Gili o la duresa de la política

Activa en política des del 2009, quan va ser elegida consellera general per primera vegada, Rosa Gili ha estat a primera línia de l’oposició a l’hegemonia demòcrata a les institucions del país. Mantenir la posició en la trinxera no ha estat fàcil. “He passat èpoques molt dures en política. El tsunami taronja [referència a les eleccions nacionals i comunals del 2011, en què DA va estrenar-se a les urnes amb majories absolutes] i el trencament amb Jaume Bartumeu [el 2013, quan l’aleshores conseller general va deixar el Partit Socialdemòcrata per fundar Socialdemocràcia i Progrés] van ser molt durs. I érem molt pocs. Vam començar sis i vam acabar tres”, rememora Gili en una entrevista recent al programa Parlem-ne, de Diari TV.

“He tingut la impressió [...] que alguns preferirien que la parròquia anés malament”Rosa Gili, Cònsol major d’Escaldes

En el primer mandat al capdavant del comú d’Escaldes-Engordany (2019-2023), la cònsol major també s’ha hagut d’enfrontar “sola” al domini taronja. “DA encara era molt poderós i la resta de comuns eren demòcrates o de grups afins. En un context com aquest ja pots tenir raó, però si tothom diu que no en tens al final la gent dubta de tu”, explica Gili. El fet que aquesta situació política coincidís amb la pandèmia de la covid encara va complicar més les coses. En el segon mandat, assenyala la política escaldenca, la pressió s’ha alleugerit una mica: “DA s’ha desinflat una mica i hi ha comuns que ja no són demòcrates. Hi ha hagut un canvi de dinàmica.”

“En aquests anys han passat coses que m’han fet mal i m’han sabut greu”Rosa Gili, Cònsol major d’Escaldes

Encara que els vents bufin cap a una altra banda, Gili no oblida que Escaldes és “la parròquia de Toni Martí”, excònsol (2003-2011), excap de Govern (2011-2019) i artífex de l’hegemonia demòcrata, i de l’actual cap de Govern, Xavier Espot. Una parròquia, al cap i a la fi, “on feia 25 anys que governava la mateixa gent”. Tot plegat, afegeix Gili, ha tingut un efecte polaritzador en la política local. “He tingut la impressió, i tant de bo m’equivoqui, que alguns preferirien que la parròquia anés malament si això implica que tu fracasses. Jo sempre he pensat que vull el millor per a la meva parròquia i el meu país, encara que hi hagi al capdavant algú que no em pugui agradar. Hauríem de saber remar junts quan és necessari”, remarca la mandatària.

Gili lamenta la polarització política a la parròquia d'Escaldes

Trencament

Un dels moments més dolorosos de la carrera política de Gili va ser el trencament amb el PS, l’estiu del 2021. La cònsol escaldenca recorda que ho va “donar tot” a la que era la seva “família política”. La mandatària no vol “treure mèrit a ningú”, però no dubta a treure pit per la feina feta amb els socialdemòcrates al Consell General, del 2009 al 2019, i al comú d’Escaldes. “Quan t’impliques en política ja t’esperes que els adversaris no t’estimin, però el que fa més mal és tenir problemes amb els teus. I, en aquests anys, han passat coses que m’han fet mal i m’han sabut greu. Un dia em van dir que en política no hi ha amics. Potser és que soc innocent, però vaig pensar: ‘Per què no?’”, confessa.

La cònsol es pregunta si val la pena fer política en un context crispat

Gili assegura que tornar a la política nacional no forma part dels seus plans. Malgrat tot, admet que quan has estat polític, “és molt difícil desconnectar”. Un factor que la frena a participar en una llista en les pròximes eleccions generals és que hauria de deixar el càrrec de cònsol major abans del final del mandat: “Jo soc molt d’acabar les coses, i hi ha tantes coses a fer... em va costar molt plegar de consellera general per anar al comú. Quan prenc un compromís l’he d’acabar.”

Pel que fa al principal partit de l’oposició, Concòrdia, Gili assegura que no s’ha plantejat mai unir-hi forces en unes eleccions d’àmbit nacional. Tot i que la uneix una “molt bona relació” personal amb el líder parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, admet que hi ha una “diferència generacional” i “d’experiència política” amb els membres de la formació.

La cònsol es pregunta, de vegades, “si val la pena fer política” en un context local i global “cada vegada més crispat”, on “tothom opina i es permet dir-te de tot” i “el que has d’aguantar és molt dur”. Malgrat tot, “desvincular-se de la política no és la solució”.