i va assegurar que els grups parlamentaris són conscients “dels riscos de la situació i de la necessitat de fer una reforma”, però va advertir que si arriba el moment que es constata que és impossible arribar a un acord, les mesures “s’hauran de tirar endavant igualment”. En aquesta línia, va confirmar que, si s’analitza l’evolució del fons en els darrers quinze anys, “la tendència sempre és a l’alça”. Tot i això, va subratllar que els últims tres exercicis, amb un creixement acumulat del 24%, no permeten “fer front als compromisos que el fons té adquirits amb tots els seus cotitzants i que es començaran a fer palesos d’aquí a cinc, 10, 15 o 20 anys”.
Les mesures paramètriques plantegen modificacions en l’edat de la jubilació, el preu del punt, la pujada de la cotització i el factor de conversió, és a dir, els anys que es triguen a recuperar allò cotitzat un cop arriba la jubilació, però per sobre d’aquestes reformes planeja la necessitat expressada per la CASS d’implementar un model mixt que pugui combinar el fons públic de repartiment amb mecanismes de capitalització individuals i empresarials. Durant la presentació, l’abril de l’any passat, de l’estudi sobre les projeccions elaborat per la CASS, Cinca va assegurar que només augmentant les cotitzacions fins al 16%, pujant l’edat de jubilació als 67 anys o incrementant el factor de conversió de 9,5 fins a 17, només es retardaria l’arribada d’un problema que acabaran pagant els futurs cotitzants amb pensions més baixes.
En aquest paquet de mesures proposat per la CASS també es va sondejar la idea de posar un topall màxim i mínim a les pensions, augmentar l’edat per accedir a una jubilació anticipada, dels 61 als 63 anys, bonificar les persones que decideixin jubilar-se després dels 67 o introduir una revaloració de les pensions partint de l’IPC. Tot això, és clar, acompanyaria la introducció dels anomenats nous pilars: un pla de pensions amb l’empresa obligatori per les persones menors de 45 anys, i el foment dels plans privats individuals mitjançant deduccions fiscals. En aquesta línia, Xavier Espot ja va assegurar al desembre que una de les mesures “ineludibles” seria la creació d’aquest fons privat de pensió complementari, fet que representa “una línia vermella” per al PS i sobre el qual Concòrdia encara no ha expressat l’opinió.
El debat sobre les pensions, que s’ha anat allargant, preocupa per l’increment de la dificultat per fer front al repte demogràfic i la transformació de la piràmide poblacional amb una reforma “cada dia més necessària”, segons Marc Galabert, president de la CASS, que va demanar celeritat per acordar les mesures: “El millor moment per fer la reforma segurament va ser ahir, i si m’ho haguessis preguntat ahir, t’hauria dit abans-d’ahir.”
Jordi Martínez en la darrera conferència pel 10è aniversari del fons.
L'EDUCACIÓ FINANCERA TANCA EL CICLE DE CONFERÈNCIES DEL FONS DE RESERVA
El president de la CASS, Marc Galabert, va explicar que l’objectiu principal de l’aniversari ha estat “treure el fons al carrer, explicar què fem, com ho fem i posar sobre la taula el marc en què té sentit l’actuació del fons, que no és altre que el sistema de pensions d’Andorra”. Galabert va valorar positivament les conferències organitzades prèviament, que van abordar els models de pensions internacionals, la gestió dels actius del fons i l’educació financera, i que, segons va destacar, han servit per aportar elements de reflexió als grups parlamentaris davant possibles reformes del sistema.
Durant la ponència, Martínez va defensar la necessitat d’incorporar l’educació financera des de les primeres etapes de la vida, especialment entre els joves, abans que hagin de prendre decisions econòmiques rellevants. “Si els joves disposen dels coneixements bàsics abans de prendre decisions importants, quan siguin adults és més probable que prenguin millors decisions”, va assegurar. En aquesta línia, també va remarcar la importància de reflexionar sobre els objectius vitals com a eina per definir objectius econòmics i orientar millor les decisions financeres. “Conèixer els teus objectius vitals et permet saber què pots fer per acostar-t’hi”, va concloure. Avui, 200 alumnes de batxillerat i cicles formatius tenen l’oportunitat de rebre aquests coneixements en salut financera de manera adaptada.