El Superior avala l’andorranització de la Justícia desplegada a la llei

El ple del Tribunal Superior, tal com va informar el Diari divendres, ha rebutjat la demanda de la batlle Alexandra Terés d’impugnar el nomenament de la magistrada catalana Míriam de Rosa per contravenir la Constitució i elevar un incident d’inconstitucionalitat contra la Llei qualificada de la Justícia que estableix que, en un concurs, la preferència dels juristes andorrans serà només en igualtat de mèrits. L’acció de Terés sostenia que contravé la disposició transitòria segona de la Constitució que restringeix el nomenament de jutges i magistrats estrangers “mentre no sigui possible fer altrament”, i l’article 25 que reserva els càrrecs públics i institucionals als nacionals. Afegia que 32 anys després de la Carta Magna era plausible una magistratura plenament andorranitzada. La sentència dels magistrats Jaume Tor, Anna Estragués, Yves Picod, Vincent Anière, Fàtima Ramírez, Carles Cruz, Elsa Puig, Alexandra Cornella i Immaculada Rodríguez no ha trobat indicis d’inconstitucionalitat.

Destaca mesures com la limitació de magistrats estrangers

La primera puntualització que fan els magistrats és que l’article 25 no s’aplica perquè els càrrecs als quals es refereix són “polítics, o de representació institucional (com ho són el cap de Govern, els ministres, els consellers, etc.), però no inclouen els jutges o magistrats que formen part del poder judicial”. I afegeix que és el títol VII, dit De la Justícia, “el quin estableix el règim dels “jutges”, sense que cap previsió expressa s’efectuï en relació a la seva nacionalitat”. La contradicció en tot cas seria amb la diposició transitòria segona, però tampoc és el cas, al parer del tribunal, que resol que la Llei qualificada de la Justícia compleix amb el mandat constitucional. Defensa que s’ha d’analitzar l’andorranització que desplega en el seu conjunt i que “cal dir que la Llei qualificada de la Justícia no es limita a establir una preferència per als andorrans en cas d’igualtat de mèrits”, sinó que “també introdueix mecanismes addicionals que reforcen la idea de l’“andorranització”, assegurant de forma progressiva el seu assoliment”. Es refereix al fet que limita la representació de magistrats de nacionalitat no andorrana a la meitat del total dels membres del tribunal en què s’integrin –excepte si no hi ha candidats de nacionalitat andorrana amb les condicions requerides o amb mèrits suficients– i també als dos sistemes diferents per a l’ingrés a la categoria de magistrats: el reservat a la promoció de batlles i magistrats i l’obert a juristes de competència tècnica reconeguda. Recorda el ple del Superior que la llei estableix que de cada quatre places, tres són cobertes mitjançant un concurs de promoció entre batlles i fiscals –que han de ser de nacionalitat andorrana– i una mitjançant un concurs obert entre juristes de competència reconeguda (és a aquest concurs que concorrien Míriam de Rosa i Alexandra Terés). Analitzat el desplegament de l’andorranització, la sentència també recorda que ni la Constitució va posar un límit temporal a la disposició transitòria ni tampoc “ha concretat què vol dir amb la menció “mentre no sigui possible fer altrament” –delegant al legislador– i que, en definitiva, “no es pot considerar que els articles qüestionats pel sol fet de preferir la competència tècnica i els mèrits propis dels candidats a la seva nacionalitat i fer prevaldre aquesta únicament en cas d’igualtat de mèrits, plantegin cap dubte fonamentat quant a la seva constitucionalitat”.