DIA DE MERITXELL
L’avortament avança “a bon ritme”
Espot apunta que les converses amb el Vaticà continuen en el calendari previst per trobar un encaix acceptable per la Santa Seu
El Copríncep episcopal saludant el cap de Govern, ahir.
La negociació per a la despenalització de l’avortament continua avançant a bon ritme i, segons les previsions del Govern, la qüestió entrarà a tràmit parlamentari abans que finalitzi l’any. Així ho va refermar el cap de Govern, Xavier Espot, en declaracions als mitjans durant el Dia de Meritxell. El cap va subratllar que el més rellevant en aquest procés és assolir un punt d’equilibri entre l’impuls de nous drets socials i la preservació de la continuïtat institucional del país.
“Les propostes han de gaudir d’un consens o, com a mínim, d’una no oposició del Vaticà”
Un dels elements clau per poder culminar amb èxit la despenalització de la interrupció voluntària de l’embaràs és comptar amb el vistiplau de la Santa Seu. En aquest sentit, Espot es va mostrar optimista i va assegurar que, fins ara, tot apunta que s’arribarà a bon port. “Les propostes que fem han de gaudir de cert consens o, com a mínim, de no oposició per part de les institucions concernides”, va remarcar, afegint que el procés avança “al ritme desitjat”. El cap de Govern també va destacar que els altres grups parlamentaris hauran de participar activament en l’elaboració del text legal i que, abans d’acabar l’any, se’ls farà arribar la proposta perquè en puguin debatre els continguts.
“Afrontem el repte de fer conviure la despenalització de l’avortament amb el Coprincipat”
L’encaix entre la preservació de l’estructura institucional del Principat i la possibilitat d’autoritzar l’avortament va ser un dels punts centrals del discurs del síndic general, Carles Ensenyat. El síndic va definir aquesta situació com un “repte majúscul” que requereix trobar un equilibri entre dues qüestions fonamentals per al futur del país. “En legislatures consecutives s’ha treballat per fer que això sigui possible. I no tan sols afrontem el repte de fer conviure la despenalització de l’avortament amb el manteniment del Coprincipat parlamentari, sinó també el repte, encara més ampli, de reforçar la continuïtat institucional d’Andorra”, va afirmar. Segons Ensenyat, aquesta continuïtat només és possible amb “un esforç constant” i una vigilància permanent per garantir que les reformes vagin en la direcció adequada.
“Cal mantenir les institucions, però és fonamental que les dones tinguin garanties”
Les autoritats arribant a Meritxell.
El síndic general va recordar que els esdeveniments, per si sols, “tenen un valor limitat”, però que quan s’emmarquen dins d’una tendència política i social adquireixen una “importància cabdal”. Entre els moments més rellevants, Ensenyat va destacar la visita del secretari d’Estat de la Santa Seu, el cardenal Pietro Parolin, durant el Dia de Meritxell del 2023. Segons va dir, el discurs pronunciat pel cardenal va tenir “un significat molt rellevant” a l’hora de conciliar la preservació de les institucions pròpies del Principat amb l’evolució de la societat andorrana. Aquella intervenció, va remarcar, va ser fruit d’un llarg camí de diàleg i coordinació entre les autoritats andorranes i el Vaticà, amb la implicació directa dels serveis de la Mitra i amb audiències amb el Sant Pare. Un altre episodi significatiu que Ensenyat va esmentar va ser la visita, l’any 2016, del secretari per a les relacions amb els estats de la Santa Seu, el cardenal Paul Richard Gallagher, que també va servir per aplanar el camí cap a l’avortament.
“Ha estat un discurs molt institucional, centrat en els fonaments del país i la democràcia”
“Si volem mantenir la nostra identitat com a país, necessitem créixer més a poc a poc”
Reaccions positives
El discurs del síndic general va ser ben rebut per tots els grups parlamentaris, que van coincidir a subratllar la importància de preservar l’estabilitat institucional del país. També van remarcar la necessitat de trobar un encaix que permeti avançar en la despenalització de la interrupció voluntària de l’embaràs, sense perdre de vista altres reptes cabdals com ara el creixement sostenible o les dificultats per trobar mà d’obra.
La presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Casal, va posar l’accent en la necessitat de fer passos endavant en matèria social, tot mantenint l’estructura del país. “Cal mantenir l’arquitectura institucional, però és fonamental que, d’una vegada per totes, les dones tinguin garanties i que els drets de les dones estiguin per sobre d’altres consideracions”, va remarcar. Casal va avançar, a més, que el text per a la despenalització de l’avortament arribarà als grups parlamentaris aquest novembre.
En la mateixa línia, Jordi Jordana (Demòcrates) va qualificar el discurs de “molt institucional, centrat en els fonaments del país i la democràcia”. També va destacar els passos que s’han fet per adaptar la societat als temps actuals, fent referència a la qüestió de l’avortament i al text legal que estarà llest els pròxims mesos. Jordana, però, va advertir que dins el curs polític caldrà afrontar reptes de gran impacte, com ara la immigració i l’habitatge.
Carles Naudi (Ciutadans Compromesos) va valorar el missatge d’Ensenyat com una reafirmació de “l’estabilitat institucional”, i va posar en relleu que aquesta estabilitat “s’ha mantingut en el temps i, darrerament, ha anat de la mà amb l’avenç que suposa la llei de la interrupció voluntària de l’embaràs”.
El president de Concòrdia, Cerni Escalé, va subscriure el missatge del síndic, però va voler destacar especialment la qüestió del creixement sostenible. “Estem creixent massa ràpid, amb una arquitectura de tipus McDonald’s que es podria trobar en qualsevol lloc. Si volem continuïtat per al nostre país, hem d’evitar la desfiguració d’Andorra. Estic molt d’acord amb el síndic, però si volem mantenir la nostra identitat, necessitem créixer més a poc a poc”, va advertir.
La presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner, també es va sumar als elogis al discurs i va subratllar que “el que cal és trobar solucions”. Segons va explicar, un dels problemes més urgents és el sistema de quotes i la manca de mà d’obra, motiu pel qual el seu grup presentarà una pregunta urgent al Consell General.
Autoritarismes
Els riscos que afronta la democràcia arreu del món i com cal afrontar-los va ser un dels eixos centrals del discurs d’Ensenyat. En aquest sentit, va alertar que “societats que crèiem immunes a l’autoritarisme i al personalisme estan prenent derives que són, com a mínim, preocupants”. En aquest context, va afegir que seria “il·lús pensar que allò que és fràgil arreu del món sigui indiscutible a Andorra”. Per aquest motiu, va fer una crida a mantenir una “acció constant” per garantir el bon funcionament del sistema democràtic.
