Efecte Tabak

Per fi. El MoraBanc Andorra va trencar la mala dinàmica després de més d’un mes i mig sense guanyar i set derrotes seguides, i va sumar la cinquena victòria de la temporada després d’imposar-se per 94-78 al Dreamland Gran Canària en l’estrena de l’era Tabak a la banqueta tricolor. És evident que en quatre entrenaments mal comptats no es pot canviar un equip de dalt a baix, però l’evidència també assenyala i demostra que l’equip va fer ahir un pas endavant en intensitat defensiva, i segurament per aquí s’explica majoritàriament el triomf. Perquè sí, l’equip va estar molt bé per molts moments en atac, però també va tenir les habituals desconnexions que ja venia mostrant també amb Plaza. Però ahir, a diferència de molts d’aquests darrers partits, els jugadors van saber aguantar quan més falta feia traient el caràcter. Perquè després d’un molt bon inici, els visitants van arribar a posar-se a un punt al tram final, fent tornar tots els fantasmes de dates passades, el dia del Breogán, l’últim partit a casa sense anar més lluny, però no. El caràcter que per molts moments l’equip no ha mostrat al llarg d’aquesta temporada ahir no va faltar per segellar un cinquè triomf tant necessari com terapèutic.

Necessari especialment a nivell mental. Només feia falta veure els nervis que hi havia a la banqueta al llarg del partit, i sobretot l’explosió d’alegria que va haver-hi a la pista per part dels jugadors, i també de la celebració al vestidor. Perquè la d’ahir a nivell classificatori no deixava de ser una victòria més (va estar a punt de ser doble, però l’equip va quedar-se a un punt de remuntar l’average), sinó que era sobretot un triomf per alliberar-se després d’un tram de temporada complicat, en què es veia que la motxilla de les derrotes cada dia que passava anava pesant més i condicionava, i de quina manera, el joc de l’equip per molts moments. L’equip, evidentment, no va fer-ho tot bé, i per això els jugadors faran bé de no creure-s’ho massa i pensar que això ja està fet, però segur que amb Tabak a la banqueta, aquesta relaxació no existirà. I és impossible no destacar d’ahir el paper de l’afició, perquè després d’alguns partits potser amb el públic un pèl fred en molts moments veient la situació de l’equip, va ser el sisè jugador de veritat de les grans nits, i quan més falta li feia a l’equip, va posar el granet de sora per no deixar escapar el, per fi, cinquè triomf.

I quina millor manera que després d’una victòria per afrontar el petit Tourmalet que arriba abans de l’aturada per la Copa del Rei i les Finestres FIBA amb la visita dissabte vinent a Màlaga per jugar davant de l’Unicaja i rebent el València Basket al Pavelló Toni Martí.