Els comuns proposen tenir el dret d'adquirir béns immobles de manera preferent

Els comuns proposen que s'introdueixi el dret de tempteig comunal a la Llei General d'Ordenació del Territori i Urbanisme (LGOTU). Aquesta modificació permetria que les corporacions tinguessin mecanismes legals per adquirir béns immobles de manera preferent. La mesura vol facilitar l'obtenció d'habitatge públic, millorar la protecció del territori de l'especulació, garantir la protecció del patrimoni cultural i natural i dotar l'administració de més eines per a l'ordenació del territori. "Actualment, no tots els immobles estan subjectes a aquests drets, i la seva aplicació és molt condicionada. Proposem que el dret continuï essent condicionat, però que es pugui aplicar en més supòsits legalment definits", ha apuntat Cairat, qui ha assegurat que és un instrument que pot afectar la propietat privada i que, per tant, cal regular-lo amb molta precisió jurídica.

Cairat ha posat com a exemple el funcionament d’aquest mecanisme en una zona declarada d’habitatge altament tensionat o d’entorn de protecció. Ha explicat que, en aquests casos, quan un propietari vol vendre un immoble, hauria de comunicar-ho prèviament a l’administració indicant-ne les condicions —preu, comprador i altres aspectes rellevants. A partir d’aquesta notificació, l’administració disposaria d’un termini fixat per llei per igualar l’oferta i adquirir l’immoble. Si decideix exercir el dret de tempteig, la venda es formalitza directament a favor de l’administració. El dret de retracte, ha precisat, funciona de manera similar, però s’aplica un cop la compravenda ja s’ha efectuat entre particulars.

Una altra proposta que ha presentat Cairat ha estat la creació de la figura del projecte d'interès parroquial. De fet, tal com ha detallat, aquesta figura seria una adaptació a escala local del projecte d’interès nacional, pensada per permetre als comuns agilitzar tràmits i desbloquejar projectes que, tot i no tenir la dimensió necessària per ser considerats d’abast estatal, són prioritaris per a les parròquies. "Entenem que la creació del projecte d’interès parroquial permetria als comuns agilitzar el desenvolupament de projectes d’àmbit local que són prioritaris per a la parròquia, però que no tenen prou entitat per ser declarats d’interès nacional. Per exemple, el mateix projecte destinat a les persones grans a Sant Julià hauria pogut desbloquejar-se abans si hagués existit aquesta figura", ha plantejat, tot afegint altres exemples, com ara serveis comunals que es volen situar en zones d’hàbitats naturals, biològics o protegits, i que podrien avançar de manera més eficient gràcies a aquesta nova categoria.

La cònsol major de la Massana, Eva Sansa, ha proposat introduir un sistema de quotes urbanístiques consensuat entre els set comuns per gestionar el creixement urbanístic de manera equilibrada i moderada. Un sistema que, tal com ha detallat la mandatària massanenca, seria temporal i flexible, i aplicable només en moments concrets de pressió urbanística. "Com es podria aplicar? Primer, establint quotes quan hi hagi un increment de càrregues derivat de noves construccions, sobretot perquè no comprometi el funcionament de les infraestructures existents. La llei hauria de permetre que els comuns puguin establir aquest sistema temporalment per dimensionar adequadament els serveis necessaris ja que, sovint, l’obra privada avança més ràpid que la pública, i necessitem poder controlar aquest desfasament", ha apuntat.

Sansa creu que el sistema permetria establir quotes de construcció per sectors o quarts del territori, basades en una mitjana històrica dels metres quadrats autoritzats, amb l’objectiu de garantir que el creixement no sobrecarregui les infraestructures ni els serveis públics. També permetria incloure excepcions, com ampliacions menors d’edificacions existents o projectes de pisos a preu assequible. "Aquest instrument és molt útil perquè ens permet ser més previsors a l’hora de rebre els diferents projectes urbanístics, evitar tensions a les infraestructures i controlar millor els ingressos i la gestió financera", ha afegit, ressaltant que l’eina ha tingut una bona acceptació social, amb suport de propietaris, col·legis professionals i altres actors locals.

L’exposició, en la qual també han participat el cònsol major d'Andorra la Vella, Sergi González; el cònsol major de Canillo, Jordi Alcobé; la cònsol major d'Encamp, Laura Mas; i el cònsol menor d'Ordino, Eduard Betriu, ha inclòs altres propostes, com ara la gestió dels abocadors amb un model d’un únic centre i diversos punts de transferència per optimitzar recursos i minimitzar excavacions, la necessitat d’actualitzar i aprovar periòdicament els plans sectorials per garantir-ne l’eficàcia, la incorporació de noves regulacions sobre vials urbanitzadors, i la definició precisa d’obra major i menor, així com els mecanismes de control judicial i sancionador per assegurar la legalitat urbanística. “Ja que hem fet un exercici tots conjuntament —el Consell, el Govern, els comuns i entitats públiques i privades— de proposar mesures que ajudin a modificar i millorar la Llei del Sol o el marc legislatiu urbanístic, pensem que seria molt oportú que, abans d’acabar aquest mandat legislatiu i abans de les properes eleccions, aquesta comissió, que fa molt bona feina, pugui concloure amb les modificacions legislatives o reglamentàries oportunes”, ha apuntat Alcobé.