President del Comitè Olímpic Andorrà
Xavier Espot Miró: “Arribem als Jocs preparats i amb una delegació potent”
El president del Comitè OIímpic Andorrà viu amb il·lusió les hores prèvies a la gran cita olímpica i amb l’orgull de tenir fins a set esportistes
El president del Comitè Olímpic Andorrà, en la darrera assemblea de l’organisme.
Els Jocs Olímpics d’hivern ja truquen a la porta. El temps s’estreny i l’expectativa creix, feta d’il·lusió, nervis i silenci abans del soroll. Milà i Cortina d’Ampezzo seran l’escenari on Andorra compareixerà amb la delegació hivernal més nombrosa de la seva història, amb set esportistes. Xavier Espot Miró, president del Comitè Olímpic Andorrà, observa el moment amb orgull contingut i la certesa que el país hi arriba preparat per competir.
Ja queda molt poc per a l’inici dels Jocs. Moltes papallones a l’estómac?
És un esdeveniment molt important i s’aprèn a gestionar aquests nervis. Estem tots preparats i com a comitè, potser som els que tenim menys dificultats, perquè la nostra feina és sobretot administrativa, però estic convençut que els atletes ja estan mentalitzats i concentrats.
Andorra tindrà la delegació més nombrosa de la seva història en uns Jocs d’hivern.
És un orgull evident i la demostració clara que tenim més esportistes classificats que mai. Això no és casual i vol dir que clubs i federacions estan fent una molt bona feina.
“Sé que farem un bon paper, però no li parlaré d’objectius. És com jugar a la loteria”
Més enllà del nombre, és una delegació competitiva.
Sí. Els Jocs Olímpics són per a gent competitiva i qui no ho és, difícilment hi té plaça. Ara bé, també hem de ser conscients que la resta de països porten atletes de molt alt nivell.
Quin paper creu que poden fer els andorrans?
Estic convençut que faran un bon paper. Ho donaran tot per quedar el millor classificats possible, amb l’orgull de representar el país i amb la sort que suposa poder participar en uns Jocs Olímpics. Ens enfrontem als millors del món, però això no treu que tinguem una delegació molt potent.
Com es poden gestionar les expectatives?
Amb respecte. Des del COA el que fem és acompanyar els esportistes sense posar més pressió de la necessària. He parlat amb la majoria d’ells, sé que estan preparats i s’ho han d’agafar com una competició com la resta. La nostra feina és donar-los ànims, fer-los sentir recolzats i ells només han de suportar la pressió habitual de la competició, no la de l’entorn.
Joan Verdú serà un dels focus d’atenció.
És, probablement, el nostre atleta amb millor rànquing internacional. Sabem de què és capaç i que amb una bona cursa pot guanyar qualsevol. Estic segur que està ben preparat i només cal que el dia de la competició el cos respongui.
I si li demano objectius?
No. Fer pronòstics en l’esport és com jugar a la loteria. El que desitgem és que tots els atletes facin bons resultats d’acord amb el seu nivell.
Logísticament, què suposen uns Jocs tan descentralitzats?
Per a una delegació petita com la nostra és complicat. Tenim dos caps de missió repartits i pocs recursos humans. No podem ser a tot arreu, però ens organitzem. El més important és que els atletes i entrenadors no tinguin cap dificultat.
Li agrada aquest model de Jocs amb moltes seus?
Personalment, no és el format que més m’agrada, perquè fragmenta l’esperit olímpic i dificulta la convivència entre delegacions. Tot i això, cal entendre també la complexitat i les necessitats del Comitè Olímpic Internacional.
Quin llegat deixaran aquests Jocs per a l’esport andorrà?
Crec que ja el tenim, la participació de set atletes. Això ens dona més consideració internacional i reforça la nostra posició davant el COI i les federacions. Després dels Jocs impulsarem programes de divulgació dels valors olímpics a les escoles.