Cande Moreno: “Soc jove i faré coses molt grans després de tot això”

Ja instal·lada al país i després de la greu lesió als Jocs, Cande Moreno explica al Diari les seves sensacions i com afronta el futur.

Després de tot plegat, la primera és obligada. Com està?

Bé, estic força bé, la veritat. El primer dia sí que va ser un cop molt dur perquè, a més, em feia força mal. Però ja l’endemà estava més tranquil·la perquè sé que és part del nostre esport. A més, no és el primer cop que passo per això i em deixa tranquil·la, perquè l’altre genoll després no m’ha donat cap mena de problema. Així que tinc ganes de començar la recuperació, i una mica ansiosa perquè m’operin i arrencar el compte enrere.

Haurà viscut uns dies de moltes emocions. Ha estat fàcil gestionar-ho tot plegat?

Realment, sí. He tingut la sort que aquest cop allà hi havia tot el meu equip, els pares i la meva millor amiga. He tingut un suport molt important i també a les xarxes, ja que m’ha donat molts ànims. A més, totes les noies de la Copa del Món van passar a veure’m a la vila olímpica i també m’ha ajudat molt.

El suport de la resta de l’equip de velocitat ha estat imprescindible?

Sens dubte. El vincle és molt bo i jo amb el Xoque [Bellsolà, entrenador] tinc confiança màxima, i amb la Jordina [Caminal] no només puc dir que sigui companya, sinó que és amiga, sempre ens donem suport al màxim i ens estimem moltíssim. A més, vull destacar que va fer una actuació espectacular al descens tot i veure l’helicòpter recollir-me pocs minuts abans que ella baixés, està fent una gran temporada i l’animo que l’acabi el millor possible. Al final, estem tots molt units.

Se la veu animada.

És que al final hi ha dues opcions, o estar malament, que al final també et dificulta molt el procés de tornada, o prendre-t’ho el millor possible i donar-ho tot per tornar encara millor que abans.

Han passat ja uns dies, encara hi dona voltes?

No hi dono cap volta i ara ja només penso en el futur. Avui [ahir per al lector] vaig a veure el meu cirurgià del genoll i llavors ja tindré més respostes pel que fa a timings de quan em puc operar. Com que tinc la lesió al lligament lateral intern, aquest se cicatritza sol i haurem d’esperar que ho faci, i que baixi també la inflamació per poder fer l’operació del lligament encreuat.

I sobre la lesió de la mà?

També espero respostes perquè no sempre s’opera aquesta lesió. L’únic que em fa donar voltes al cap és el tema de les dates, però tampoc tinc pressa per tornar i simplement vull tornar bé i fer les coses bé.

Deia que va rebre moltes mostres de suport, això és benzina per tornar?

Totalment, perquè al final, a l’entorn de la Copa del Món moltes de les esportistes han passat per això. I, a més, en passar això en uns Jocs Olímpics molta gent que potser ni segueix l’esport ho han vist, i com que van ser imatges una mica fortes, moltíssima gent m’ha enviat missatges de suport i això em dona encara més força.

Parla de les imatges. Vostè les ha tornat a veure?

Sí, les he vist. Al final jo sé perfectament el que em va passar, vaig notar al moment com va marxar el genoll i em va fer un crac molt fort, i sabia perfectament que me l’havia trencat. Realment, jo no soc gaire aprensiva i també volia entendre una mica què m’havia fet caure. Òbviament, no són imatges agradables de veure, però soc capaç de fer-ho i així entendre molt millor tot el que ha passat.

Ja ha començat la recuperació?

Sí, el mateix dia que vaig caure teníem el físio amb nosaltres a la vila olímpica i ja vam fer una mica de recuperació, tot i que, òbviament, molt suau. Però des del moment que vaig tornar a la vila ja va començar el procés, i ara que soc a casa sí que és ja molt més intensiu, amb exercicis per preparar el preoperatori al màxim, mantenir la massa muscular i fer baixar la inflamació el més ràpid possible.

Tenir l’experiència de l’altre genoll també ajuda en aquest procés?

Sí, llavors no vaig tenir cap mena de complicació. Òbviament, hi ha dies més difícils que altres, perquè estic acostumada a anar a un ritme que de cop passa a ser zero.

I això com ho porta?

Bé, ara soc una persona el 100% depenent, perquè entre que tinc el dit trencat, que amb les crosses em costa força caminar i que el genoll encara em fa bastant mal... Depenc al 100% i no és el que més m’agrada, però sempre trobes coses bones també dins d’aquesta aturada.

Lesionar-se sempre és una mala notícia, però veient com anava la temporada, encara fa més mal?

Evidentment, fa molt mal perquè tenia moltes expectatives, cada cop em trobava millor, venia de fer el millor resultat a la Copa d’Europa i teníem les tres curses de la Copa del Món aquí, amb dos supergegants, que aquest any és una disciplina en què estic a un gran nivell.

I no s’hi capfica?

És clar que tot això em ve al cap, però no vull pensar-hi perquè són les raons per les quals hauria d’estar trista i aquests pensaments no em serveixen de res. Simplement, vull passar pàgina i centrar-me en el procés de recuperació, perquè aquell nivell l’he assolit després de la mateixa lesió, sé que soc molt jove i faré coses molt grans després de tot això.

L’objectiu és arribar a fer alguna de les estades de pretemporada a Sud-amèrica?

He fet els meus càlculs, però tot dependrà de l’equip mèdic perquè nosaltres sempre volem tornar abans i també té riscos. L’ideal seria tornar a Sud-amèrica al segon stage a Xile com vaig fer amb l’altre genoll. Però ara vaig una mica més tard que l’últim cop i no sé si serà possible. Podré fer segur una mica de pretemporada, però la pròxima temporada estaré aquí, i tant.

I malgrat tot, quin balanç fa d’aquesta temporada?

No he acabat de fer els resultats que esperava perquè m’he quedat sense curses, però vaig començar demostrant el nivell, després algunes no han sortit i en Copa d’Europa estic molt contenta. És un any que estava apujant molt el nivell, esquiant bé i sòlida, i ja hi havia bons resultats, però crec que havien d’arribar els millors. Estic molt contenta del que estava fent, l’equip està molt compromès i anem en la direcció correcta.