La Cambra alerta que la falta d’habitatge i de mà d’obra frenen l’economia

L’economia andorrana té tres frens que poden condicionar el creixement del futur per la manca d’habitatge assequible, les dificultats per trobar mà d’obra i la pressió sobre les infraestructures. Aquesta és la principal advertència que ha fet el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS), Josep Maria Mas, aquest migdia en la presentació de l’Informe econòmic del 2024, en un acte que ha comptat amb l’assistència del cap de Govern, Xavier Espot.

L’informe constata que l’any passat el PIB real del Principat va créixer un 3,4%, encadenant quatre exercicis consecutius d’expansió i superant el ritme de la zona euro, França i Espanya. La construcció va ser el sector que més va impulsar l’activitat sobretot pel dinamisme del mercat de l'habitatge i l'augment de la inversió pública, que va assolir el màxim des del 2012.

Les previsions que fa la Cambra per al 2025 són més moderades. El PIB del primer trimestre ha avançat un 2,6% interanual i els assalariats han crescut al mateix ritme fins al maig, però el nombre de visitants fins al juliol ha disminuït un 5,1% arran del descens dels excursionistes. El turisme amb pernoctacions ha compensat parcialment aquesta caiguda amb un increment del 5,1%.

L’entitat destaca que l'escenari internacional genera incertesa. Els aranzels anunciats als Estats Units han reduït les previsions de creixement del seu PIB, mentre que la zona euro es manté en un avanç feble de l’1%. Aquest context, sumat a les tensions internes del país, fa preveure un ritme més contingut per a l’economia andorrana en els propers mesos.

La Cambra defensa que el creixement no pot ser un fi en si mateix i reclama un debat sobre el model de país. Entre les prioritats assenyalades hi ha la necessitat de diversificar l’economia més enllà dels sectors tradicionals, modernitzar el comerç, adaptar el model migratori i laboral i reforçar les relacions institucionals davant l’Acord d’associació amb la Unió Europea.

9,6 milions de turistes

Els serveis també van impulsar l'economia amb un paper destacat de les activitats financeres, professionals i immobiliàries. El turisme va tornar a ser un motor fonamental, amb 9,6 milions de visitants, la xifra més elevada des del 2008, tot i que amb un ritme de creixement menys intens que en anys anteriors, indica l'informe. 

La Cambra remarca a més que el mercat laboral va viure un any històric, amb una taxa d’atur en mínims i un augment continuat del nombre d’assalariats. I recorda que el sector financer va millorar resultats, amb un increment del 7,3% dels beneficis agregats i un creixement del 23% en els recursos gestionats dels clients. La indústria, per la seva banda, va consolidar la recuperació iniciada el 2023 gràcies a l’estabilitat dels preus energètics.