INFORME ECONÒMIC

Creixement tot i la no diversificació

El Fons Monetari Internacional prediu que l’economia andorrana s’expandirà un 2,3% durant el 2026

El ministre Lladós conversant amb el cap de la missió del Fons Monetari.

El ministre Lladós conversant amb el cap de la missió del Fons Monetari.Fernando Galindo

Pedro García
Publicat per
Pedro García
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La comitiva del Fons Monetari Internacional (FMI) a Andorra va presentar ahir, en una exposició conjunta del cap de la missió al Principat, Jeff Danforth, i el ministre de Finances, Ramon Lladós, l’informe anual de l’ens que aborda les projeccions econòmiques del país. Segons l’FMI, el producte interior brut (PIB) del país va créixer un 2,9% l’any passat, lleugerament per sota de la darrera predicció del 3,1%, i s’expandirà un 2,3% durant el 2026, seguint una tendència de creixement moderat a escala mundial que rebaixa les expectatives d’expansió per a final de la dècada, sobre l’1,5% del PIB anual.

El ministre Lladós i Jeff Danforth, cap de la missió de l’FMI a Andorra.

El ministre Lladós i Jeff Danforth, cap de la missió de l’FMI a Andorra.Fernando Galindo

L’FMI va assenyalar que aquest creixement “supera les expectatives” i que es deu, majoritàriament, al bon funcionament dels sectors tradicionals, com el turisme, la branca financera i el sector immobiliari. Tot i l’expansió, Danforth va identificar la dependència econòmica a aquests tres pilars com un dels reptes imminents que ha d’afrontar el Principat. L’informe va apuntar la necessitat de diversificar l’economia, començant per l’impuls de la digitalització i de les competències tecnològiques, i fomentada, també, en la col·laboració publicoprivada.

“Si no es reformen les pensions ara s’hauran d’aplicar mesures més dures més endavant”
Jeff Danforth, Cap de la missió de l’FMI
 

L’informe també remarca la necessitat imminent d’abordar la reforma integral del sistema de pensions. Danforth va apuntar que “existeix el risc que si no es fa res ara s’hagin d’aplicar reformes més dures més endavant”, assegurant que el bloqueig de les pensions també manté aturades altres reformes estructurals importants, com ara la del sistema sanitari. En aquesta línia, l’FMI va remarcar que la despesa sanitària ha crescut en els darrers anys molt per sobre de la inflació i també per sobre del creixement demogràfic i econòmic. Davant d’aquesta situació, l’informe recomana reforçar la gestió de la despesa pública en salut a mitjà termini i ampliar el pla d’acció provisional sobre sostenibilitat sanitària per identificar possibles vies d’estalvi, fomentant un ús més gran de l’atenció primària i comunitària.

L’acord d’associació amb la Unió Europea i els vincles d’Andorra amb els països de l’entorn també centren les mirades de l’informe. Segons Danforth, tot i que el pacte amb la UE implicarà “certs costos d’adaptació”, l’FMI va apostar que “ajudarà i farà augmentar les inversions, ajudant la diversificació” i augmentant la protecció de l’economia nacional vers un possible shock financer. Segons l’entitat, el Principat, per la seva característica de microestat, és molt sensible, tant a crisis internes com a situacions d’incertesa global. A més, l’ens també va apuntar que l’entrada en vigor de l’acord fomentaria encara més la convergència de la supervisió de les entitats bancàries en facilitar l’intercanvi d’informació i de millors pràctiques.

“Encara és d’hora per saber l’efecte del conflicte a l’Orient Mitjà i l’impacte global”
Jeff Danforth, Cap de la missió de l’FMI

L’informe posa en valor la solidesa del mercat laboral d’Andorra, que continua funcionant a prop del nivell de plena ocupació, en un context econòmic marcat per un fort superàvit exterior. Segons les estimacions, el superàvit per compte corrent es mantindrà molt elevat i podria situar-se al voltant del 16% del PIB l’any 2025. En l’àmbit de les finances públiques, el text assenyala el bon comportament dels impostos directes, amb una recaptació superior a la prevista, que permetria tancar el 2025 amb un superàvit del 2,5% del PIB. Pel que fa a la inflació, la primera estimació situa l’augment interanual dels preus en el 3,1% al febrer. No obstant això, les previsions apunten una baixada fins al 2,3% el 2026 i un apropament progressiu posterior a l’objectiu del 2% fixat pel Banc Central Europeu, previsiblement pels volts del 2027. Sobre com el conflicte a l’Orient Mitjà podria modificar les projeccions, Danforth va assegurar que, tot i que repercutirà en els preus, que aniran a l’alça, “encara és d’hora per saber l’efecte que tindrà i també l’impacte global”. El cap de la missió va avançar que el Fons Monetari Internacional publicarà, a l’abril, un informe preliminar abordant la qüestió.

L’acord d’associació ajudarà i farà augmentar les inversions, ajudant la diversificació econòmica”
Jeff Danforth, Cap de la missió de l’FMI

El ministre de Finances, Ramon Lladós, va posar en valor la independència de l’informe i les prediccions de l’FMI com una carta de presentació atractiva del Principat davant els organismes internacionals i, també, la utilitat del text per a la presa de decisions en matèria de polítiques nacionals.

LES CONCLUSIONS

  1. REFORMA NECESSÀRIA DE LES PENSIONS. L’FMI assenyala l’abordatge de la reforma estructural com una de les principals necessitats i destaca que l’estat de la qüestió manté aturades reformes importants.
  2. CONTROL DE LA DESPESA SANITÀRIA. El desemborsament en sanitat ha crescut per sobre de les expectatives i l’FMI insta a reforçar la gestió, fer-la més sostenible i trobar vies d’estalvi.
  3. AVANÇAR EN LA DIVERSIFICACIÓ ECONÒMICA. L’economia segueix sostenint-se gràcies a la bonança del turisme i el sector immobiliari i financer, però l’FMI destaca la necessitat d’obrir-se a altres mercats.
  4. IMPULS DELS VINCLES AMB L’ENTORN. L’FMI veu positiu l’acord d’associació amb la UE. Tot i els costos d’adaptació, atraurà més inversions i ajudarà en la diversificació de l’economia.
  5. DEPENDÈNCIA DE LA INCERTESA GLOBAL. La sostenibilitat del sistema econòmic andorrà segueix depenent, en gran manera, del context global i l’aparició de crisis internes.

tracking