JUDICI CONTRA UN TURISTA ESPANYOL ACUSAT D’AGRESSIÓ SEXUAL
Els informes dels pèrits de part es contradiuen en l’estat de la víctima
La jove té un trauma per l’atac, segons l’acusació, i la defensa hi veu altres causes
Un furgó policial davant l’edifici de la Batllia.
La segona fase de la vista oral al Tribunal de Corts pel presumpte delicte d’agressió sexual ocorregut la matinada de l’1 de març del 2025, en una discoteca del Pas de la Casa, va evidenciar ahir les contradiccions entre els informes pericials sobre l’estat psicològic de la víctima i les divergències en les valoracions policials del comportament de l’acusat. La sessió va reunir les declaracions de pèrits, professionals sanitaris, agents de policia, personal de la discoteca, i familiars i amics del jove encausat, en un judici marcat per versions oposades dels fets.
El cas gira entorn d’un turista madrileny de 21 anys acusat d’haver agredit sexualment una temporera catalana de 25 anys al lavabo del local d’oci després d’haver coincidit amb ella durant la nit. La Fiscalia i l’acusació particular sostenen que la víctima no va consentir els fets i que va reaccionar sota un estat de xoc, mentre que la defensa manté que la relació va ser consentida i que va ser l’acusat qui va parar l’acte, qüestionant així la interpretació dels indicis aportats.
La pèrita que va avaluar la dona va descartar una simulació dels fets
Un dels punts centrals de la vista va ser el debat pericial sobre l’impacte psicològic dels fets en la denunciant. La pèrita psicòloga que la va avaluar va concloure que presentava “una simptomatologia compatible amb un trastorn d’estrès posttraumàtic i ansietat”, amb afectació en la seva vida personal, social i laboral. La professional va explicar que el relat de la víctima és coherent amb les reaccions observades immediatament després dels fets i en les setmanes posteriors, i no es van detectar indicis de simulació. També va subratllar que l’estat de bloqueig o paràlisi és una resposta habitual en situacions de trauma.
Els investigadors no van detectar indicis d'una conducta agressiva de l'acusat
Per contra, els dos pèrits aportats per la defensa van presentar un contrainforme en què van posar en dubte el caràcter concloent d’aquest diagnòstic. Sense haver avaluat directament la víctima, van sostenir que la simptomatologia descrita podria estar relacionada amb factors previs o amb situacions d’ansietat anteriors, i que, per tant, “no es pot establir amb certesa una relació causal directa entre l’estat psicològic actual de la dona i una agressió sexual concreta”.
Les contradiccions també es van fer evidents en les declaracions policials. Els agents que van intervenir la mateixa nit dels fets van explicar que van apropar-se a la víctima en sentir-la plorar a l’exterior de la discoteca i que “presentava un estat evident d’ansietat, amb plors constants i una actitud de desorientació”. Els agents van declarar que la dona els va relatar que havia estat forcçada sexualment als lavabos, mentre que l’acusat va mostrar una actitud “xulesca” en el moment de la detenció.
Els policies que van assumir la investigació posterior, en canvi, van oferir una valoració molt diferent. Van assegurar que “l’acusat es va mostrar tranquil, educat i totalment col·laborador tant durant la detenció com en les diligències posteriors”, i van destacar que no és habitual que una persona que acaba de cometre una agressió sexual torni amb normalitat al lloc dels fets. Després de revisar les imatges de les càmeres de seguretat i analitzar les declaracions, van afirmar que no van detectar indicis clars d’una conducta agressiva.
El personal de la discoteca va confirmar que aquella nit hi va haver un incident a l’exterior del local, amb una dona plorant i una baralla entre dos joves, però van assegurar que no van presenciar ni van escoltar res del que hauria passat dins del lavabo. Tant el cambrer com el porter van coincidir que la víctima no podia expressar-se amb claredat en aquell moment i que l’actitud de l’acusat era “tranquil·la i correcta” quan hi van parlar.
Finalment, familiars i amics del jove van reforçar la tesi de la defensa davant el tribunal. La germana, el cosí i diversos amics el van descriure com un noi respectuós, tranquil i no violent, amb bon rendiment acadèmic i implicat en activitats de voluntariat, especialment amb infants i persones amb discapacitat. Van coincidir a afirmar que mai l’havien vist protagonitzar conflictes ni mostrar actituds agressives.
Amb el tancament d’aquesta fase del judici, el Tribunal de Corts haurà de valorar les proves i testimonis presentats, que inclouen informes pericials contradictoris sobre l’estat psicològic de la víctima, diferències en les declaracions dels agents que van intervenir la nit dels fets i els que van investigar posteriorment, així com els testimonis de familiars i amics de l’acusat.