Nit de redempció a l'Arcángel

L’FC Andorra va descobrir al Nuevo Arcángel que hi ha partits que s’obren com una esquerda i ja no es tornen a tancar. L’1 a 4 davant el Còrdova no tan sols significa la segona victòria consecutiva, sinó una afirmació de caràcter que l’allunya cinc punts del descens i dibuixa un horitzó menys angoixant. Va ser una nit d’eficàcia feroç i d’energia sostinguda, sobretot abans del descans, quan el duel es va desbocar sense reserves i la pilota travessava el camp de punta a punta en dos parpelleigs. L’Andorra va sortir sense negociar la possessió, disposat a governar el ritme fins i tot en territori aliè. En ple peritatge, va decidir trencar el respecte i, en una cursa a l’espai habilitada per Villahermosa, Lautaro va batre Iker Álvarez amb un xut creuat (10’). Era el primer cop, però no l’últim. L’equip de Carles Manso no es va recollir, al contrari, va entendre que l’escenari obert li disparava el somriure. Un cop de sabata esplèndid de Cerdà amb l’esquerra, tercera diana en dos partits, va doblar la diferència (14’) i va omplir l’estadi d’una incredulitat sonora. El partit bategava accelerat en ambdues direccions, però l’Andorra hi estava còmode, més revolucionat que el rival i amb la bastimentada tàctica prou ferma per sostenir-se. El Còrdova intentava carregar amb Jacobo i Adri Fuentes, però Owono va refredar un xut cantonat de l’extricolor en una de les poques osques locals abans del descans. El cop definitiu de la primera part va arribar fregant la mitja hora: Minsu va aprofitar un regal d’Álex Martín, es va autopassar amb decisió i va colpejar l’ànima del porter internacional i del Nuevo Arcángel amb el 0 a 3 (30’). El conjunt andalús era un flam, perdut amb pilota, superat per un rival de pes i més revolucions, mentre l’Andorra arribava al vestidor amb un guió inesperat, en el millor dels sentits.

La represa va ser un intent de rebel·lió. Triple canvi d’Ivan Ania i orgull ferit per maquillar la fotografia. Mendes va topar amb el travesser i amb Owono, i el descontrol semblava un terreny perillós si arribava el maquillatge local, però l’Andorra va saber sostenir les ràfegues amb serenor i ofici, i fins i tot va ampliar amb un gol de Le Normand, validat pel VAR, després d’un rebuig d’Iker. Era el cop definitiu. El públic desfilava fregant-se els ulls mentre el travesser evitava el cinquè de Gael Alonso. A l’ocàs, Adilson Mendes va aplicar una cosmètica estèril (89’), però l’Andorra no només va guanyar, va saber governar el context quan hi havia descontrol.