ENQUESTA
Educació veu inviable controlar les xarxes
Xavier Campuzano, director d’Ensenyament Superior, admet que “és una cursa sense fi”
Joan Micó i Xavier Campuzano durant la presentació de l’enquesta.
La voluntat de restringir totalment les xarxes socials als menors de 16 anys presenta dificultats pràcticament insalvables. Així ho va especificar Xavier Campuzano, director d’Ensenyament Superior del ministeri d’Educació, que va assegurar que “és molt complicat establir la limitació en l’àmbit tècnic, no podem posar tanques al camp”.
Campuzano va admetre que, en l’àmbit escolar, existeix una cursa permanent entre els sistemes de filtratge i les estratègies de les plataformes per esquivar-los, però va defensar que la complexitat del repte no pot ser un motiu per deixar d’intentar regular-lo. Segons va explicar, les tecnologies actuals permeten superar amb facilitat molts filtres, i la mateixa indústria de les xarxes socials, que compta amb un volum de negoci molt elevat, té sistemes per adaptar-se i continuar arribant als usuaris malgrat les restriccions. Campuzano va detallar que sovint, quan es limita l’accés a una pàgina web mitjançant filtres de contingut, aquesta modifica la manera com mostra els resultats per evitar el bloqueig. Davant d’això, els sistemes de control s’actualitzen per detectar la nova versió, generant així “una carrera sense fi” entre els paràmetres de regulació i les plataformes. Tot i això, va assegurar que els dispositius educatius realitzen un control efectiu.
Una de les possibles eines per establir cert control parental, les targetes SIM protegides d’Andorra Telecom, tampoc està tenint l’efecte desitjat per la baixa demanda. Segons Campuzano, aquest fet pot ser a causa “d’una manca d’informació a les famílies”, apuntant la possibilitat que, a més, alguns pares ja hagin transferit aquesta responsabilitat als fills “i ara no la volen retirar”, situació que podria desencadenar conflictes familiars.
Joan Micó, coordinador del grup de sociologia d’Andorra Recerca+Innovació, va avançar que la qüestió podria plantejar-se a les famílies durant la pròxima enquesta, al març.
DOS DE CADA TRES ADOLESCENTS NO SABEN REGULAR L'ÚS DE PANTALLES
L'UNICEF ALERTA QUE LA PROHBICIÓ NO IMPLICA MÉS PROTECCIÓ
Castellanos va celebrar, en declaracions al Diari, que el debat sobre la protecció digital dels infants i adolescents se situï a l’agenda pública, però va subratllar que l’entitat no defensa una edat “universal” vàlida per a tots els contextos. “Els riscos i les oportunitats no depenen només de l’edat, sinó també de la maduresa, de l’educació digital rebuda, de l’acompanyament adult i del disseny de les plataformes”, va assenyalar.
En aquest sentit, va recordar que les recomanacions internacionals, com les derivades de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, apunten a protegir els menors en l’entorn digital, però també a garantir els seus drets a la informació, la participació i l’expressió, i va defensar un enfocament integral que combini regulació, educació digital, responsabilitat de les plataformes i escolta activa dels adolescents.
La directora d’Unicef Andorra va alertar que una prohibició general podria vulnerar drets si no és proporcionada ni s’acompanya de garanties i alternatives segures. També va advertir que una restricció estricta pot empènyer alguns menors cap a un ús ocult i menys supervisat, insistint que la responsabilitat no pot recaure únicament en famílies i escoles. Segons va assenyalar, les empreses tecnològiques haurien d’assumir un paper central: dissenyar espais segurs per defecte, limitar continguts nocius, evitar pràctiques addictives i protegir les dades. Així mateix, va considerar que els actuals mecanismes de verificació no són prou fiables ni respectuosos amb la privacitat, i va defensar un marc regulador clar amb mecanismes de supervisió i sanció quan les plataformes no compleixin.