Mor el Papa Francesc als 88 anys

El Papa Francesc ha mort aquest matí als 88 anys. El Papa ha traspassat a les 7.35 hores a la residència de la Casa Santa Marta a la Ciutat del Vaticà. Ho ha anunciat així en un missatge el cardenal Kevin Joseph Farrel, camarlenc de la Cambra Apostòlica: "Estimats germans i germanes, amb profund dolor he d'anunciar la mort del nostre Sant Pare Francesc. A les 7.35 hores del matí, el bisbe de Roma, Francesc, ha tornat a la casa del Pare. Tota la seva vida va ser dedicada al servei del Senyor i de la seva església". 

Espot i el Consell General traslladen el condol al Vaticà

El Govern, Xavier Espot i el Consell General han traslladat el condol per la mort del Papa Francesc al Vaticà, a través de les xarxes socials. El cap de Govern s'ha mostrat afligit per la pèrdua del Sant Pare, que l'ha qualificat "d'exemple de bondat i plenament implicat en els grans reptes del nostre món, com el canvi climàtic i la lluita contra les desigualtats".

El Sant Pare va ser ingressat per bronquitis el 14 de febrer

Ingressat el 14 de febrer a l'Hospital Gemelli amb bronquitis, se li va diagnosticar una pneumònia bilateral. El Sant Pare patia una malaltia pulmonar crònica i en la joventut se li va haver d'extirpar part d'un pulmó. Va estar 38 dies ingressat, l'hospitalització més llarga dels seus 12 anys de papat. Francesc va fer l'última aparició en públic ahir, el Diumenge de Resurrecció, per beneir a milers de persones a la plaça de Sant Pere.

Francesc, nascut com a Jorge Mario Bergoglio, fou el 266è Papa de l'Església catòlica, i el primer llatinoamericà. Va néixer el 17 de desembre de 1936 a Flores, Buenos Aires, i va resultar elegit Papa el 13 de març del 2013, després de la renúncia al càrrec de Benet XVI. 

Lluitar per una Església inclusiva i moderna

Francesc fou un Papa que va lluitar per una església inclusiva, moderna i sensible. El juliol del 2013, el Papa va viatjar a Lampedusa, Itàlia, amb l'objectiu de posar el focus en les tragèdies d'immigració, un tema que sempre ha estat present durant la seva trajectòria. Un moment insòlit es va viure quan, després del viatge a l'illa grega de Lesbos, Francesc va traslladar 12 refugiats sirians al seu avió, tot comentant que "són hostes del Vaticà".

Durant la seva carrera, el Sant Pare també va intentar treballar per frenar l'homofòbia i la discriminació cap al col·lectiu LGTBIQ+. "Si una persona gai s'apropa al Senyor amb bona voluntat, qui soc jo per jutjar-lo?" afirmava Francesc. El Papa va condemnar fermament els casos d'abusos de l'Església i també va ser un dels que van tenir un major impacte internacional, amb 47 viatges a 66 països diferents. El pontífex va condemnar les guerres actives i va demanar un alto el foc en nombroses ocasions: "Resem pel martiri d'Ucraïna i pels pobles de Palestina i Israel".  

Un funeral senzill

El Papa Francesc va aprovar diverses modificacions al protocol d'enterrament l'abril del 2024 perquè vol que se l'enterri "com un pastor i deixeble de Crist i no com un home poderós d'aquest món", ha explicat l'arquebisbe Diego Ravelli, mestre de les celebracions litúrgiques del pontífex a Vatican News. El Sant Pare va deixar escrit que volia ser enterrat a la basílica romana de Santa Maria la Major, on es deixava veure amb freqüència.

El protocol manté els tres escenaris del ritual -la casa del pontífex, la basílica vaticana i el lloc de sepultura-, però introdueix diverses modificacions, entre les quals destaquen que el cos del Papa es dipositarà en un sol taüt de fusta amb l'interior de zinc. Fins ara els papes, un cop embalsamats, s'enterraven en tres taüts. El lloc de certificació de la mort serà a partir d'ara la capella privada del palau apostòlic, on es troba la residència oficial, i no la cambra del Papa que viu a Santa Marta, independentment d'on hagi mort.

Les noves disposicions han suprimit la vetlla privada al palau apostòlic i durant la capella ardent a la basílica de Sant Pere, el Papa se'l situarà arran de terra al mateix nivell que els fidels que l'acomiadin. També s'han revisat tots els textos i s'han suprimit o modificat les referències al pontífex que en destaquin el poder mundà. Finalment, desapareix la Cambra Apostòlica i el període entre papes el gestionarà el col·legi cardenalici.

Els tempos a seguir a partir d'avui són clars. Demà es procedirà a l'embalsamament del difunt i a partir de dimecres es disposen tres dies de capella ardent a la basílica de Sant Pere. Es desconeix si aquest temps serà modificat en haver suprimit la vetlla privada al palau apostòlic. El funeral serà abans de 9 dies, segons apunta l'agència de notícies italiana, ANSA, citant fons del Vaticà. A partir de l'enterrament, el Vaticà decretarà 9 dies de dol i s'iniciaran els novendials, dies de misses solemnes i oracions en honor al Papa.

El conclave per elegir el successor començarà abans d'un mes. Poden votar i ser escollits tots els cardenals del món de menys de 80 anys. Actualment n'hi ha 135, que es reuniran a la Capella Sixtina per triar el nou Papa i mostrar la fumata blanca. El procés sol durar uns 2 o 3 dies.

El Papa Francesc va rebre Espot el desembre del 2023

El Papa Francesc va rebre el cap de Govern, Xavier Espot, el 13 de desembre del 2023 a la Santa Seu. La trobada va servir per tractar polítiques sanitàries i de reactivació econòmica i la situació creada per la pandèmia, així com dels reptes de futur per al país.