DEFUNCIÓ DEL PAPA

Les negociacions no perillen

El Govern no creu que la defunció del Papa Francesc hagi de suposar cap obstacle a l’hora de tancar la despenalització de l’avortament

El Papa Francesc, en el seu últim acte a la plaça de Sant Pere.

El Papa Francesc, en el seu últim acte a la plaça de Sant Pere.EFE

Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

El Papa Francesc va morir ahir amb 88 anys després de patir problemes respiratoris que l’havien mantingut allunyat dels fidels els últims mesos. Malgrat tot, el dia abans de la seva mort va poder acomiadar-se pujant de nou al papamòbil a la plaça de Sant Pere, plena a vessar amb motiu de la Pasqua. La seva defunció ha estat molt sentida per totes les institucions del país i ha despertat incògnites sobre com continuaran les negociacions sobre l’avortament davant la possible elecció d’un Papa de perfil més conservador, tot i que l’esperança compartida és que res canviï pel que fa a la feina que es va iniciar amb Francesc.

“Encara que Francesc en fos l’impulsor, l’estructura eclesiàstica dona continuïtat al procés”
Carles Ensenyat, Síndic general
 

Un dels principals responsables de les converses amb la Santa Seu, Ladislau Baró, va considerar prematur avaluar les repercussions que pot tenir un canvi ideològic al Vaticà. Tanmateix, va destacar que “podria ser que hi hagi una continuïtat d’estat en qüestions com aquesta” –referint-se a l’avortament–, ja que les negociacions ja estan en marxa. Tot i reconèixer la “incertesa” que s’obre ara, Baró es va mostrar esperançat en la continuïtat del diàleg.

“Podria ser que hi hagi una continuïtat d’estat en qüestions com l’avortament”
Ladislau Baró, Ministre de Relacions Institucionals

La ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, va afirmar que no hi ha “cap motiu perquè les converses no continuïn”, en relació amb la despenalització de l’avortament. “Pensem que es podrà respectar el calendari previst”, va assegurar, tot recordant que l’executiu manté l’objectiu de despenalitzar l’avortament abans que acabi la legislatura.

El Papa Francesc amb el cap de Govern, Xavier Espot.

El Papa Francesc amb el cap de Govern, Xavier Espot.SFG

“No hi ha cap motiu perquè les conversacions amb la Santa Seu no continuïn”
Imma Tor, Ministra d’Afers Exteriors

En nom del Govern, Tor va agrair que el 2021 el Papa rebés el cap de Govern, Xavier Espot, en audiència, i que el 2023 enviés el secretari d’Estat, Pietro Parolin, en visita oficial pel Dia de Meritxell. Tot plegat, va resumir, la figura del Papa Francesc ha “enfortit molt les bones relacions” amb la Santa Seu.

“No és el moment de parlar de l’avortament, per fer-ho tenim els 364 dies restants”
Cerni Escalé, President de Concòrdia

Un discurs similar va fer el síndic general, Carles Ensenyat, que va afirmar no creure que “la feina feta corri perill”. “Al final, no és una negociació personal, sinó institucional amb l’Església. Encara que el Papa Francesc en fos un impulsor inicial, la pròpia estructura eclesiàstica dona continuïtat a aquest procés”, va argumentar.

Reaccions polítiques

Els partits polítics també van valorar la mort del pontífex i el seu possible impacte en el futur del país. El president del grup parlamentari demòcrata, Jordi Jordana, va expressar confiança que, tot i els canvis a Roma, “la línia encetada pugui continuar”. Tot i això, va admetre que “s’obre una nova etapa”.

El Partit Socialdemòcrata es va mostrar més escèptic. El president del grup, Pere Baró, va insistir que “amb el nou Papat caldrà reconstruir la situació”, i va defensar que “la despenalització ha de ser una prioritat”. Baró va instar el Govern a deixar clara la seva posició per no malmetre la feina feta els darrers anys. Així i tot, va admetre preocupació pel fet que “Demòcrates sempre s’alinea amb el que diu el Vaticà i això podria dificultar les negociacions”. Baró va anar més enllà i va reclamar l’avortament legal a tot el territori.

“Amb el nou Papat caldrà reconstruir la situació, però la despenalització ha de ser una prioritat”
Pere Baró, President del PS
 

Des d’Andorra Endavant, es va fer una crida a la prudència. Carine Montaner va alertar sobre la necessitat de “vigilar molt amb el relat polític que ofereix el Govern”, ja que, segons va afirmar, “hi ha una tendència preocupant a confondre el que s’anuncia com un avenç amb el que realment es negocia o es renuncia en els despatxos”.

L’exambaixador al Vaticà Jaume Serra va recordar la independència d’Andorra respecte a la Santa Seu i va afirmar que “el que s’hagi tractat continuarà en la mateixa línia. Les persones passen, però la institució roman”. L’ambaixador actual, Carles Álvarez, hi va afegir que “tot canvi té les seves conseqüències, però cal esperar, ja que encara no coneixem l’última voluntat del Sant Pare”.

Una figura de pau

Més enllà de les implicacions polítiques, van ser molts els que van voler recordar la figura del Papa Francesc i els canvis que va impulsar. Carles Ensenyat el va descriure com una “persona que ha tendit ponts”, i va destacar la seva preocupació constant pel món, com en la seva voluntat de posar fi a la guerra de Gaza o defensar els drets dels refugiats.

El líder de l’oposició, Cerni Escalé, va evitar parlar de l’avortament perquè “per fer-ho tenim els 364 dies de l’any restants”, però sí que va lamentar la pèrdua del Papa. “És un dia dolorós per als catòlics del país i del món, que perden un referent espiritual i una persona que ha defensat sempre els més vulnerables”, va dir el president de Concòrdia, que va destacar la capacitat de diàleg de Francesc.

El cònsol de Canillo, Jordi Alcobé, va expressar el seu condol, subratllant que durant els seus 12 anys de pontificat “va treballar per apropar l’Església al poble i estar al costat dels més vulnerables”. Va destacar també el seu llegat en favor de la pau, la unió dels pobles, els valors cristians i els drets humans. “Ens ha deixat un home bo i un amic fidel del nostre país”, va concloure Alcobé.

Per la seva banda, l’excònsol de Sant Julià Josep Majoral, que va tenir l’oportunitat de coincidir amb el Papa en una audiència el 2023, va lamentar la seva pèrdua: “Ha estat una gran pèrdua per a la veu catòlica. Aquell dia vam descobrir una persona humil i entranyable.”

El Raonador, Xavier Cañada, va expressar el seu pesar, destacant que el Papa Francesc va ser “un exemple de tota una vida defensant els drets humans”.

El funeral serà el dissabte a les 10 del matí

El funeral tindrà lloc dissabte a les deu del matí a la basílica de Sant Pere. Així ho ha anunciat aquest matí el Vaticà, apuntant que el cos del Papa Francesc serà traslladat a la basílica demà a les nou del matí.

L'ÚLTIM DIA, MARCAT PEL RETORN AMB ELS FIDELS

Francesc va ser ingressat el 14 de febrer per una greu infecció respiratòria i, tot i que va sortir de l’hospital 38 dies després, el 23 de març, vivia una convalescència blindada a la seva residència vaticana, la Casa Santa Marta, gairebé sense visites. L’últim dia del Papa va estar marcat pel retorn davant dels fidels. El contacte amb ells va ser una prioritat durant els seus més de 12 anys de pontificat i per Pasqua no tan sols els va beneir, sinó que va tornar a recórrer la plaça amb el papamòbil. En el seu recorregut amb el vehicle descapotat, el pontífex argentí va saludar les masses i va beneir alguns nens. A la plaça hi havia uns 50.000 fidels que assistien, sense saber-ho, al seu darrer acte. La seva última sortida del Vaticà va ser precisament per visitar una presó romana Dijous Sant.
tracking