EL COST DE LA VIDA
El menjar fresc encareix la cistella
L’increment d’ous, fruita i verdura manté la inflació general en el 2,7% i accentua la dependència exterior
Diferents modalitats de productes làctics.
Els preus dels aliments i begudes no alcohòliques van tornar a pujar al desembre i van ser, segons Estadística, un dels principals motors per mantenir la inflació general en el 2,7% a Andorra. La variació mensual d’aquest grup va ser del 0,4%, i es va situar en una taxa interanual del 2,1%, en comparació amb desembre del 2024. Els productes que més van contribuir a aquest increment van ser la llet, el formatge i els ous, amb una empenta directa en l’índex general de preus.
Aquesta pressió a l’alça en el sector alimentari es va convertir en un factor clau per sostenir l’índex global, que es va mantenir estable respecte al novembre però va mostrar una tendència de fons alimentada per l’alça continuada dels preus del menjar. Malgrat que els grups Transport i Vestit i Calçat van registrar descensos mensuals, els aliments van compensar aquests efectes a la baixa i van contribuir amb +0,09 punts percentuals a la inflació mensual. Segons les dades del Departament d’Estadística, la inflació subjacent –que exclou els productes frescos i energètics per analitzar millor la tendència de fons– es va situar en el 3,1%, per sobre de l’índex general, la qual cosa confirma que l’encariment sostingut de certs béns essencials, com l’alimentació processada, va mantenir la pressió sobre el poder adquisitiu.
Els augments dels aliments sostenen la tendència inflacionista
El comportament dels productes frescos va ser especialment rellevant: aquest subgrup va registrar una variació anual del 2,9% i mensual del 0,9%, molt per sobre del conjunt d’aliments elaborats, que tan sols van pujar un 1,2% en termes anuals. Aquesta diferència va evidenciar que els aliments amb menys transformació, com fruita, verdura i ous, van ser els més exposats a la volatilitat dels mercats d’origen i als costos logístics, un fet especialment rellevant en un país com Andorra, on pràcticament la totalitat d’aquests productes provenen de fora.
La dependència exterior en el subministrament alimentari es va veure reflectida en la comparació amb els països veïns. A Espanya, el mateix grup va registrar una inflació del 3%, impulsada també pels llegums, les hortalisses i els olis i greixos. A França, els aliments van passar d’una variació anual de l’1,4% al novembre a l’1,7% al desembre, un augment que també es va explicar per la pujada dels preus en origen. Amb tot, l’increment d’Andorra es va inscriure dins d’un patró regional d’encariment moderat però persistent de l’alimentació.
Durant el conjunt del 2025, el grup d’aliments i begudes no alcohòliques va registrar pujades mensuals gairebé constants, especialment al primer trimestre. Només en mesos puntuals, com el febrer o l’agost, es va observar una contenció o descens lleu dels preus. Aquesta evolució va confirmar la tendència estructural de la inflació alimentària, que si bé no va ser tan intensa com en anys anteriors, va mantenir una afectació directa en el cost de la vida.
Cal destacar que dins el context general, altres grups amb molt pes en la cistella de la compra, com habitatge o restauració, també van contribuir a la inflació. No obstant això, el comportament dels aliments, en especial els frescos, va continuar sent un indicador sensible de l’impacte de les dinàmiques externes sobre l’economia domèstica andorrana.