AGRESSIÓ SEXUAL
Cop a la Fiscalia amb la llibertat del jove acusat d’una violació al Pas
Corts, un cop acabat el judici, va decretar l’alliberament sota fiança del processat
Dos cotxes de policia davant de l’edifici de la Batllia.
El Tribunal de Corts va acordar ahir la llibertat provisional sota una fiança de dotze mil euros del jove turista madrileny de 21 anys jutjat per una presumpta agressió sexual a una temporera catalana de 25 anys als lavabos d’una discoteca del Pas de la Casa el 28 de febrer del 2025, després de la presentació dels informes finals de les parts. L’acusat, que es trobava en presó preventiva des de l’1 de març del 2025, va quedar en llibertat mentre la causa queda pendent de sentència. Durant la vista oral, celebrada al llarg de tres dies consecutius, la Fiscalia va sostenir que els fets constituïen una agressió sexual constitutiva de violació i va reiterar la petició de sis anys de presó, dotze anys d’allunyament de la víctima, l’expulsió definitiva del Principat i el pagament de les despeses derivades del procediment.
En el seu informe final, el Ministeri Públic va centrar el debat en la qüestió del consentiment i va afirmar que “el sí és sí i el no és no”, rebutjant que els fets es poguessin interpretar com un “joc de seducció”. El fiscal va remarcar la dificultat probatòria dels delictes contra la llibertat sexual, ja que el 99% es produeixen en la intimitat, i va recordar que “ningú d’aquesta sala pot dir què va passar dins d’aquell lavabo, només la víctima i l’acusat”. Va defensar que la declaració de la víctima, com a prova directa única, complia els criteris jurisprudencials de credibilitat subjectiva, solidesa i persistència en el relat, i va subratllar que no existia cap motiu perquè presentés una denúncia falsa. El Ministeri Públic va destacar que la denúncia va ser immediata i que l’estat emocional de la jove va ser observat de manera objectiva per policies, sanitaris i testimonis. Va descriure una víctima “tremolosa, agitada i incapaç de verbalitzar els fets”, amb plors i un estat d’angoixa evident, signes que, segons la Fiscalia, també quedaven reflectits en les imatges de videovigilància.
El fiscal va remarcar la dificultat probatòria dels delictes sexuals
L’acusació pública va sostenir que els vídeos mostraven la víctima somrient abans dels fets i baixant dels lavabos “xocada” immediatament després. Les proves pericials van ser qüestionades per la Fiscalia per la manca de rigor d’algunes pericials de part i va defensar la validesa de l’informe judicial, que va constatar “signes compatibles amb un trastorn d’estrès posttraumàtic”, tot i precisar que la valoració de la relació causal corresponia al tribunal. També va sostenir que l’actitud de la víctima era coherent amb una agressió sexual i va rebutjar qualsevol intent de desqualificar-la pel seu comportament previ als fets. L’acusació particular es va adherir íntegrament a l’informe de la Fiscalia. Va insistir que la víctima havia demanat declarar a porta tancada per por, que no havia generat mai problemes a la discoteca i que el relat havia estat “sòlid i persistent, sense contradiccions ni indicis de simulació”. També va posar l’accent en les conseqüències personals i laborals dels fets, com ara l’abandonament del seu lloc de treball a Andorra, i va reclamar indemnitzacions per pèrdues salarials, despeses mèdiques i danys psicològics i morals valorats en quasi catorze mil euros.
L’acusació reclama indemnitzacions per pèrdues salarials, despeses mèdiques i danys psicològics
La defensa va rebutjar que l’acusat pogués ser qualificat de depredador sexual
La defensa va sol·licitar l’absolució i va negar que els fets constituïssin una agressió sexual. Va rebutjar que l’acusat pogués ser qualificat de “depredador sexual” i el va descriure com “un noi completament normal”, sense antecedents penals, respectuós i educat. L’advocada defensora va posar en dubte la versió de l’entorn de la víctima, destacant contradiccions en les declaracions dels seus amics, i va remarcar que no es va produir cap forcejament ni cap obstacle per sortir del lavabo. També va subratllar que l’acusat va tornar a la discoteca després dels fets, un comportament que va considerar “incompatible” amb el d’un agressor sexual. L’advocacia va fer referència a les declaracions de diversos policies i pèrits que van intervenir en la causa, que van descriure l’acusat com a tranquil, cooperatiu i amb bona actitud durant la detenció i la instrucció. Va destacar que només un agent va qualificar la seva actitud de “xulesca”, una valoració que va considerar una opinió personal no compartida per la resta de testimonis.