Nacionalitat prèmium

La nacionalitat andorrana està a punt d’esdevenir una credencial d’exigència màxima si prosperen les esmenes presentades per Ciutadans Compromesos (CC) i Andorra Endavant al projecte de modificació de la Llei qualificada. Totes dues formacions coincideixen en la voluntat de reforçar el control sobre l’accés a la ciutadania, tot i que amb enfocaments i matisos diferents. Els punts en comú: la integritat, el compromís i l’arrelament. Les diferències amb Concòrdia es troben en el grau de severitat i en el tipus de mecanismes que es volen aplicar.

Una de les propostes que han despertat més debat és la de Ciutadans Compromesos, que vol incorporar la fitxa d’antecedents policials del país d’origen com a requisit important. Aquesta informació, diferent dels antecedents penals que recullen exclusivament condemnes fermes, inclouria dades sobre denúncies, investigacions obertes o incidents que no han estat jutjats. L’objectiu és evitar que accedeixin a la nacionalitat persones que puguin haver comès delictes greus, com ara violència de gènere, violència domèstica o tràfic d’estupefaents, encara que no tinguin una sentència ferma.

Ciutadans compromesos vol incloure la fitxa policial com a filtre per al passaport

Juristes consultats alerten que l’ús d’aquesta mena de dades podria vulnerar la presumpció d’innocència garantida per la Constitució andorrana, així com obrir la porta a decisions discrecionals sense base judicial. També posen en dubte la viabilitat tècnica de la mesura, ja que ni Espanya ni França estan obligades a compartir aquest tipus d’informació.

CC també proposa duplicar de tres a sis anys el període de residència efectiva per accedir a la nacionalitat per matrimoni, i exigeix nivell B1 de català. Tot i que la doble nacionalitat ja està prohibida per la Constitució, inclouen que perdrà la nacionalitat andorrana qualsevol persona que faci ús actiu d’una altra, sigui per votar, presentar-se a eleccions, treballar, estudiar o viatjar.

Andorra Endavant articula les seves esmenes en clau identitària. Considera que la nacionalitat no ha de ser un tràmit, sinó un compromís actiu amb el país, i defensa criteris de sang, mèrit i residència real. Una de les seves principals propostes és reformar l’accés per via educativa: actualment, després de 10 anys d’escolarització, un resident pot optar a la nacionalitat d'Andorra. AE vol eliminar aquest mecanisme i proposa que només puguin accedir-hi aquells joves que hagin estat mínim 15 anys escolaritzats a Andorra, dels quals un màxim de tres poden haver estat fora del país.

En matèria de residència, proposa l’exigència de 20 anys com a requisit per a la naturalització. Tot i això, aquest punt ja està recollit a la llei actual, fet que genera desconcert sobre el sentit real d’aquesta esmena, ja que no suposa cap modificació legal efectiva. També proposa reforçar la via de la nacionalitat per mèrits, ja prevista a l’article 15 de la llei vigent. AE vol concretar aquesta figura exigint un mínim de cinc anys de residència, un impacte rellevant en àmbits com ara l’esport, la cultura o l’economia, i l’aprovació per dues terceres parts del Consell General. No es tracta, per tant, de crear un nou mecanisme, sinó de regular-ho més.

La formació proposa, a més, un veto absolut a qualsevol persona que hagi estat condemnada amb pena privativa de llibertat o que tingui una causa penal oberta, sense excepció ni matís.

Concòrdia

En aquest context, Concòrdia ha optat per una via de reforma que busca equilibrar integració i cohesió, amb un plantejament més tècnic que simbòlic. Proposa reduir a quinze anys el requisit de residència per accedir a la nacionalitat, però endurint els criteris d’integració. Per exemple, exigeix el nivell B2 de català, superior al que plantegen altres grups, i afegeix com a requisit que el sol·licitant hagi participat activament en el teixit associatiu o comunitari del país, com a prova d’arrelament real.

Pel que fa als antecedents penals, proposa que no es pugui accedir a la nacionalitat fins que s’hagin cancel·lat, i exclou de forma definitiva qualsevol persona condemnada per delictes especialment greus o contra la seguretat de l’Estat. També s’hi inclouen casos amb ordre d’expulsió, prohibició d’entrada o residència al Principat, així com supòsits de frau durant el procés de sol·licitud.

Un punt destacat de les esmenes de Concòrdia és la proposta que qualsevol persona pugui renunciar voluntàriament a la nacionalitat andorrana, mitjançant declaració signada davant del Registre Civil, i amb documentació que acrediti la possessió d’una altra nacionalitat. Actualment, la llei només permet la renúncia en situacions molt limitades.