TROBADA DE NADAL
En tres anys i un màxim del 25%
Les primeres pròrrogues al lloguer acaben el 2027 i els contractes més antics s’alliberaran en un procés que s’allargarà fins al 2029
Espot
La quadratura del cercle de les aspiracions monetàries dels propietaris i els legítims drets dels inquilins a poder viure dignament en el procés ordenat de descongelació dels lloguers ha entrat a la fase final. Només quedarien els serrells. Després de mesos de treballar, el Govern ha presentat la proposta a la majoria parlamentària que li dona suport, en què s’han fixat els terminis progressius d’alliberament dels contractes de lloguer i les pujades màximes permeses. El desenvolupament començarà l’1 de gener del 2027, quan acaben les primeres pròrrogues dels contractes de més antiguitat, i s’allargarà tres anys, fins al 2029, amb els que van renovar l’acord abans que entrés en vigor la pròrroga obligatòria decretada el gener del 2019. El mateix criteri de progressivitat s’aplicarà amb els increments de les quotes, que aniran decreixent a mesura que augmenti el preu del metre quadrat. Fins a un màxim del 25% de pujada –no el 30% que reclamava l’Associació de Propietaris–, que afectarà només els que estiguin pagant fins a sis euros. A partir d’aquesta quantitat, l’increment percentual baixarà al 10%, que en determinats casos podria arribar a un topall del 5%. Unes magnituds que es mantindran estables tant si es renova el contracte al llogater actual com si s’opta per un nou inquilí. D’aquesta manera, el Govern vol tallar d’arrel qualsevol intent de fer fora els inquilins amb l’objectiu que els nous paguin molt més. Per tant, queda pràcticament a les seves mans decidir si es queda o opta per canviar de domicili.
No tot de cop
El document que Govern ha lliurat als consellers de DA i als que li donen suport inclou un altre apartat restrictiu per regular els increments. Sigui quin sigui l’augment percentual, aquest no es podrà aplicar de cop, sinó que s’haurà de prorratejar al llarg dels anys del contracte. Per exemple, si la pujada és del 25% i la durada de l’acord de cinc anys, cadascun dels exercicis s’augmentarà un 5% més l’IPC oficial. El que ha quedat descartat és l’alternativa de posar topalls als lloguers per zones geogràfiques, ja que és molt complex de valorar i quantificar, podria introduir criteris de subjectivitat i, per tant, donar peu a reclamacions.
El cap de Govern va explicar ahir durant la trobada amb la premsa que es volen tenir definitivament tancades les condicions abans de final d’any, perquè així “tindrem un any perquè la gent pugui pair-ho, tenir visibilitat clara del contracte, buscar alternatives i acollir-se als programes que oferim”. Un objectiu que en vista del que ha costat arribar fins aquí és més que ambiciós. “No és que no vulgui donar informació, és que no és fàcil. Hem parlat amb els propietaris, amb la plataforma i el sindicat de llogaters, amb l’EFA, amb tothom”, va remarcar la ministra Conxita Marsol, responsable de la proposta, en la mateixa compareixença. Espot va defensar que mantenir el mercat de l’habitatge eternament intervingut és contraproduent, “és fer un mal favor a l’habitatge a preu assequible”, ja que “si no s’incrementa l’oferta, mai moderarem els preus”.
Professions qualificades
La prioritat continua sent el lloguer assequible, va insistir Marsol. A Encamp la demanda gairebé dobla l’oferta, amb “unes 44 sol·licituds per 22 pisos”, en espera dels habitatges d’Arinsal i de la Font de Ferro. Si queden pisos sense ocupar es podrien destinar temporalment a professionals com metges o sanitaris, abans de plantejar l’opció de la compra.
MARSOL ADVERTEIX ELS PROPIETARIS DE PISOS BUITS
Segons va detallar la ministra, la previsió és arribar a enviar prop d’unes 1.800 cartes, una xifra que ha de permetre obtenir una radiografia tan acurada com sigui possible del nombre real d’habitatges buits existents al país. Marsol va reconèixer, però, que el procés tot just es troba en una fase inicial, i que els treballs d’anàlisi i comprovació de les respostes es podrien allargar entre tres o quatre mesos més abans de disposar de dades definitives.
En aquest sentit, la titular d’Habitatge va ser taxativa a l’hora d’advertir que “si finalment no surten al mercat i veiem que realment aquests pisos estan buits, aplicarem el que diu la Llei del creixement sostenible del dret a l’habitatge”, obrint la porta a l’aplicació de mesures previstes a la normativa per intervenir aquests immobles, en una crida a la corresponsabilitat social dels propietaris.