Èxtasi tricolor a Encamp

L’FC Andorra i Encamp tenen una relació especial, i ahir no va ser menys. Aquí va començar el nou projecte des de l’arribada de Piqué i el grup Clayton, i aquí unes 300 persones van vibrar amb el retorn de l’equip al futbol professional un any després. El club i el comú encampadà van instal·lar una pantalla gegant a la plaça de Sant Miquel encampadana, i l’afició no va fallar. Ben pensat, pocs llocs millors podia haver-hi per seguir la final, a la parròquia que ha acollit als tricolors en aquest play-off i que, si no passa res, ho seguirà fent les properes temporades. Per si fos poc, en plena Festa del Poble a la parròquia, perquè si d’alguna cosa en saben a Encamp és de festes, i ahir es va notar. Els càntics de suport a l’equip s’anaven alternant amb lloes a alguns jugadors, com a Ratti després de la gran aturada de la primera part o alguns improperis cap als àrbitres. Quan no es cantava, de fons s’anava sentint l’esclafit d’algun cohet, i quan semblava que faltaven ànims, les ocasions dels tricolors anaven animant a la parròquia congregada a Encamp, com amb el tir llunyà d’Álvaro Martín que es va estavellar al travesser.

Però el que va fer embogir de veritat a Encamp va ser el penal que va acabar suposant el gol de l’FC Andorra. La vida canvia en un segon, i de l’alegria de la pena màxima es va passar a la decepció per l’errada de Lautaro, i a l’eufòria de nou pel gol del davanter gallec que va fer esclatar a Encamp. Gairebé tant com el gol anul·lat pocs minuts després als lleonesos per fora de joc, que va fer saltar els tricolors com si hagués estat el segon. Els nervis s’anaven apoderant, mentre el partit anava acabant, però l’esclat amb el xiulet final serà d’aquells que es recordaran.

L’esclat final, i l’eufòria posterior. Càntics, crits, petards, abraçades, somriures i fins i tot mantejar al Tamarro. I s’ho valia. Perquè l’FC Andorra, un any després de la decepció d’Oviedo, tornava al futbol professional.