8M LLUITA PER LA IGUALTAT
Drets de les dones: molt camí a fer
Les tasques de la llar i la cura dels infants continuen recaient en elles, tot i que l’home ha agafat una major responsabilitat
Dia de la dona.
El 8 de març, Dia Internacional de les Dones, convida cada any a mirar enrere per valorar els avenços aconseguits, però també a posar el focus en tot el que encara queda pendent per assolir: una igualtat real entre homes i dones. Al Principat, com en molts altres països, els darrers anys han estat marcats per una major conscienciació social sobre les desigualtats de gènere i per una presència femenina cada vegada més visible en àmbits laborals i espais de responsabilitat tradicionalment ocupats pels homes. Els testimonis recollits pel Diari amb motiu del 8M evidencien que els progressos no han eliminat les desigualtats de fons que encara condicionen el dia a dia de moltes dones.
Moltes dones continuen assumint la major part de les tasques domèstiques i de la cura dels fills, una realitat que es repeteix en la majoria d’experiències compartides. Les noves generacions mostren una tendència cap a una major corresponsabilitat dins la llar, però encara persisteixen desigualtats en la conciliació familiar, la càrrega mental i el reconeixement professional. Aquest reportatge recull les vivències de tretze dones de diferents àmbits –de l’esport al comerç, passant per la sanitat, l’empresa o el transport– que expliquen el seu dia a dia i reflexionen sobre l’evolució del feminisme al país. Les seves veus descriuen una societat que avança, però també posen de manifest que la igualtat efectiva encara està lluny de ser una realitat consolidada.
Un canvi generacional
En l’àmbit privat, les dones entrevistades coincideixen que s’ha produït una evolució cap a un repartiment més equilibrat de les tasques domèstiques, especialment entre les generacions més joves. La palista Mònica Doria explica que “a la meva generació les tasques són repartides completament”, tot i que reconeix que aquesta realitat no sempre ha estat així: “A casa els meus pares hi ha hàbits més conservadors”. Aquesta percepció també la comparteix Maite Noguera, jubilada, que considera que “la relació amb els homes a casa ha millorat, ja que ara fan moltes més feines que abans”. Tot i això, matisa que durant anys el repartiment no va ser equilibrat i que moltes dones de la seva generació van assumir pràcticament soles les responsabilitats domèstiques. La cap de la secció Bon Appétit de l’Andorra 2000, Alexandra Oliveira, explica que en el seu cas “la parella ajuda”, un fet que interpreta com un reflex dels canvis socials que s’han produït en els darrers anys. Però l’experiència d’Antonia de Sousa, netejadora resident al país des de fa més de tres dècades, recorda que aquest procés ha estat lent. Durant el seu matrimoni, explica, el seu marit l’ajudava “una miqueta”, però la major part de les feines de casa continuaven recaient sobre ella.
Dones en diferents sectors.
Els horaris laborals també condicionen la conciliació. La conductora d’autocars Nats Rego explica que les jornades que sovint s’allarguen fins a la matinada dificulten la vida personal. “Amb la parella gairebé no ens veiem”, admet, tot i que destaca que ell assumeix bona part de les tasques domèstiques i la cura dels animals. Aquesta realitat també influeix en decisions vitals com la maternitat. “Amb aquests horaris no podria ser mare, no tinc vida”, assegura. Precisament la maternitat és un dels moments en què les desigualtats es fan més visibles. La futbolista Míriam Tizón explica que tenir un fill implica una pausa inevitable en la carrera esportiva. “La maternitat és un fre a una carrera esportiva. No és una lesió, però t’obliga a parar”, afirma. També denuncia que el retorn a l’activitat no sempre està preparat: “El cos canvia moltíssim i a nivell semiprofessional hi ha poca educació en aquest sentit. Un home no ha de passar per això igual que una dona”.
La conciliació laboral i familiar continua sent un dels grans reptes
Una lluita constant
En l’àmbit professional, moltes dones reconeixen que avui la presència femenina és més visible que fa unes dècades. Maite Noguera considera que “la dona ha millorat molt el seu estatus a Andorra”. Després de dues dècades treballant en restauració, Alexandra Oliveira també percep una evolució positiva: “Crec que ara hi ha més igualtat entre homes i dones”. En el món de l’esport, Míriam Tizón parla d’un “progrés increïble” en el futbol femení i destaca que la visibilitat mediàtica ha estat clau per impulsar aquest canvi. Tot i això, en molts sectors la presència femenina continua sent minoritària.
S’ha evolucionat cap a un repartiment de les tasques, sobretot entre els més joves
La cap d’obra Patricia Galván recorda que quan va començar en el sector de la construcció molts professionals no estaven acostumats a veure una dona en aquest rol. “M’he sentit discriminada”, admet. En els inicis, explica, alguns companys qüestionaven les seves decisions sobre la durada de les obres o els materials que calia utilitzar. Rego també reconeix que encara hi ha persones que se sorprenen quan veuen que és ella qui condueix l’autocar. Tot i així, assegura que amb el temps “s’ha guanyat el respecte de clients i companys”. Des de l’àmbit jurídic, l’advocada Patricia Bragança també destaca l’evolució del paper de la dona, però recorda que encara hi ha camí per recórrer per assolir una igualtat plena.
Una conciliació diària
La conciliació continua sent un dels grans reptes. Marta Pujol, CEO de l’empresa familiar Diplo, explica que combina la gestió del negoci amb la criança de dos fills petits. “Som empresaris i treballadors de vuit a tres, i a partir de les tres som mare i pare”, resumeix. Marta López, administrativa i professora d’autoescola, recorda que durant anys va haver d’encadenar diferents feines i adaptar els seus horaris per poder cuidar els fills. “Moltes vegades el 90% de la feina amb els nens l’he fet jo”, reconeix. L’emprenedora Susana de Sousa, propietària de la botiga de roba Twenty, també explica les dificultats de tirar endavant un petit negoci mentre cuidava els seus tres fills, una d’elles amb una malaltia rara que ha requerit freqüents desplaçaments mèdics fora del país. El debat sobre la igualtat també passa pel reconeixement professional. Alba López, dietista nutricionista a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, considera que moltes professions feminitzades continuen sent poc visibles. “La nostra tasca sovint queda en un segon pla”, afirma.
Des de la psicologia també es posa el focus en les desigualtats persistents. La psicòloga Sílvia Palau destaca que en els últims anys “es parla molt més obertament de masclisme, d’igualtat i de drets de les dones”. Palau recorda que la conciliació continua sent un repte important i que moltes dones continuen assumint gran part de les responsabilitats familiars, amb conseqüències directes sobre la seva trajectòria professional i personal.
El 8M posa sobre la taula que el camí cap a la igualtat real encara és llarg. Els avenços són evidents, però les experiències de les entrevistades recorden que moltes desigualtats continuen arrelades en la vida quotidiana. La lluita per la igualtat no és només una qüestió de drets reconeguts sobre el paper, sinó de canvis reals en les oportunitats, el repartiment de responsabilitats i el reconeixement social.
NATS REGO
41 anys. Va néixer a Barcelona i viu a Andorra des del 2002. Ha treballat a estacions d’esquí, a hípiques i fins ara està a Andbus.
“No podria ser mare amb els horaris que faig a la feina ara, no tinc vida”
MAITE NOGUERA
64 anys. Va arribar a Andorra el 1971 provinent de Lleida, d’on és originària. Ha exercit com a mestressa d’un hotel durant 44 anys.
“L’autoritat era més forta quan era el meu marit el que els feia callar i obeir”
MÒNICA DORIA
26 anys. Va néixer a la Seu d’Urgell i és esportista. Representa Andorra a les competicions internacionals, així com als Jocs Olímpics.
“Si les dones de fa trenta anys no haguessin lluitat, jo avui no ho tindria tan fàcil”
ALEXANDRA OLIVEIRA
45 anys. Va néixer a Portugal i viu a Andorra des de fa 20 anys. Treballa com a responsable de la secció Bon Appétit de l’Andorra 2000.
“Actualment, les dones ocupem càrrecs que fa vint anys no hi podíem accedir”
MÍRIAM TIZÓN
34 anys. Futbolista. Jugava amb la selecció andorrana i l’Enfaf i considera que hi ha hagut un gran progrés al futbol femení.
“He trobat a faltar el coneixement de com canvia el cos de la dona per l’embaràs”
PATRICIA GALVAN
43 anys. Va arribar a Andorra el novembre del 2024 amb el seu marit i és l’encarregada de portar el control i la gestió de les obres.
“Molts homes obrers no comprenen que una dona sàpiga d’obra”
ANTONIA DE SOUSA
52 anys. Va arribar fa 32 anys amb la seva família. Treballa com a personal de neteja en la residència Indalo d’Andorra la Vella.
“Soc netejadora, he de treballar moltes hores per poder arribar a final de mes”
MARTA PUJOL
41 anys. Nascuda a Andorra, filla d’immigrants catalans als anys 80 i és responsable directa d’una empresa familiar de productes gurmet.
“Intento educar els meus fills amb molta presència, encara que el dia a dia sigui intens”
SÍLVIA PALAU
35 anys. És psicòloga de la salut i està especialitzada en teràpies de tercera generació, psicologia perinatal i teràpia de parella.
“Hi ha diferència a l’hora de decidir si ser mare depenent de si ets assalariada o autònoma”
SUSANA DE SOUSA
Va vindre fa 21 anys amb el seu home i els seus tres fills des de Portugal. És autònoma i propietària de la botiga de roba Twenty.
“En 20 anys algunes coses han millorat, pero encara existeix una mentalitat molt tancada a Andorra”
PATRICIA BRAGANÇA
48 anys. Fa 21 anys que exerceix l’advocacia amb el seu propi despatx al Principat i resol casuístiques de tot tipus.
“Els micromasclismes són encara a la societat. A l’obrir el despatx, vaig lluitar contra estigmes.”
MARTA LÓPEZ
46 anys. És andorrana i fa 8 anys que treballa a l’autoescola Les Valls encarregant-se de l’administració, facturació i classes.
“El meu home m’ha ajudat sempre però moltes vegades el 90% de la feina amb els nens l’he fet jo”
ALBA LÓPEZ
40 anys. Porta 7 anys al país i és de Tarragona. Treballa a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell i ha finalitzat els estudis d’infermeria.
“Tot i que treballo dins del sector sanitari, sento que la nostra tasca queda en un segon pla”