Es dessagnen a Canàries (102-85)

El MoraBanc Andorra va sortir de Gran Canària amb la sensació d’haver tocat fons. Ja no era només una derrota, sinó una advertència. La quarta en cinc partits i, potser, la més preocupant de totes. L’equip de Joan Plaza va perdre per 102 a 85 i va tornar a deixar al descobert les seves costures: manca d’intensitat, fragilitat defensiva i una desconnexió que començava a sonar a símptoma.

L’inici ja va apuntar maneres. El Granca va imposar el seu ritme des del salt inicial i, amb un parcial de 8 a 0 (15-7), va marcar territori. Els dos triples d’Okoye van ser només un miratge abans del domini local a la pintura. El conjunt claretià va fer mal amb la seva velocitat i el control del rebot, mentre el MoraBanc s’ensorrava amb set pèrdues de pilota en el primer quart. Un triple de Pons va reduir el dany (30–22), però el partit ja tenia amo i guió. Al segon quart, Udeze va oferir els millors minuts dels tricolors, aguantant el tipus sota cistella i alimentant una esperança efímera. Kuric i McKoy van sumar des de fora, però cada espurna tricolor trobava resposta immediata. L’eficiència del Granca en el tir i la seva superioritat física van tornar a obrir l’escletxa (42–29) abans del descans. Angola, amb 10 punts, va dinamitar qualsevol intent de remuntada i va deixar el 55 a 42 al marcador al pas per vestidors.

Res no va canviar a la represa. El MoraBanc va tornar tou i un nou parcial de 4 a 0 va fer més fonda la ferida (59–42). Pustovyi i Kuric, amb orgull i ofici, van liderar un parcial de 0 a 7 que semblava revifar l’equip (63–56), però el Gran Canària va tornar a prémer l’accelerador. Tobey i Labeyrie van castigar cada pèrdua amb encert i transició, i els locals van recuperar el marge de seguretat (76–59) per encarar el tram final amb el partit sota control. L’últim quart va ser un llarg exercici de resistència. El MoraBanc va abaixar els braços, tot i aplicar certa cosmètica al marcador, i el Granca va jugar amb la confiança de qui se sap guanyador. Angola va tornar a encertar des del perímetre, el marcador va arribar al +24 (89–65) i només Kuric, amb 22 punts i orgull intacte, va intentar maquillar el resultat. Okoye, amb nou rebots i 15 de valoració, també va mantenir el tipus en un conjunt desencaixat, condemnat per les 20 pèrdues de pilota. Quan va sonar la botzina, el MoraBanc va semblar perdre molt més que un partit. Sense intensitat ni solidesa, sense el punt d’orgull que el pugui fer recognoscible, l’equip va abandonar Siete Palmas amb el soroll del seu propi silenci, el d’un equip que sap que ha arribat l’hora d’aplicar el bisturí.