Andorra i Espanya detecten set punts de discrepància a la frontera

La primera fase de la revisió de la totalitat de la línia fronterera que van dur a terme els equips cartogràfics andorrans i espanyols va acabar amb la detecció de set punts de conflicte a la façana hispanoandorrana. Com va confirmar ahir el ministre portaveu de Govern, Guillem Casal, després de l’elaboració de l’informe tècnic pertinent, la comissió encarregada de la inspecció de la frontera “es tornarà a reunir la primavera del 2026” amb l’objectiu d’elaborar un nou traçat que pugui satisfer les necessitats dels dos països. Durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Casal va explicar que “en territoris de muntanya, aquesta delimitació no és del tot senzilla perquè respon a situacions orogràfiques i, per tant, les anàlisis de vegades requereixen una mica més de temps”. Tot i això, el ministre va voler destacar que l’ambient a la comissió “és molt bo i de bon veïnatge” entre ambdues parts, que realitzen reunions i registres periòdics i mantenen una comunicació fluida.

“La delimitació no és del tot senzilla perquè respon a situacions orogràfiques”
Guillem Casal, Ministre portaveu del Govern

Un cop examinada la frontera, durant la primavera de l’any que ve es produirà una reunió a Madrid on les dues parts s’asseuran per debatre el nou traçat. A partir d’aquí, la comissió mixta haurà de trobar una solució a aquests set punts de conflicte tenint en compte casos similars en altres països, amb l’informe tècnic sobre la taula i les actes que es van signar al segle XIX.

Inici del conflicte

El debat fronterer, iniciat el 2008 amb la construcció de dues basses d’aigua per a la fabricació de neu artificial que el jutjat de primera instància de la Seu d’Urgell no va poder solucionar, va assolir el pic de tensió amb la instal·lació del parc solar fotovoltaic del planell de la Tosa per part de l’empresa EMAP l’any 2021. En aquell moment, el servei de cartografia andorrà va estipular que els 21.130 m2 del parc solar pertanyien a territori nacional, particularment a l’estació de Pal, mentre que la versió espanyola va assegurar que un total de 16.000 m2 (un 75% del parc) envaïen territori català, concretament de l’entitat menor descentralitzada d’Os del Civís, pertanyent al municipi de les Valls de Valira i dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

En aquell moment i constatant les divergències existents, el cap de Govern Xavier Espot va advocar per la creació d’una comissió mixta i paritària entre Andorra i Espanya per trobar un acord sobre els límits fronterers: “D’acord n’hi acabarà havent. Som dos països amics que governen amb sentit comú i estic convençut que s’arribarà a un acord”, va declarar a mitjan novembre de 2021. Tot i això, la controvèrsia sobre el planell de la Tosa només representa un 5% de les diferències cartogràfiques entre ambdós països. En punts del barranc de Laquell, el pic Negre i Montmalús també hi ha superposicions de mapes que arriben a les 200 hectàrees segons l’enginyer forestal Joan Macaya.