Lautaro signa la reconquesta

Lautaro de León, amb un penal resolt amb l’ànima, va obrir a Ponferrada la porta al retorn de l’FC Andorra al futbol professional. Després d’un any a les catacumbes, d’una categoria que mai va sentir com a pròpia, el club tricolor va trobar la seva constel·lació i va signar la reconquesta a El Toralín, allà on va començar el camí amb Beto Company. El tècnic tricolor tanca el cercle i l’Andorra va convertir la caiguda a Oviedo de fa un any en redempció (0-1).

La Ponfe va atendre el guió en la sortida i es va destapar mossegant, sent agressiu en la pressió i amb les curses de Doué i el treball de Bustos va incomodar en alguns trams la parcel·la de Ratti. L’FC Andorra es mostrava aspre sense pilota, amb Villahermosa com a far i tenint problemes per filtrar de manera neta, Lautaro com un illot i fent massa tasca fosca, Nieto desconnectat i amb Almpanis que no semblava tenir la inspiració dels minuts a Encamp. Va ser Nieto el que va tenir l’opció més clara al primer acte quan va enviar fora un xut tou després d’una acció oberta i de citar-se amb Andrés Prieto. Poca literatura més abans de la treva, en un context, el de l’empat sense gols, que no era gens menyspreable per als interessos d’un Andorra que necessitava ampliar el focus i trobar solucions a l’hora de filar. Entretemps i la pretensió de seguir remant. A la represa, Álvaro Martín va fer tremolar el travesser després d’una rosca fantàstica des de la mitja lluna, preludi del penal vitamínic i hitchcockià de Lautaro. El davanter tricolor va colpejar des dels 11 metres per, posteriorment, recollir el rebuig d’Andrés Prieto i, amb tot el suspens del món, embocar el 0 a 1 que atorgava la glòria als tricolors (55’). Amb més de mitja hora per restar, Company va allistar Cerdà i Alende i Sergio Molina va tornar al seu hàbitat al migcamp. Més pilota per a l’Andorra i més recursos per ofegar la Ponfe i jugar amb la seva necessitat. El darrer tram de partit va ser de treure el cor per la boca. No tant per l’amenaça real, com per la tensió de saber-se tan a prop i d’acabar d’acaronar-ho amb les mans.