ESCALDES-ENGORDANY
Gili assegura que l’urbanisme és competència comunal “quan convé”
El Govern respon a la carta enviada pel comú i afirma que les responsabilitats urbanístiques recauen en les corporacions
La cònsol major d'Escaldes-Engordany, Rosa Gili, i la ministra d'Afers Socials, Trini Marín.
El conflicte obert entre el comú d’Escaldes-Engordany i el Govern per la gestió de les torres segueix portant cua amb la resposta, mitjançant una carta, de l’executiu, encapçalat per Xavier Espot, a la corporació parroquial, liderada per Rosa Gili, en la qual el Govern atribueix les competències urbanístiques al comú, segons va explicar Gili. La cònsol, en declaracions als mitjans de comunicació i com a resposta al Govern, va assegurar que l’urbanisme és comunal “quan convé”.
El xoc de posicions, que s’arrossega des de l’any passat, va elevar-se amb una primera carta enviada per Gili, tant al Govern com al Consell general, on la cònsol major va demanar una comissió antitorres per copsar les opinions, apropar postures i prendre una decisió sobre aquest tipus de construccions. A falta de la resposta oficial de l’arc parlamentari, Gili va explicar ahir que el comú ja ha rebut la contestació del Govern, que va traslladar a l’entitat parroquial que les competències en matèria d’urbanisme pertanyen als comuns. La cònsol va expressar el seu malestar per la falta d’entesa amb l’executiu en relació amb el projecte de les torres i va defensar que la planificació urbanística és una qüestió que “no afecta només el comú, sinó el conjunt del país”.
Gili va explicar que, tot i el recordatori del Govern, per tirar endavant iniciatives com la llei Òmnibus, promoguda per l’executiu i aprovada pel Consell General, no es van consultar els comuns malgrat la seva incidència directa en l’àmbit urbanístic. “Quan convé, són competències comunals”, va criticar. En referència a les torres, Gili va comentar que si veritablement el Govern té la intenció de fer canvis, “t’asseus i veus qui fa què”, ressenyant que “el que no es pot fer és tirar la canya criticant certes coses i després dir ‘no, és que jo no pinto res’. Crec que això no hauria de ser així”.
La cònsol va remarcar que, tot i que sobre el paper, els comuns tenen atribuït el planejament, el Govern participa en àmbits determinants com la mobilitat, l’energia, els residus o els equipaments, fet que, al seu parer, evidencia que es tracta d’una responsabilitat compartida.
Gili va apuntar que “és important que entre tots treballem pel que volem que sigui aquest país” i va recordar que “si realment tots coincidim que certes coses no ens agraden, demanàvem poder anar de la mà”.
MÉS COMUNICACIÓ
Una de les possibles vies per intentar solucionar el problema, que no només és urbanístic, sinó també dialectal, és la proposició de llei que treballen els cònsols per dotar els comuns de més garanties en l’elaboració o remodelació de tot allò que afecti l’àmbit parroquial mitjançant informes no vinculants de les corporacions locals. Gili va explicar que aquesta llei podria servir per reforçar els mecanismes de coordinació i institucionalitzar canals de comunicació que permetin als comuns ser informats i escoltats amb antelació.
Segons la cònsol major, de la mateixa manera que “es consulta als juristes” quan hi ha una modificació de llei referent al Codi Penal i el funcionament de la Justícia, les qüestions comunals també han de tenir veu”, concloent que “si coincidim que hi ha aspectes a millorar, hem de treballar plegats”.