INTERPARROQUIAL
El 14% dels ingressos comunals prové de l’activitat constructiva
El percentatge de dependència de les corporacions locals respecte de l’activitat immobiliària s’ha mantingut estable del 2022 al 2024
Construcció a la vall central.
En els últims tres anys de què disposem dades –el 2022, el 2023 i el 2024– la dependència dels comuns respecte dels ingressos derivats de l’activitat constructiva i immobiliària s’ha mantingut en el 14%. És a dir, que de cada 100 euros que ingressen les corporacions comunals, 14 provenen de l’impost sobre la construcció i l’impost de transmissions patrimonials (ITP), el qual grava la compravenda de béns immobiliaris.
Tot i que la mitjana gairebé no ha variat al llarg del període, cal tenir en compte que hi ha diferències rellevants entre parròquies. La Massana és la més dependent. El 2022 el 23% dels ingressos totals (uns 22 milions) van provenir de l’impost sobre la construcció (poc menys de dos milions) i l’ITP (poc més de tres). El 2023 la ràtio va baixar al 18% i, amb tot, va continuar situant-se quatre punts per sobre de la mitjana. El 2024 va tornar a pujar al 19%. Les dades il·lustren la puixança de l’activitat constructiva i immobiliària a la parròquia.
PARRÒQUIES
Els comuns proposen tenir el dret d'adquirir béns immobles de manera preferent
Víctor González
La mitjana és estable, però hi ha diferències entre parròquies
Si la cara és la Massana, la creu és Sant Julià de Lòria. El comú més meridional és el menys dependent de la construcció, amb una ràtio que va situar-se entre el 5% el 2023 i el 8% el 2024. La corporació laurediana és la segona amb els ingressos més baixos, amb només Ordino per sota.
El de Sant Julià és el comú que rep menys diners de la construcció
La segona parròquia més dependent d’aquestes dues fonts d’ingressos és Escaldes-Engordany. Tot i això, la tendència és a la baixa, ja que la ràtio va passar del 21% el 2022 al 8% el 2023 i el 15% el 2024. En el cas de Canillo, l’evolució ha estat lleugerament a l’alça, amb un pes de l’impost sobre la construcció i de l’ITP sobre el total d’ingressos del 15% el 2022, el 13% el 2023 i el 17% el 2024.
Encamp, per la seva part, és una de les parròquies més estables, amb percentatges de l’11% (2022), l’11,5% (2023) i el 9% (2024). Finalment, també cal destacar que Andorra la Vella és el mirall del conjunt del país. A la capital, la ràtio va ser del 8% el 2022, però el 2023 i el 2024 va mantenir-se pràcticament igual: només va caure del 15 al 14%.
L’anàlisi dels ingressos totals dels comuns indica una tendència a l’alça. Així, entre el 2022 i el 2024 els ingressos combinats dels set comuns va passar de 194 a 220 milions d’euros, impulsats per un creixement destacable a Andorra la Vella i Escaldes. De fet, les parròquies centrals concentren gairebé la meitat dels ingressos totals dels comuns. Concretament, el 2022 el pes de la capital i Escaldes va ser del 43%: el 2023, del 43%, i, el 2024, del 44%.
Els ingressos per l’import sobre la construcció i l’ITP de les parròquies de la vall central sobre el total d’ingressos comunals ha fluctuat entre el 12 i el 14% en els últims anys. No és una dada sorprenent, ja que tenen a l’abast més fonts per generar revinguts per a la corporació.