ENTREVISTA A MERITXELL COSAN AL PARLEM-NE DE DIARI TV
Un hospital per a 110.000 habitants
L’estudi de necessitats elaborat pel SAAS dimensiona la urgència d’ampliació a partir del creixement de la població, l’envelliment i l’impacte turístic
Urgències és una de les àrees amb més necessitat d’espai.
El 2026 ha de ser el del projecte constructiu d’ampliació de l’hospital. La directora general del SAAS, Meritxell Cosan, remarca la necessitat de l’obra perquè “ja estem buscant fórmules per optimitzar l’hospital”, però arribarà el moment que “no podrem optimitzar-lo més”. I, per això, a l’entrevista del Parlem-ne, de Diari TV, va demanar que el procés electoral del 2027 (comptant que s’esgota la legislatura) no deixi una ampliació vital als llimbs: que “qui guanyi, tingui majoria absoluta o no la tingui, tingui clar que aquest projecte s’ha de tirar endavant”. El compromís de l’executiu és que el projecte es materialitzi l’any que ve, però prèviament la direcció hospitalària ja va fer l’estudi funcional, el que determina les necessitats: “vam intentar dimensionar els quiròfans, urgències, sempre dimensionem més gran perquè tenim vuit milions de població turista”, i el resultat va ser per a una població estimada de 110.000 persones. En paral·lel, el Govern es va ocupar de l’estudi de viabilitat tècnica d’executar l’ampliació en el terreny a tocar de la boca del túnel del Pont Pla que ha validat que és factible. I l’objectiu és que sigui una ampliació i, per tant, que la nova construcció estigui unida a l’actual; la manera l’haurà de determinar el projecte arquitectònic.
“Amb el ritme d’envelliment i de creixement, altres àrees necessitaran ampliar-se”
Urgències i l’àrea d’hospital de dia són les més necessitades ara mateix d’espai. A la primera aquestes mancances impliquen haver d’atendre usuaris en observació al passadís si els boxs estan ocupats amb el pacient urgent i no hi ha una alternativa per guanyar metres que no sigui la citada ampliació. Però Cosan va matisar que “segurament amb el ritme d’envelliment de la població i el creixement hi haurà altres àrees que serà necessari ampliar en el decurs dels pròxims cinc o deu anys”. Va posar com a exemple llits d’hospitalització, que ara no seria un àmbit problemàtic. Hi ha unes 128 places operatives i a final de la setmana passada estaven al 86% d’ocupació, però hi ha 20 habitacions més tancades que “no s’estan utilitzant, però estan preparades”. El gener i el febrer són, especifica la màxima responsable del SAAS, els mesos punta de plena ocupació de llits i “hem de tirar d’aquestes habitacions que tenim tancades i les obrim puntualment”. Però l’estratègia també s’està conduint a fomentar l’hospitalització a domicili i ara es vol fer un pas més que s’explora que és “l’hospitalització directa a residència perquè disposen d’infermeria, d’auxiliars i si la persona no està molt greu potser amb un suport mèdic extra podem mantenir el pacient en el seu entorn habitual”.
“Quan vam fer les necessitats funcionals va ser optimitzant al màxim tot el que ja tenim avui”
L'optimització
Cosan va insistir que el projecte és guanyar espai, no pas fer un nou hospital, tenint en compte tot el que ja s’ha invertit a les instal·lacions actuals. I va citar la reforma dels quiròfans o el desemborsament econòmic que es va fer a l’UCI arran de la pandèmia. “Quan vam fer les necessitats funcionals va ser optimitzant al màxim tot el que ja tenim a dia d’avui”, i ho va exemplificar amb el bloc quirúrgic: “Avui preveu bloc quirúrgic i sales de part. Si hem d’ampliar quiròfans el que té més sentit és que les sales de part vagin a un bloc obstètric a banda i que les sales de part es converteixin en quiròfans perquè així no trenquem el circuit.”
De fet, les inversions a l’edifici actual no s’aturen i el 2026 serà un exercici enfocat a l’oncologia, després d’haver materialitzat el Ròdol i el trasllat de totes les dependències de consultes externes de salut mental fora de l’hospital. L’espai deslliurat a la planta -3 es convertirà en unitat d’oncologia i s’agruparan els serveis ara separats, consultes externes de tots els professionals implicats, i hospital de dia per als tractaments. Precisament, a l’àrea oncològica s’ha fet un pas endavant amb la unitat de mama, que Cosan va admetre que ha tingut “dificultats”; el ginecòleg visita amb un permís d’immigració de curta durada i els 30 dies anuals previstos fins ara a la llei (que passen a 90) impedien donar cobertura total a les pacients, amb la qual cosa s’ha hagut d’agendar alguna visita a Barcelona. “Amb aquest canvi legislatiu [el permís de curta durada a 90 dies] anirem per sobre del que realment necessitem”, va augurar. Però va destacar que la valoració de les pacients que s’han operat a Andorra és positiva: “Estan francament encantades.”
