REPORTATGE
Del somni a la Fiscalia
Una jove xilena de 38 anys afronta una acusació de falsificació documental per un tràmit d’Immigració tot i complir els requisits per a la targeta verda i denuncia el tracte a la policia.
Una dona i el seu nadó surten del Servei d’Immigració.
Acusada d’un presumpte delicte de falsificació documental tot i complir els requisits legals per obtenir la targeta verda. Aquesta és la situació que explica i viu la Rita, nom fictici d’una jove xilena de 38 anys que va arribar a Andorra amb la voluntat de quedar-s’hi de manera estable i que avui espera la decisió d’un batlle després que el seu cas hagi acabat en mans de la Fiscalia. Defensa que no té “res a amagar” i que l’acusació “no s’aguanta per enlloc”.
La Rita va arribar el juliol passat amb una autorització temporal d’estiu i al cap de dues setmanes treballant en un hotel de luxe com a cambrera li van oferir tramitar el permís anual. Segons explica, complia sobradament el requisit dels quatre anys d’experiència laboral exigits per accedir a la targeta verda. Havia treballat gairebé quatre anys en una empresa a Xile i, a més, acreditava una altra experiència en un establiment del seu país.
“Jo només volia fer les coses bé i viure definitivament tranquil·la en aquest país”
El conflicte neix arran d’aquesta segona etapa laboral. Durant uns mesos, en plena pandèmia i després de l’esclat social xilè, no va cotitzar perquè, assegura, la van tenir sense contracte. Quan va preparar la documentació per a la sol·licitud anual, des de recursos humans de l’hotel li haurien indicat que fes constar únicament el període cotitzat perquè coincidís amb els registres oficials. Ella hi va accedir convençuda que, en qualsevol cas, amb l’altra empresa ja superava el mínim exigit. “Era il·lògic voler mentir si amb l’altra feina ja tenia el temps de sobres”, sosté.
“Era il·lògic voler mentir si amb l’altra feina ja complia tots els requisits exigits”
A l’agost va presentar els papers. Al setembre, en interessar-se per l’estat del tràmit, li van comunicar que s’estaven verificant dades amb els antics ocupadors. Segons la seva versió, aquests van respondre als correus electrònics enviats des d’Andorra confirmant que havia treballat amb ells. Fins i tot l’exresponsable de l’establiment on no havia cotitzat inicialment va aclarir per escrit la situació excepcional derivada de la pandèmia.
Malgrat això, el 17 de novembre va ser citada a dependències policials. La Rita pensava que es tractaria d’un aclariment administratiu. En canvi, afirma que un agent li va comunicar que havia comès un delicte de falsificació documental i li va preguntar si tenia advocat. “Vaig quedar en xoc. En la meva vida he comès cap delicte”, relata. Assegura que el tracte va ser poc amable i que es va sentir qüestionada des del primer moment. “Jo només volia explicar-ho tot i que veiessin que no hi havia cap intenció d’enganyar”.
Des d’aquell dia no pot treballar. La seva targeta temporal va expirar el 2 de novembre i, tot i que a la policia li haurien indicat que havia de romandre al país mentre el cas estigués en tràmit, posteriorment va rebre missatges contradictoris des de l’empresa sobre si havia de marxar. També va perdre l’allotjament vinculat a la feina i des de fa mesos depèn de l’ajuda d’amics per dormir i de la seva família per subsistir. Actualment li queden poc més de 100 euros, segons explica.
El cas es troba ara en mans d’un batlle després que la policia el traslladés a la Fiscalia en considerar que podia existir delicte. Si la resolució fos contrària, podria acabar amb antecedents penals i sense possibilitat d’obtenir mai més la targeta verda. Una conseqüència que, segons la jove, resulta insòlita davant uns fets que atribueix a un malentès administratiu.
Amb l’ajuda d’un advocat, ha aportat un nou certificat del seu antic ocupador a Xile en què es ratifica que totes les cartes emeses són autèntiques i que la manca inicial de cotització va respondre a la situació excepcional del país. El lletrat confia que la documentació acrediti que no hi ha hagut cap manipulació fraudulenta.
La jove insisteix que no es tracta només d’una qüestió laboral. Assegura que a Andorra hi ha trobat estabilitat personal després d’una etapa difícil al seu país i que l’únic que vol és “viure tranquil·la i fer les coses bé”. Mentrestant, continua esperant una decisió judicial que determinarà si el seu projecte de vida al Principat queda en suspens per una acusació que, defensa, no té fonament.
I no oblida que el tracte que va rebre del policia que la va atendre va ser fred i irrespetuós. “Potser amb una altra persona tot estaria aclarit sense necessitat de conflicte”, es lamenta.