HABITATGE
La mare desnonada troba refugi temporal a l’Arca però perd l’esperança
La dona s’ha instal·lat a les dependències i no ha rebut cap resposta de Govern ni de l’INH
L’Arca d’Aixovall.
La situació de la mare amb dos fills andorrans que fa dies va denunciar les dificultats per accedir a un habitatge al Principat no només no ha millorat, sinó que s’ha agreujat. Tal com va explicar al Diari, la dona s’havia acabat d’instal·lar a l’Arca d’Aixovall, una solució provisional gestionada a través d’Afers Socials conjuntament amb La Creu Roja, i es trobava físicament i emocionalment exhausta, sense saber què passaria amb el seu futur ni amb el dels seus fills.
“Estic molt cansada, no puc més. No sé què passarà ara amb la meva vida”, va afirmar, visiblement afectada. Tot i el canvi d’ubicació, va insistir que la seva situació administrativa continuava exactament igual que dies enrere: no havia rebut cap resposta ni del Govern ni de l’Institut Nacional de l’Habitatge, malgrat haver-s’hi adreçat reiteradament. “No he tingut cap resposta de res. Ni del Govern, ni de l’Institut de l’Habitatge, ni de ningú. Res”, va lamentar.
“Tinc dos fills andorrans, no puc anar-me’n per ells, però aquí ja no hi veig futur”
Actualment, la dona paga 720 euros mensuals per una habitació a l’Arca d’Aixovall, mentre que Afers Socials assumia el cost de la mitja pensió. Una fórmula que considerava totalment insuficient i desproporcionada. “Això no és una solució d’habitatge. És una situació de supervivència”, va assegurar. Segons va explicar, amb el seu sou estable no podia accedir al mercat lliure, ni tan sols a un pis petit. “Treballo, tinc ingressos, però no em serveix de res. Amb el que es demana avui dia és impossible”, va afegir.
“No em mereixo acabar així després de tota una vida aquí. Ojalà això no li passi a ningú més”
La Creu Roja va explicar que cada cas és avaluat de manera individual en el moment d’arribar al recurs i que es fa un seguiment de la situació personal i social de cada usuari i no va poder aclarir un termini màxim d’estada establert, ja que el temps que una persona pot romandre a l’Arca depèn de l’evolució de cada cas.
Després de 22 anys vivint i treballant a Andorra, va reconèixer que per primera vegada es plantejava seriosament marxar del país. “Si jo estigués sola, ja hauria marxat. Tornaria al meu país, on tinc la meva família i un sostre”, va explicar. No obstant això, va deixar clar que no ho feia pels seus fills. “Tinc dos fills andorrans. No puc marxar i deixar-los aquí”, va remarcar.
El fill gran, de 18 anys, ja ha decidit que no es quedaria a Andorra i tenia previst reprendre els estudis a l’estranger, mentre que la filla, de 16 anys, continua escolaritzada al país. Aquesta situació feia que la mare se sentís atrapada. “He d’aguantar fins que la meva filla sigui major d’edat, però aquí ja no hi veig futur”, va afirmar.
La dona també va criticar durament els criteris d’adjudicació dels pisos assequibles. Segons va explicar, el fet de tenir un fill i una filla adolescents feia que l’Institut de l’Habitatge considerés que necessitava un pis de tres habitacions, una tipologia gairebé inexistent dins del parc públic. “Prefereixen no donar-me res abans que oferir-me un pis de dues habitacions. Jo no demano luxe, demano un pis, encara que sigui d’una habitació”, va denunciar. “No em mereixo acabar així després de tota una vida aquí. Tant de bo això serveixi perquè a ningú més li passi”, va concloure.