ESTUDI
Andorra sosté el model econòmic amb recursos de què no disposa
La terra cultivable, l’aigua o l’energia que importa ho fa a costa d’un impacte ambiental que es trasllada a altres territoris.
La subestació elèctrica d’Adrall, a Catalunya.
Andorra manté el seu model de vida gràcies a una forta dependència de recursos que no té, com la terra cultivable, l’aigua o l’energia, que importa a costa d’un impacte ambiental que es trasllada a altres territoris. Un estudi publicat recentment a la revista científica Ecological Economics revela que el país utilitza, a través de les importacions, quaranta vegades més superfície i vint-i-dues vegades més aigua de les que hi ha disponibles dins del seu territori per cobrir les necessitats alimentàries i energètiques. Aquest desequilibri posa en qüestió la sostenibilitat real del model econòmic andorrà i mostra com les dades habituals sobre emissions o consum intern poden oferir una imatge incompleta de l’impacte ecològic d’un país com Andorra.
Andorra necessita molts més recursos dels que té per sostenir el seu model econòmic
Els autors de l’estudi són Juan Jesús Larrabeiti-Rodríguez, Oriol Travesset-Baró i Mario Giampietro, investigadors vinculats a Andorra Recerca + Innovació i especialistes en sistemes socioecològics i sostenibilitat. La recerca forma part de la tesi doctoral de Larrabeiti-Rodríguez, que es desenvolupa en col·laboració amb la Universitat d’Andorra. L’equip ha aplicat el mètode d’anàlisi conegut com a MuSIASEM (Anàlisi Integrada de Metabolisme Societari i Ecosistèmic), una eina que permet entendre com es relacionen els fluxos de recursos –com l’energia, l’aigua o la mà d’obra– amb l’organització social i econòmica d’un territori.
Un estudi científic alerta de la gran dependència ecològica exterior del Principat
A diferència dels enfocaments tradicionals, que només tenen en compte el que es consumeix i es produeix dins les fronteres d’un país, el MuSIASEM analitza també els recursos que es necessiten per produir els béns i serveis que es consumeixen, encara que aquests s’importin. En el cas andorrà, aquesta metodologia posa de manifest que la petjada ecològica real és molt més gran que la que mostren les estadístiques convencionals.
L’estudi conclou que, per sostenir el consum d’energia, Andorra depèn de recursos que, si es generessin dins del país, requeririen quaranta vegades més superfície que la que hi ha disponible. També caldria sis vegades més aigua i es generarien disset vegades més emissions de gasos d’efecte hivernacle. Pel que fa a l’alimentació, el país importa aliments que han requerit, en origen, quinze vegades més terra agrícola, vint-i-dues vegades més aigua i vuit vegades més hores de treball del que es podria generar localment. Aquesta desproporció evidencia una forta externalització d’impactes ambientals i socials, que sovint queden invisibilitzats en les valoracions habituals sobre sostenibilitat.
La petjada ecològica real d’Andorra és molt més gran del que sembla oficialment
Els autors adverteixen que parlar de transició energètica o sobirania alimentària sense tenir en compte aquesta dependència és enganyós. Segons expliquen, moltes polítiques públiques es basen en indicadors parcials, que poden donar una falsa sensació de sostenibilitat. El cas d’Andorra és paradigmàtic perquè, tot i ser un país petit i amb emissions per càpita moderades, trasllada gran part de la seva pressió ecològica a altres llocs del món, especialment a través de les importacions d’energia i aliments.
La recerca també alerta sobre la vulnerabilitat d’aquest model en un context global incert. La forta dependència d’Andorra respecte als recursos externs implica que qualsevol disrupció en els mercats internacionals –sigui per raons climàtiques, econòmiques o geopolítiques– pot tenir un impacte immediat sobre el subministrament i la seguretat del país. Aquest risc s’accentua tenint en compte la limitada capacitat productiva interna i la manca de sobirania en sectors clau com l’energia i l’agricultura.
L’equip investigador considera que aquest tipus d’anàlisi hauria de formar part de l’avaluació sistemàtica de polítiques públiques, especialment en matèria de sostenibilitat, energia i planificació territorial. També recomana ampliar la mirada en els debats polítics i tècnics, per no limitar-se a allò que és visible dins del territori, sinó per entendre el país com un node dins d’una xarxa global d’interdependències ambientals i econòmiques.
L’estudi aporta una visió nova sobre els límits del creixement i el benestar en societats com la d’Andorra, altament terciaritzades i dependents dels serveis, però sense capacitat de produir molts dels recursos que consumeixen. En aquest sentit, obre la porta a repensar el model de desenvolupament del país amb criteris de justícia ambiental i resiliència, més enllà de les xifres convencionals.