CRISI DE L'HABITATGE
Talent a la fuga
El Fòrum de la Joventut assenyala que és més fàcil trobar un futur fora del Principat
Trobada laboral entre joves i empreses.
La crisi de l’habitatge i, en conseqüència, l’afectació que pot tenir sobre els joves i les dificultats per emancipar-se i construir un projecte de vida són una de les principals preocupacions de la societat andorrana, no només per les conseqüències visibles avui dia, sinó per les implicacions futures que pot provocar.
Segons Lisa Cruz, presidenta del Fòrum de la Joventut, “la realitat de l’habitatge i les condicions de vida fan que emancipar-se sigui pràcticament impossible”. En aquesta línia, Cruz va destacar que quan parlem de construir un projecte de vida, no només hem de tenir en compte la situació de la vivenda, “també la capacitat d’estalvi i disposar de temps per teixir vincles”. Segons Cruz, els programes del Govern “estan previstos per a unitats familiars i per a persones amb salaris més alts” i la conseqüència és clara: “La fuga de talent”. “És més fàcil trobar un futur fora d’Andorra”, va assegurar. Cruz també va assenyalar la protecció social com “una de les assignatures pendents”, amb un jovent sense capacitat d’estalvi, que no pot fer front a despeses extraordinàries i que difícilment pot construir res estable. Per aportar solucions, la presidenta del Fòrum de la Joventut va demanar més dades “per poder crear programes i mesures que s’ajustin”.
“El programa d’avals, tot i ser bo, no s’ajusta a la realitat i és inviable per als joves”
“Les condicions actuals fan que emancipar-se sigui pràcticament impossible”
En aquesta línia, des de la Secció Jove de DA, van compartir el diagnòstic sobre les complicacions que viuen la gran majoria de joves per emancipar-se. Creuen que el programa d’avals representa una oportunitat per accedir a l’habitatge, però consideren que segueix presentant dificultats perquè els joves puguin adherir-s’hi. Tot i que defensen que arribar a una solució definitiva és complicat, aposten per mesures que funcionin com a complements per millorar la situació.
“L’objectiu és crear entorns en què els joves puguin conèixer-se i intercanviar idees”
L’objectiu és compartit, però des del PS, la consellera Laia Moliné va destacar que la situació “no ha canviat gaire” en els darrers anys. Moliné va assegurar que “les mesures de Govern no s’ajusten a la realitat i fan que el programa d’avals, tot i ser bo, sigui inviable”. La consellera va advertir que els joves “no tenen el coixí necessari per fer front a la compra d’un pis ni uns sous per poder llogar”, assegurant que, actualment, “Andorra expulsa els joves”. També va expressar la necessitat de tenir “una llei de l’habitatge que ho ordeni tot”, un índex de preus de referència per evitar l’especulació i més polítiques públiques.
“Les dificultats dels joves són una extensió de les de la resta de la ciutadania”
Des d’Andorra Endavant, la presidenta del grup, Carine Montaner, va proposar la construcció d’habitatges modulars sobre terrenys públics amb preus assequibles, prioritàriament per a joves andorrans, professionals, autònoms i emprenedors que inicien la seva trajectòria laboral. Segons Montaner, “l’objectiu és crear entorns en què els joves no només tinguin un sostre, sinó un lloc on conèixer-se i intercanviar idees”. El grup va assenyalar que vol convertir l’habitatge en una política de futur per retenir talent i assegurar que els joves puguin arrelar-se al país.
Clara Grau, membre de l’executiva de Concòrdia, va assenyalar que “les dificultats dels joves no deixen de ser una extensió del que passa amb la resta de la ciutadania, amb l’afegit, com en el cas de la gent gran, de tractar-se d’un col·lectiu especialment vulnerable en termes econòmics”. Per a Grau, “no hi ha una solució única ni senzilla” i la problemàtica només es podrà revertir “invertint fort en el parc públic d’habitatge i limitant la inversió estrangera per evitar l’especulació immobiliària”. Sobre el programa d’avals, va coincidir amb la majoria de grups remarcant que no està dissenyat perquè hi puguin accedir els joves. Segons Grau, és normal que els joves andorrans marxin fora a estudiar, però després cal incentivar la tornada del talent. No obstant, això es complica “si no tenen un lloc on viure”.