Jordi Nadal: “El 5G d’alta velocitat arribarà al 91% de la població”

Com a empresa de telecomunicacions, Andorra Telecom juga un paper clau en la digitalització del país. Quins passos han dut a terme darrerament per facilitar aquest procés?

La connectivitat és un dels elements essencials per fer-ho possible, i en aquest sentit, enguany hem fet un salt molt rellevant quant a fibra òptica. Fins ara la xarxa permetia arribar a 1 Gbps, perquè els equips, instal·lats ja fa uns anys, no donaven per a més. Ara, però, hem actualitzat tota la infraestructura, de manera que la xarxa pot arribar als 10 Gbps. Això significa que cada llar i cada negoci d’Andorra tenen el potencial per assolir aquesta velocitat, sempre que els equips, com el rúter, l’ONT o la targeta de xarxa de l’ordinador, ho permetin. La fibra ja hi està preparada; la resta anirà evolucionant.

Quins canvis concrets s’han aplicat a les velocitats de la fibra?

Hem incrementat les velocitats de manera generalitzada. Les empreses, que estaven limitades a 1 Gbps, han passat totes a 2,5 Gbps simètrics amb l’internet professional. Si ho comparem amb el 2009, quan oferir 100 Mbps semblava una excentricitat, avui hem multiplicat aquella capacitat per 25. A les llars també hem fet una reassignació de velocitats: les que tenien 1 Gbps ara en tenen 2; les que tenien 700 Mbps passen a 1 Gbps, i les que anaven a 300 Mbps ara disposen de 500 Mbps. Tothom tindrà com a mínim 500 Mbps. Tot això ha implicat canviar rúters i equips, amb una inversió molt important, d’uns 4 milions d’euros, però no hem apujat les tarifes.

La nova xarxa de fibra òptica permet assolir els 10 gbps de velocitat

Quin impacte real notarà l’usuari amb aquestes millores?

Per exemple, per als creadors de contingut és especialment útil, perquè pujar vídeos a 2,5 Gbps redueix els temps d’espera dràsticament. La sensació general és de molta més fluïdesa: descarregar jocs és immediat, el teletreball guanya robustesa i les videotrucades tenen més qualitat. Amb velocitats baixes, quan en una mateixa llar algú mira vídeos i algú altre teletreballa, tot frena. Amb 100 Mbps aquesta fricció ja desapareixia i ara, amb 1, 2 o 10 Gbps, encara més. És una millora que, de manera pràctica, fa que tot funcioni més ràpidament i sense interrupcions.

També s’han incrementat velocitats de dades al mòbil?

Sí. Vam desplegar la primera fase del 5G el 2021 i ara estem acabant la segona, que incorpora noves antenes als nuclis poblats. Més de la meitat del país ja hi té accés. Amb aquesta tecnologia, les velocitats de baixada poden arribar als 2,5 Gbps. La pujada és molt inferior, al voltant dels 150 Mbps, perquè el mòbil és asimètric per definició. Per això, si un usuari vol fer estríming o penjar vídeos, és millor fer-ho amb la fibra. Amb aquesta fase deixarem completada les pròximes setmanes tota la part de ràdio del 5G, mentre que el core –la peça que permet funcionalitats avançades– el desplegarem més endavant, quan hi hagi casos d’ús més clars.

La IA ens permet automatitzar molts dels processos més repetitius

Què permet exactament aquest ‘core’ del 5G?

Serveix per habilitar serveis molt avançats, com la robotització d’entorns industrials, la digitalització de ports o operacions de cirurgia remotes. A Andorra, però, encara no hi ha un context que justifiqui la inversió immediata. Una de les funcionalitats que es podrien aplicar aquí és el que es coneix com a slicing, que permet reservar una part de la xarxa exclusivament per als cossos d’emergència. En situacions de col·lapse, ells tindrien sempre cobertura. És una tecnologia molt potent, però cal valorar quan i com aplicar-la.

Un cop desplegada del tot, la cobertura d’alta velocitat del 5G arribarà a tot el país?

Sí, serà d’àmbit nacional, com la del 4G. Però cal tenir en compte que la cobertura d’alta velocitat es dimensiona segons la població, no segons el territori. L’objectiu és arribar al 91% de la població, és a dir, als llocs on la gent viu o treballa. A les zones de muntanya o rutes d’excursió hi haurà 4G o 5G a velocitats més baixes.

En quin punt es troben els projectes d’intel·ligència artificial de la companyia?

Fa un parell d’anys que hi treballem intensament. Tenim un equip petit, però molt especialitzat, i desenvolupem dos tipus de projectes principals. D’una banda, els relacionats amb l’eficiència interna: automatitzem processos repetitius i tasques de poc valor. Un exemple clar és un procediment tècnic que abans requeria tot un matí i ara es pot realitzar en quinze minuts. N’hem implantat una dotzena durant aquest any.

I de l’altra?

De l’altra, tenim els projectes visibles per al públic. Un dels més significatius és l’atenció automàtica al telèfon 111. Entre les nou del vespre i les vuit del matí, les trucades les atèn una IA, i ja hem gestionat més d’un miler de trucades amb molt bon resultat. Hem vist que és capaç de fer front a consultes complexes, de dictats de set o vuit xifres i de repetir-les fins que el client ho confirma. És un exemple clar d’un servei d’IA pràctic i útil que ens ha permès ampliar l’horari d’atenció.

Utilitzen IA també per analitzar dades?

Sí. Tenim prop d’un centenar d’usuaris interns que fan servir IA per analitzar informes, preparar presentacions, estudiar mercats i fer anàlisis en profunditat. Hem adquirit llicències que garanteixen que les dades no s’utilitzen per entrenar models externs. Treballem sobretot amb OpenAI, però els programadors fan servir altres eines. Som prudents amb la informació confidencial, però intentem fomentar al màxim que els empleats integrin la IA en el seu dia a dia.

Com es treballen la sostenibilitat i la responsabilitat corporativa a Andorra Telecom?

La sostenibilitat és un pilar important per a nosaltres. Ens esforcem en el reciclatge, a reduir la petjada de carboni i a minimitzar el consum elèctric. Tenim un acord amb FEDA que garanteix que tota l’energia que consumim és verda. Hem fet el càlcul per usuari, convertint el consum de GB en grams de CO₂, una fórmula que utilitzen molts operadors. També hem reduït el parc de vehicles i hem incrementat els elèctrics. A més, fomentem el teletreball i les reunions virtuals, que han reduït molts desplaçaments.

I en l’àmbit social?

En aquest àmbit treballem principalment per potenciar la igualtat de gènere en un sector tradicionalment masculinitzat, i participem en iniciatives per atraure més noies cap a carreres tecnològiques. També hem posat molt el focus en el benestar digital i en la protecció dels menors.

En relació amb això, han creat una SIM per als usuaris més joves.

Sí, és una SIM que bloqueja automàticament webs inapropiades. A més, també hem desenvolupat un sistema perquè les famílies puguin gestionar restriccions des del wifi de casa. Són eines tècniques que funcionen amb filtratge professional i que asseguren un ús segur dels dispositius.

La ciberseguretat és un altre àmbit clau de la digitalització. Quin paper hi juga Andorra Telecom?

La ciberseguretat és un repte creixent, tant a Andorra com arreu del món. Les grans empreses han estat sempre objectiu de ciberatacs, però ara també ho són les petites i mitjanes, perquè l’esforç per atacar-les és menor i sovint estan menys protegides. Per això hem impulsat que Diquital lideri els projectes de ciberseguretat tant d’Andorra Telecom com de moltes empreses del país. A més, aquesta filial nostra també ofereix serveis d’automatització, que no són exactament d’IA, però que resulten igualment útils per millorar processos i reforçar la protecció.

Consulta l’especial de Transformació Digital 2025