Landry Riba serà el nou cap de gabinet

Una de les persones de la màxima confiança de Xavier Espot en aquesta legislatura és l’actual secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba. Junts han negociat durant any l’acord d’associació d'Andorra i junts l’han defensat a capa i espasa en tots els fòrums on se’ls ha reclamat contra el parer d’un ampli espectre de l’opinió pública. Fins fa dos dies eren els únics que ho feien, perquè ni els companys de partit ni de Govern ni els càrrecs electes de DA obrien boca. Sigui per aquestes circumstàncies, sigui per considerar que la seva feina davant la UE es pot donar per tancada, sigui perquè considera que li farà més servei tenint-lo al costat tot el dia, sigui fins i tot per un caprici, el cert és que l’ha escollit personalment per ser el nou cap de gabinet en substitució de Sílvia Calvó. Tant personalment ha estat la tria que Espot no ha pogut evitar –si és que ha passat mai pel cap– que dins del mateix executiu s’hagi rebut amb estranyesa quan no amb cara de no entendre res. Consideren alguns que pel temps que falta fins a les properes eleccions –s’avancin o no– amb el relleu es pot estar traslladant el missatge que la feina de Riba en les negociacions i defensa de l’acord no ha complert les expectatives, quan els mateixos que han posat cara de no entendre res quan se’ls ha comunicat el nomenament consideren que el seu treball ha estat lloable. Aquest és un dels motius perquè encara no és oficial la designació del càrrec, que haurà d’assumir en menys d’un mes quan Sílvia Calvó ocupi la direcció general de FEDA. I no es farà fins que li trobin un substitut que conegui a fons la Unió Europea, el text que s’ha tancat i els dossiers que l’acompanyen per poder-lo explicar sense titubejar. La proposta ja s’ha fet arribar al candidat escollit i s’està a l’espera de la seva resposta.

Landry Riba no ho ha tingut fàcil ni dins ni fora d’Andorra. Sobretot aquí, on s’ha qüestionat la seva feina i capacitat per tirar endavant un tractat amb la UE que, en cas d’aprovar-se, ha de canviar el país de forma sistèmica. La majoria de les vegades, però, se l’ha criticat pel simple fet de ser la cara visible de les negociacions. Ha hagut de presentar i defensar les bondats de l’acord a empresaris, banquers, ciutadans i amb especial convenciment davant una determinada classe política que ha fet, fa i farà mans i mànigues per aturar-ho. Per motius purament electorals o perquè creuen que ens abocarà a la perdició, han emprat tot tipus d’arguments sense renunciar als que no són certs. Europa va validar l’acord el 2023, però hores d’ara encara no ha fet l’últim tràmit per poder plantejar el referèndum, amb l’agreujant que sembla que definitivament és mixt.

Una cosa segura és que Landry Riba guanyarà amb el canvi, i és que deixarà d’estar al punt de mira de Jaume Bartumeu.