Cortina torna a fer mal

Cortina d’Ampezzo va tornar a ser un lloc ferit en la memòria esportiva de Cande Moreno. Un escenari majestuós, gairebé cinematogràfic, que per a l’esquí mundial era sinònim de llegenda i velocitat, però que per a l’andorrana va quedar ahir definitivament associat al dolor. Si feia dos anys aquest mateix traçat li va arrabassar el genoll dret i una temporada sencera, el descens olímpic de Milà-Cortina li va clavar una segona espina encara més cruel, el d’un trencament del lligament creuat anterior del genoll esquerre, en una caiguda tan sobtada com devastadora.

Encara amb la respiració continguda de tota l’estació per l’accident que havia tret de cursa la llegendària Lindsey Vonn, Moreno va sortir amb decisió, amb aquell punt d’ambició que exigeixen els Jocs. Amb el dorsal 26, va superar el primer intermedi amb un temps competitiu (+0”19) i es situar provisionalment en la 23a posició. Tot semblava dins dels marges previstos fins que, en la recepció d’un dels primers salts, el genoll esquerre se li va girar en l’aterratge, es va trencar i la velocitat la va projectar contra la xarxa lateral. Un silenci espès es va tornar a apoderar de Cortina i després de ser atesa pels serveis mèdics i ser evacuada en helicòpter, tal com marca el protocol, les exploracions posteriors van confirmar el pitjor presagi: trencament del creuat del genoll esquerre i també del lligament intern del dit polze de la mà dreta. Sis mesos de recuperació al davant. Un cop duríssim, encara més simbòlic perquè arribava dos anys després de la greu lesió al genoll dret que va patir en aquest mateix escenari. Cortina, definitivament, no va ser ni tornaria a ser mai un bon record per a Cande Moreno.

“Un dia agredolç. Amb el cor trencat per la Cande, però molt contents per la cursa de la Jordina”
Mònica Bonell, Ministra d’Esports

La ministra d’Esports, Mònica Bonell, va posar veu al sentiment compartit: “Amb el cor trencat per la caiguda de la Cande. L’esport és així i aquesta cursa és espectacular, però també de molt risc. Ara només podem esperar i desitjar que es recuperi aviat de la lesió”.

“Fa 10 dies estava clavada al llit i ara soc aquí. Ho he donat tot i estic orgullosa de mi”
Jordina Caminal,  Esquiadora de la FAE

Caminal, la bona notícia

La cursa es va reprendre amb la tensió encara present a la pista i amb un traçat que, minut a minut, s’anava tornant més ràpid i alhora més exigent. En aquest context, Jordina Caminal va prendre la sortida amb el dorsal 29, afrontant el descens olímpic amb el pes emocional del que acabava de succeir, però també amb la serenitat de qui sabia que estava vivint un moment irrepetible. En el seu debut en uns Jocs Olímpics, l’andorrana va completar una baixada sòlida i va saber adaptar-se a una pista castigada pel pas de les corredores i va signar la 24a posició, la qual cosa implica el millor resultat de la història d’Andorra en uns Jocs Olímpics d’hivern, ja que millora la 28a plaça assolida per Mimi Gutiérrez a Vancouver 2010. El temps final de Caminal va ser d’1’41”34, a 5”24 del millor registre d’una cursa que va coronar la nord-americana Breezy Johnson (1’36”10), seguida de l’alemanya Emma Aicher (1’36”14) i de la italiana Sofia Goggia (1’36”69). Un cop a meta, Caminal va comentar que “ha estat un dia difícil, les condicions s’han accelerat moltíssim i m’ha sorprès la velocitat. Tot i així estic molt contenta del que he fet”. L’andorrana va voler destacar també el camí recorregut fins a arribar a aquest debut olímpic: “Fa deu dies estava clavada de l’esquena al llit i avui soc aquí; crec que ho he donat tot i estic orgullosa de mi”. El proper repte per a Caminal serà el supergegant d’aquest dijous a les 11.30 hores.