DOS ABUSOS I UNA VIOLACIÓ
La fiscalia recorre els atenuants per la salut mental però rebaixa la pena
L’acusació qualifica d’incoherent la posició del ministeri públic en un cas d’agressions sexuals a tres noies
La seu de la justícia.
La condemna de nou anys de presó imposada el 10 de desembre del 2025 a un jove de 23 anys per agressions sexuals a tres menors serà revisada pel Tribunal Superior després que totes les parts hagin presentat recurs d’apel·lació. La Fiscalia considera que no s’havia d’aplicar una reducció de responsabilitat per alteració mental, però al mateix temps planteja una rebaixa d’una de les penes. L’acusació particular critica aquesta posició per contradictòria i la defensa insisteix que l’acusat hauria de quedar absolt.
La sentència del Tribunal de Corts va declarar provats diversos episodis comesos entre el 2021 i el 2023 i va imposar tres anys de presó per un primer delicte, quatre anys i mig per un segon i divuit mesos per un tercer, fins a sumar nou anys de presó ferma. També es va fixar una indemnització global de 33.000 euros per dany moral.
Els magistrats van aplicar una eximent incompleta per alteració psíquica, en considerar que l’acusat patia un trastorn mental que afectava parcialment les seves capacitats, així com l’atenuant de ser menor de 21 anys en el moment dels fets. Aquesta decisió va comportar una reducció de les penes respecte del que havien sol·licitat les acusacions i va situar la condemna per sota de les peticions inicials.
La defensa manté la petició d’absolució del jove en presó preventiva
El ministeri públic ha recorregut aquest punt. Sosté que no s’ha acreditat una afectació suficient per justificar la reducció i demana que s’eliminin els efectes d’aquesta atenuació. En concret, sol·licita sis anys de presó per l’episodi més greu, tres anys per un altre i dos anys per un tercer.
Aquest últim extrem és el que ha provocat la resposta de l’acusació particular. Recorda que en el judici la fiscalia havia demanat quatre anys per aquest mateix fet i considera que no és coherent retirar una atenuació i, alhora, reduir la pena interessada inicialment. Els representants de dues de les víctimes també reclamen que s’apliquin agreujants i que s’incrementin les indemnitzacions, perquè entenen que la gravetat dels fets i les conseqüències patides no han quedat prou reflectides en la condemna.
Per la seva banda, la defensa manté la petició d’absolució. Argumenta que la prova no desvirtua la presumpció d’innocència i insisteix que l’acusat té reconegut un grau de discapacitat del 60% per trastorns del neurodesenvolupament. Segons aquesta tesi, la seva afectació hauria d’haver comportat l’aplicació de l’eximent completa i, en conseqüència, l’exoneració de responsabilitat penal. De manera subsidiària, demana una reducció substancial de les penes i que la part ferma no superi el temps ja complert en presó preventiva.
El Tribunal Superior haurà de pronunciar-se ara sobre tres qüestions clau: si es manté la reducció per alteració mental, si es revisen les penes sol·licitades per les parts i si s’introdueixen canvis en la qualificació jurídica o en les indemnitzacions. La decisió no només afectarà la situació personal del condemnat, sinó que també fixarà criteri sobre l’abast de les atenuacions en delictes sexuals quan hi ha informes mèdics que acrediten trastorns mentals.
L’acusació particular sosté que el recurs del ministeri públic pot acabar generant un efecte paradoxal: impugnar una reducció de responsabilitat i, alhora, proposar una pena més baixa per un dels episodis. També adverteix del risc que, si prospera una nova rebaixa en apel·lació sense corregir la resta d’elements, la resposta penal quedi encara més allunyada del que es va reclamar al judici.