SUCCESSOS
Diversand demana al Govern i el Consell incloure el delicte d’odi al Codi Penal
L’associació el reclama arran del cas de transfòbia que va patir Noah Rodríguez
L’activista transgènere Noah Rodríguez.
L’associació Diversand va reclamar al Govern i al Consell General una acció més decidida per combatre les agressions i l’assetjament transfòbic i LGTB-fòbic al país arran del cas de l’activista Noah Rodríguez, qui va denunciar per xarxes el primer cas públic d’assetjament transfòbic laboral. La vicepresidenta i portaveu de l’entitat, Isabella Vargas, va subratllar que el cas de Rodríguez és el primer laboral que es troben des de l’entitat, ja que la resta són en “entorns escolars i amb menors implicats”. Davant la falta d’eines i mecanismes per defensar-se jurídicament, Diversand va fer una crida al Govern i els grups parlamentaris a incloure el delicte d’odi i del discurs d’odi al Codi Penal.
“És urgent disposar de normes legals que protegeixin les vícitimes en l’entorn laboral”
Vargas va recalcar que el primer pas és disposar de dades fiables sobre la magnitud d’aquestes situacions. “Necessitem informació sistematitzada sobre els casos d’agressió i assetjament per poder entendre el problema i dissenyar polítiques eficaces. Sense dades, és difícil protegir les persones del col·lectiu LGTB+”, va explicar Vargas.
El cas de la Noah Rodríguez “evidencia que la violència cap a persones trans no es limita a les escoles. És urgent disposar d’eines legals que protegeixin les víctimes també al món laboral”, va indicar. Dins de l’entorn educatiu, Diversand té mecanismes per fer pedagogia. “Moltes vegades una xerrada als professors o acompanyar els pares ajuda que les persones que treballen amb persones trans puguin ser més comprensives i comprendre la importància de dir el nom que ha escollit la persona o fer servir els pronoms que ha escollit”, va expressar, tot apuntant al fet que aquesta realitat no es pot traslladar a l’entorn laboral.
Vargas va recordar que actualment, la legislació andorrana, tot i prohibir la discriminació per raó de sexe o identitat de gènere, no contempla el delicte d’odi dins del Codi Penal. “Des de fa temps ja parlem de l’absència del delicte d’odi i del discurs d’odi al Codi Penal i és una qüestió per la qual necessitem dades al respecte sobre les agressions i una manera de protegir les persones del col·lectiu”, va expressar.
A més, l’associació va instar el Govern a destinar una partida per finançar la recepció de dades i elaborar un informe públic. “Amb dades de la policia podríem determinar que aquestes agressions han estat per motius d’il·legitimitat o de fòbia i fer un estudi públic amb dades reals amb les quals poder fer una fotografia de quines són les situacions”, va refermar Vargas.