El PIB per càpita es va situar en 34.471 euros el 2024, amb un creixement de l’1,5%

El PIB per càpita real, calculat a partir de la sèrie de base 2010, arriba el 2024 als 34.471 euros, xifra que representa un increment de l’1,5% respecte a l’exercici anterior, quan va ser de 33.972 euros. Segons publica avui el departament d'Estadística, el diferencial entre el creixement del PIB real (+3,8%) i el del PIB per càpita (+1,5%) s'explica principalment pel dinamisme demogràfic; l’augment de la població resident modera el creixement de la renda mitjana per habitant "malgrat el notable impuls de la producció agregada".

La millora de la situació econòmica ha vingut acompanyada d’un alleujament de l’endeutament públic total, que l’any 2024 s’ha situat en 1.229 milions d’euros, una quantitat equivalent al 32,9% del PIB. Es va arribar al sostre màxim d’endeutament l’any 2021, quan es va situar en 1.366 milions d’euros (un 48,6% del PIB).

Estadística explica que el sistema bancari andorrà presenta un elevat grau de fortalesa, caracteritzat per una elevada solvència i liquiditat, resultat de les polítiques de prudència que històricament han implementat les entitats bancàries respecte d’altres entitats europees. Un dels indicadors que millor reflecteix aquesta moderació és el càlcul de la rendibilitat sobre recursos propis, més conegut com ROE. Per a l’any 2024, el ROE del sistema bancari andorrà s’ha situat en l’11,1%, una ràtio superior al registrat el 2023 (10,8%) i també al de l’any 2022 (7,6%).

El risc de pobresa i exclusió social se situa al 16,4%

L’indicador de persones en risc de pobresa o exclusió social, per a l’any 2024, se situa en el 16,4% de la població total d'Andorra, dades lleugerament superiors a les dels anys 2023 (13,6%) i 2022 (13,3%). Si no es tenen en compte els ingressos provinents d’ajuts i prestacions socials que reben les famílies, la xifra creix fins al 20,7% l’any 2024, dada superior al 20,6% de l’any 2023 i del 20,2% assolit l’any 2022. El percentatge de persones amb carències materials i socials greus se situa en el 5,0% i els habitants que viuen en llars amb baixa intensitat laboral ‒totes aquelles on els adults treballen menys del 20% de les hores potencials de treball‒ descendeixen fins a l’1,4% per a l’any 2024. Si ho comparem amb els anys anteriors, els dos indicadors han divergit, ja que l’any 2023 dites variables van situar-se en el 7,3% i l’1,9%, respectivament, i l’any 2022, després dels efectes de pandèmia de la COVID-19, van situar-se en el 7,8% i l’1,7%.

El mercat laboral mostra signes d’estancament, apunta l'informe. L’any 2024 hi ha un retrocés en la participació laboral en què conflueixen factors conjunturals, com la desacceleració en la creació d’ocupació, i factors estructurals, com els canvis en el model productiu i el progressiu envelliment de la població. Tots aquests factors expliquen que durant el període 2022-2024 la taxa d’activitat hagi disminuït en -0,2 punts, fins a representar de mitjana el 84,2% de la població activa. El 2024, la taxa d’atur s’ha situat en un 1,5%. Els treballadors més joves (d’entre 15 i 24 anys) s’han beneficiat de l’increment de la demanda de mà d’obra. La taxa d’atur d’aquest grup d’edat s’ha rebaixat fins al 5,6% per a l’any 2024, la qual cosa suposa una millora notable si ho comparem amb els anys anteriors: 2023 (5,9%) i 2022 (10,1%). Si ens centrem en aquells joves que no estudien ni treballen, l’any 2024 van constituir el 2,7% de la població d’entre 15 i 29 anys, dada que millora, ja que l’any anterior equivalia al 2,8% i el 2022 al 3,5%.