LA MEMÒRIA DELS FETS
Les mesures antiallaus garanteixen que no torni a passar res similar
Els dispositius explosius i els dics de contenció asseguren la zona afectada el 1996
L’estació nivometeorològica.
L’allau d’Arinsal va marcar un abans i un després en els protocols de gestió del risc d’allaus al país. Arran de l’episodi del 1996, es van impulsar diverses actuacions amb l’objectiu d’evitar que un succés d’aquella magnitud es pugui tornar a repetir. Des d’aleshores, la prevenció i el control del risc s’han convertit en una prioritat no només a Arinsal, sinó també en la resta de punts especialment problemàtics del territori.
Sergi Riba, de Nivorisk, va explicar al Diari que, després de l’incident, es van definir nous protocols i mesures específiques per prevenir situacions similars. Una de les actuacions més rellevants va ser la instal·lació de sistemes GAZEX, tubs metàl·lics fixos col·locats en pendents amb risc d’allaus que permeten provocar explosions controlades per fer baixar la neu abans que s’acumuli de manera perillosa.
Els primers GAZEX es van instal·lar l’any 1999, i el desplegament del sistema es va completar el 2007, quan es va arribar als nou dispositius actuals. A la zona directament afectada per l’allau d’Arinsal, també es va construir un dic de contenció, concebut per reflectir i desviar la neu en cas d’un nou episodi. Ambdues mesures funcionen de manera complementària i permeten pràcticament garantir que una allau no pugui tornar a arribar al nucli habitat del poble.
“Després de cada nevada fem vols de reconeixement per assegurar la zona”
Amb el pas dels anys, els sistemes GAZEX han evolucionat per millorar-ne la fiabilitat. En un primer moment, l’activació dels dispositius es feia exclusivament mitjançant senyal de ràdio, un sistema que, segons Riba, “en alguna ocasió havia provocat moments incòmodes” quan la transmissió no funcionava correctament i no es podia efectuar el tir. Per aquest motiu, l’any 2018 es va habilitar la possibilitat d’activar-los també a través de connexió 4G, cosa que va garantir que els tirs preventius es puguin dur a terme sempre que sigui necessari.
“Fem tirs preventius cada vegada que detectem petites acumulacions de neu”
Actualment, segons va detallar Riba, cada hivern es duen a terme una desena d’operacions de tir i s’activen els nou GAZEX per eliminar qualsevol acumulació de neu potencialment perillosa. “Ara ja fem tirs preventius cada vegada que detectem petites acumulacions de neu, encara que siguin només de 30 o 40 centímetres”, va explicar posant en relleu el canvi de mentalitat cap a una prevenció molt més anticipada.
A aquesta tasca s’hi afegeixen altres mesures de control. “Després de cada nevada fem vols de reconeixement per la zona per assegurar que tot estigui sota control”, va apuntar. En cas que aquestes actuacions no fossin suficients, els tècnics també disposen d’un helicòpter per poder efectuar tirs d’allau manuals si la situació ho requereix.
Els protocols d’actuació també es van reforçar per als casos en què el risc d’allau augmenta. Riba va assenyalar que existeixen mesures clares sobre com actuar segons el nivell de perill existent en cada moment. Així, amb un risc de nivell 3 es procedeix al confinament de la població, mentre que si el risc puja a nivell 4 s’activen desallotjaments preventius, tal com va passar fa gairebé 30 anys. De la mateixa manera, durant els tirs d’allau preventius, la zona afectada es tanca temporalment per poder treballar amb la màxima seguretat.
El seguiment de les acumulacions de neu i de les condicions meteorològiques es completa amb una estació nivometeorològica, un equipament que permet mesurar de manera continuada el temps i l’estat de la neu a la muntanya. Aquestes dades són una eina clau per avaluar el risc i prendre decisions preventives, la qual cosa consolida un sistema de vigilància que, avui dia, és molt més robust que el que existia el 1996.