REPORTATGE
Un revulsiu per al futbol femení
La possible visita del Barça revelada per Laporta podria suposar un incentiu per a una disciplina que fa anys que evoluciona al país, però que encara té reptes pendents.
Les jugadores de la selecció sub 17, entrenant abans del Preeuropeu.
La possibilitat que l’equip femení de l’FC Barcelona pugui fer una estada de pretemporada al país, tal com va anunciar el candidat a presidir el club blaugrana Joan Laporta en una entrevista al Diari, ha despertat una gran il·lusió en aquest món. Andorra no és aliena al creixement global del futbol femení i la possibilitat de tenir un dels millors equips del planeta al Principat podria ser una empenta perquè aquesta progressió augmenti encara més, segons les persones vinculades a aquest esport qüestionades pel Diari. De les 3.100 llicències amb què compta la Federació Andorrana de Futbol, més del 10% són de dones, un total de 363, xifra a la qual s’han d’afegir les 103 de jugadores de l’Enfaf que competeixen a Catalunya. És per això que des de l’ens federatiu, el director esportiu de futbol femení, Justo Ruiz, afirma que “seria una gran notícia que un equip com el Barça pogués passar uns dies al país fent pretemporada, i seria un reclam per a les nenes que ja estan al món del futbol i també per a les que dubten, ja que els podria servir de motivació”. En la mateixa línia, l’entrenador de l’Enfaf, Jordi Roca, assegura que “és un orgull que un candidat a les eleccions del Barça utilitzi estratègicament el futbol femení per fer la seva campanya electoral”, a més d’afegir que “estic segur que portar l’equip femení per fer una estada, un amistós o una visita al campus femení de la federació seria un moment històric i una festa per a Andorra, i sobretot per al futbol femení, ja que vindrien jugadores que tenen com a referents les joves del país”.
Futbolistes de la selecció sub 17 entrenant a la Borda Mateu.
“Seria un reclam per a les nenes que ja estan al món del futbol i també per a les que dubten”
“Aporta molta visibilitat tant al país com a les futures generacions que volen començar”
Jugadores il·lusionades
Des del vestidor de la selecció, Maria Ruzafa considera que aquesta possibilitat “seria una gran ajuda per a la visibilitat que donaria al futbol femení, per a les nenes petites, per a nosaltres com a jugadores de la selecció i per a totes les noies que juguen al país”, a més de remarcar que “nosaltres i moltes de les nenes petites tenim com a referents Alexia Putellas, Aitana Bonmatí o d’altres, que són capdavanteres, i ens faria molta il·lusió que vinguessin”. També compta amb un pensament similar l’excapitana del combinat nacional Marina Fernández, que assenyala que “seria un gran atractiu per a Andorra que les nenes que les tenen com a referents les puguin veure, aporta molta visibilitat tant al país com a les futures generacions que volen començar i iniciar-se, perquè veuen que és possible, i les condicions que poden tenir els equips d’elit”. La jugadora de l’FC Ordino Sílvia Casals considera que “seria un gran al·licient per a totes les noies del país, estiguin o no interessades i vinculades amb el futbol”, ja que “es podrien fer sinergies interessants amb els clubs que tenen secció femenina, amb els equips de l’Enfaf i la federació, ja que seria un intercanvi impagable a nivell d’experiències i podria propiciar un creixement del futbol femení al país”. Per últim, una de les pioneres del futbol femení a Andorra, Montse Sánchez, destaca que “el Barça femení és un referent i seria un gran atractiu poder tenir jugadores com aquestes, que nodreixen al final la selecció espanyola i que tenen un grandíssim nivell”.
“Nosaltres i moltes de les nenes petites tenim com a referents Alexia o Aitana”
“Estic segur que portar l’equip femení seria un moment històric i una festa per a Andorra”
Deures per fer
El creixement del futbol femení al país els darrers anys ha estat exponencial, especialment en els darrers sis o set anys, però encara queden deures per fer. Per exemple, com afirma Ruiz, “personalment em preocupa perquè costa molt que les petites facin el pas perquè l’oferta esportiva al país és molt gran, perquè hi ha un entorn amb més de 40 federacions i un hivern llarg que sovint dificulta la continuïtat”, i resumeix que “la base hi és, però retenir-la és el gran desafiament”. També queden deures per fer a la lliga nacional, en què Casals denuncia “manca de recursos” que es noten en falta de personal en l’àmbit arbitral, amb un sol àrbitre xiulant, en “la gespa d’alguns camps com el del Prat del Roure” o el fet que “no estiguin operatius els marcadors electrònics”. Per tot això, afirma que “encara hi ha molt marge de millora respecte al futbol masculí”, però malgrat això, la jugadora de l’Ordino destaca “que la voluntat del creixement hi és”. En aquest sentit, posa com a exemple que el campionat domèstic va arrencar sent de futbol de cinc, ara és de futbol de set i la voluntat és que sigui de futbol d’onze, i ara falta “que es facin els passos perquè això sigui una realitat en un futur no gaire llunyà i, per exemple, l’equip campió pugui anar a les prèvies de la Champions, com passa amb la lliga masculina”.
“La dona futbolista ha hagut de pencar molt i la millor recompensa és trobar nenes jugant”
Malgrat les mancances actuals, és innegable la millora dels darrers anys, tal com explica Sánchez, que va viure els inicis del futbol femení al país en primera persona. “Cada vegada hi ha més noies, hem crescut molt i el millor aquí és que cada cop comencen més petites, i també juguen amb nens al principi, que ens va de conya”, remarca l’exjugadora i exentrenadora, que agrega que “hem estat molts anys remant, la dona futbolista ha hagut de pencar molt i la millor recompensa és trobar nenes tan petites jugant-hi, perquè de gran és més fàcil, però de joves necessites l’ajuda dels pares i és un tabú que s’ha tret de sobre el futbol femení”.
“Seria un intercanvi impagable a nivell d’experiències i podria propiciar un creixement”