Teoria i pràctica de la centralitat política

Si em pregunten pel més interessant del debat d’orientació política, sense cap mena de dubte els responc que l’aire condicionat gratuït. Estaran d’acord amb mi que amb la calorada que fot, passar una estona a refrescar-se pel Consell és una gran opció, malgrat que el preu a pagar sigui un intercanvi d’opinions polítiques més aviat insulses. Acostumats a la batalla que tenim sovint al Consell General, el debat d’ahir va ser força decebedor, tant que fins i tot el cap de Govern, Xavier Espot, va agrair als grups la manca d’acritud i que s’acostessin a la seva posició política, la de la centralitat i la moderació!

“Sembla que quedin sis mesos, però encara falten dos anys per acabar la legislatura”Xavier Espot, Cap de Govern

Confesso que si una cosa em costa d’entendre de la política és la capacitat de repartir xarop d’estopa del bo als rivals un dia i d’abraçar-se com si res l’endemà. Potser per això tenen la capacitat de ser polítics, per l’habilitat de defugir la visceralitat i entendre que una cosa són les idees i l’altra, les persones. En resum, allò tan suat de separar l’obra de l’artista i tota la mandanga.

“El sector més dretà del país ha volgut mostrar el PS com un partit d’impostos”Judith Casal, PS

Però realment els grups de l’oposició van acostar-se a la centralitat que diu defensar Espot? Doncs com ja es poden imaginar, amb dues excepcions, cap dels grups es va veure del tot reflectit en aquesta afirmació. La primera excepció va ser la del conseller Pintos, que com a no adscrit acostuma a no intervenir gaire (per no dir gens ni mica) en els torns de rèplica, no fos cas que acabi rebent. I l’altra, és clar, la d’un Naudi que combrega més amb el Govern que una tieta devota. Ja es poden imaginar, però, que ni Montaner, ni Escalé, ni Casal, van comprar-li la idea al cap.

“Hem tingut posicions que són de la teòrica dreta i posicions de la teòrica esquerra”Cerni Escalé, Concòrdia

Perquè, evidentment, no es pot fer oposició donant suport al Govern. Però també és difícil fer oposició des dels extrems o des dels posicionaments massa ideologitzats. Per això Espot reclamava ahir la centralitat, la moderació. I per això Montaner no volia ser enquadrada en cap extremisme, Escalé justificava la pràctica de Concòrdia de nedar entre l’esquerra i la dreta, i Casal demanava que s’abandonés el populisme quan es parlés de les esquerres, acusades sempre de ser amants de la pressió fiscal elevada.

Vaja, que tots volen ser de centre, o com a mínim demostrar que ocupen la centralitat política, com si fos una garantia per poder assolir bons resultats electorals... Potser no és casualitat que pensant tant en l’electorat Espot recordés a tots els consellers que malgrat que pugui semblar que quedin sis mesos per tancar la legislatura, encara queden dos anys per als pròxims comicis. Avís per als navegants: queda molta estopa per repartir i moltes batalles per lluitar.

Però com els deia, al debat d’ahir poca batalla hi va haver. De fet, no n’hi va haver gens ni mica. Potser no hi va haver acritud, però és que semblava un debat sense sal, tebi, mancat de vigor, faltat de ferro i proteïna. Si m’apressen, semblava un debat vegà en el qual imperava el tofu, la soja i la xia. Vaja, que va ser més insuls que una amanida de porexpan o una sopa de pedres.

Potser el problema és que les dates per a un debat d’orientació política no estan ben triades. Plantejar-se l’orientació política tan a prop de l’estiu té molt poc sentit, perquè quan comença el nou curs ja ningú recorda ni el rumb a seguir ni les taules de multiplicar que es va aprendre l’any passat.

L’estiu és una època de temporada baixa en política, una època en la qual podem veure els nostres representants sense corbata, ballant el contrapàs per festa major o, fins i tot, en pantalons curts! I és que estem a les portes de la revetlla, i ja saben què diu la dita: “De Sant Joan a Meritxell, els andorrans treballen entre Cambrils i Calafell.”

D’aquí a quatre dies veurem que les declaracions polítiques les fan els afiliats de guàrdia de tercera fila que se sacrifiquen passant la canícula al país pel bé d’una ideologia i de la bona gestió de la cosa pública (o això és el que els han fet creure, és clar!).

Potser, doncs, tan poca acritud tenia a veure amb la voluntat dels uns i els altres d’acabar bé el curs i de fer una festeta de comiat que no deixés un mal gust de boca fins a la réentré de setembre. En tot cas, els puc ben assegurar que la batalla pel centre no tan sols no s’ha acabat, està tot just començant. I també els puc assegurar que més d’un i de dos consellers destinaran l’estiu polític a llegir-se algun manual de teoria i pràctica de la centralitat política, ja ho veuran.