Tribunals
L'acusació afirma que Mur admet que no hi va haver medicalització a les residències
L'excap de Salut Mental del SAAS ha declarat per videoconferència des d'Andorra

El psiquiatre Carles Mur.
Carlos Mur, excap de Salut Mental del SAAS i psiquiatre en actiu a Andorra, així com exdirector general de coordinació sociosanitària de la Comunitat de Madrid i alt càrrec clau en la gestió de la crisi de les residències durant la primera onada de la pandèmia, ha admès aquest dilluns davant una jutgessa que, almenys en un cas concret, no es va dur a terme la medicalització prevista per evitar trasllats hospitalaris. En concret, Mur ha reconegut que la residència Amavir Valdebernardo, al sud-est de Madrid, on va morir Ángel Armingol sense ser derivat a l’Hospital Gregorio Marañón, no comptava amb prou personal mèdic per atendre la situació, segons informa el mitjà espanyol, El País.
Aquesta declaració, realitzada per videoconferència des d’Andorra, marca la primera compareixença de Mur com a investigat en el marc de les causes obertes sobre les morts en residències de la Comunitat de Madrid. Segons l’advocada de l’acusació, Alejandra Jacinto, Mur ha justificat els protocols de tria de pacients aplicats durant la crisi —que van limitar l’accés a hospitals de molts residents— en la mesura que aquests centres fossin medicalitzats, però ha admès que això no es va complir.
El cas forma part d’una investigació judicial oberta al jutjat d’instrucció número 23 de Madrid. La residència afectada, amb 180 places, va registrar 87 defuncions entre març i juny de 2020. Els serveis mèdics només estaven disponibles en horari de matí i tarda, però no durant les nits ni els caps de setmana.
Durant la seva declaració —que ha durat uns 40 minuts— Mur ha respost preguntes de la fiscal, la jutgessa i la seva defensa, segons explica El País. Ha admès haver signat els protocols de tria, tot i que ha traslladat la responsabilitat de la seva redacció als geriatres liderats per Javier Martínez Peromingo, qui ja havia declarat anteriorment que s’hi va oposar per considerar-los discriminatoris.
Diverses entitats de familiars de víctimes, com Marea de Residencias i Verdad y Justicia, mantenen que declaracions com la de Mur ajuden a evidenciar que hi va haver discriminació en l’accés a la sanitat pública. Aquest dilluns, representants d’aquestes associacions han tornat a concentrar-se davant els jutjats de Madrid per reclamar responsabilitats.
La causa continua oberta i, mentre s’espera la resolució d’un recurs per agrupar les investigacions en un sol jutjat, les famílies mantenen l’esperança que aquestes noves imputacions permetin fer avançar una causa que fins ara no ha aconseguit cap condemna.