GENERACIÓ I RECOLLIDA DE RESIDUS
37.500 tones l’any i un 28% de reciclatge
Andorra continua molt lluny dels objectius europeus de tractament de deixalles urbanes
El centre de tractament de residus de la Comella.
La generació de residus urbans a Andorra es manté estabilitzada al voltant de les 37.500 tones anuals, però el país continua lluny dels objectius europeus de reciclatge. Així ho constata l’estudi tècnic elaborat en el marc del concurs per a la concessió del servei comunal de recollida de residus sòlids urbans, que situa el percentatge de recollida selectiva en el 28,15%, molt per sota del 55% fixat per al 2025 i del 65% previst per al 2035. El document analitza l’evolució recent, les diferències territorials i els principals reptes estructurals del sistema.
El país recicla poc i afronta reptes estructurals en la gestió ambiental
Segons les dades del 2024, la fracció resta continua representant la major part dels residus generats, amb 26.948 tones, una proporció que evidencia el pes del model actual basat en la valorització energètica. La resta de fraccions presenten volums sensiblement inferiors: 4.317 tones de paper i cartró, 2.728 de vidre, 2.418 d’envasos lleugers i 1.092 tones de matèria orgànica. L’informe destaca que aquesta última continua infrarepresentada perquè la seva recollida es limita principalment a determinats establiments comercials, fet que posa de manifest el marge de millora existent si s’estén al conjunt de la població i s’implanten sistemes de separació més eficients.
Tendència moderada
L’evolució dels darrers anys confirma una tendència moderada després de la recuperació posterior a la pandèmia. El volum total va créixer un 9,7% el 2022, però des d’aleshores la variació s’ha estabilitzat, amb un descens del 0,7% el 2023 i un increment de l’1,3% el 2024. Paral·lelament, el percentatge de recollida selectiva només ha augmentat dos punts en quatre anys, passant del 26,06% al 28,15%, una progressió insuficient per complir els compromisos del Pla Nacional de Residus – Horitzó 2035 i els estàndards comunitaris en matèria d’economia circular.
Les parròquies mostren diferències en generació i recuperació
Les diferències entre parròquies responen a factors com la densitat urbana, el pes de l’activitat econòmica, la dispersió territorial i l’estacionalitat turística. En conjunt, les parròquies centrals i amb més activitat comercial concentren la major part de la generació i presenten percentatges de recuperació més elevats. Andorra la Vella, amb més de 25.000 habitants, supera les 10.900 tones anuals i registra una ràtio d’1,19 quilos per habitant i dia, mentre que Escaldes-Engordany arriba a més de 6.200 tones i se situa per sobre del 30% de recollida selectiva. La Massana també supera aquest llindar amb prop de 4.800 tones anuals, tot i que la dispersió dels nuclis condiciona l’eficiència del servei. Sant Julià de Lòria, amb unes 4.000 tones anuals, presenta percentatges de recuperació inferiors a la mitjana, una situació vinculada a l’extensió del territori i a la presència de zones allunyades del nucli principal. Ordino, amb poc més de 1.800 tones anuals, registra la ràtio de generació més baixa del país, però també un percentatge de recollida selectiva reduït. Parròquies amb forta estacionalitat turística, com Encamp o Canillo, experimenten variacions importants al llarg de l’any, especialment durant l’hivern, tot i que aquestes oscil·lacions no alteren de manera significativa el còmput global anual.
El document assenyala que el model actual presenta limitacions estructurals que dificulten millorar els resultats, com l’ús generalitzat de contenidors oberts, la manca de sistemes d’identificació d’usuaris i les dificultats per implantar mecanismes de pagament per generació. També apunta que el fet que el cost del tractament final sigui assumit pel Govern pot reduir incentius per invertir en millores de la recollida selectiva.
Davant aquest escenari, la proposta planteja reorganitzar el sistema, incrementar la separació en origen i implantar progressivament la recollida de la fracció orgànica, reforçar el control dels productors singulars i optimitzar la distribució de contenidors. L’objectiu és avançar cap a un model més eficient, reduir la fracció resta i incrementar la recuperació de materials per acostar el país als objectius europeus.