EL CAP DE GOVERN RESPON

Topalls per zones geogràfiques

Espot dona detalls sobre el descongelament dels contractes de lloguer, que es farà per parròquies i antiguitat dels contractes

Espot a l’inici de l’especial televisiu per respondre a les preocupacions ciutadanes.

Espot a l’inici de l’especial televisiu per respondre a les preocupacions ciutadanes.Fernando Galindo

Pedro García
Publicat per
Pedro García
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Xavier Espot, cap de Govern, va anunciar topalls màxims segons parròquies i zones geogràfiques com a mesura principal per afrontar la descongelació dels preus dels lloguers i la crisi de l’habitatge durant el programa El cap de Govern respon on es va sotmetre a les preguntes dels integrants de la Visura Ciutadana. Espot va explicar que la desintervenció, que finalitza el 2027, es farà de manera progressiva i pautada seguint criteris d’antiguitat en els contractes i que aquells que portin més anys prorrogats seran els primers a sortir de la regularització. Segons Espot, abans de finals d’any es presentarà una proposta basada en l’interès general i amb la intenció que els propietaris dels pisos no busquin un canvi de llogater. “Hem d’aconseguir que el propietari, si canvia de llogater, no pugui aplicar un preu de lloguer superior al que podria aplicar-li a l’increment del llogater que ja té al pis”, va confirmar. El cap de Govern va reconèixer que una intervenció total “no és la solució”, però que “tampoc podem fer com si no passés res” amb una liberalització total del mercat.

El cap de Govern, Xavier Espot, durant el programa ‘El cap de Govern respon’ a RTVA.

El cap de Govern, Xavier Espot, durant el programa ‘El cap de Govern respon’ a RTVA.Fernando Galindo

“Intervenir de manera total no és la solució, però no podem fer com si no passés res”
Mercat de l'habitatge

Les preguntes plantejades pels membres de la Visura Ciutadana Ester Vila, Maria Carme Lamelas, Juan J. Llinàs i José Antonio Espejo van portar Espot a reconèixer que “l’habitatge és la problemàtica principal” del Principat, però que ara ens apropem a “un nou paradigma”. La pròrroga forçosa dels lloguers va aconseguir protegir un 80% dels llogaters, però és una “tireta” a curt termini que, alhora, “és desincentivadora per al mercat” i provoca que els propietaris no posin els pisos a disposició de ser llogats, segons va explicar. El cap de Govern va apuntar que Andorra és un dels països d’Europa amb més percentatge de lloguers i va declarar que “hem de treballar per tenir lloguer assequible, però també per fomentar la compra d’habitatge”. Va reconèixer que el programa d’ajudes a la compra presentat durant la legislatura passada no va tenir l’acollida esperada i que, per aquest motiu, es va presentar una proposta més ambiciosa, amb el finançament del 100% dels interessos del préstec bancari durant els primers 7 anys i l’objectiu que “molta gent pugui passar del règim de lloguer al de compra, i que ho facin amb una quota hipotecària raonable”. Espot va explicar que encara és massa d’hora per donar dades sobre l’acollida del programa, però va confirmar que abans de finals d’any es podrà fer el primer balanç.

“Cal treballar per un lloguer assequible, però també per la compra de l’habitatge”
Estructura de l'habitatge

“Em d’aconseguir que el propietari, si canvia de llogater, no apliqui un preu de superior”
Topall del lloguer

Pel que fa als llindars per acollir-se als pisos del parc públic de lloguer assequible, Espot va explicar que la prioritat de Govern era cobrir els ciutadans més vulnerables, “aquells que destinen més d’un 30% dels ingressos a l’habitatge”, però que a mesura que s’han anat publicant nous habitatges, aquests llindars s’han anat flexibilitzant per donar resposta a totes les casuístiques, amb la inclusió dels joves que encara no s’havien emancipat o les persones jubilades que no arribaven al mínim d’ingressos exigits. Espot va confirmar que fins ara s’han emès 250 resolucions favorables i que, actualment, el parc públic d’habitatge de lloguer compta amb 90 pisos al mercat i que, per a finals de la legislatura, l’objectiu és que arribi als 500 pisos disponibles.

MÉS

CREIXEMENT
El cap de Govern va defensar que són l’executiu de “l’equilibri” també en termes de creixement: cal frenar el ritme però tampoc aspirar a tornar 20 anys enrere. I si de xifres es tracta, va indicar que “no pot ser una Andorra de 150.000 habitants” però que encara hi ha certa capacitat per créixer. El topall, doncs? “Per mantenir els estàndards de qualitat no anar més enllà dels 100.000 habitants”.

PENSIONS
Una reforma eternament pendent que hauria de garantir que “els joves puguin cobrar una pensió digna”, pensada ja al llarg termini. Així va dibuixar Xavier Espot el que hauria de sortir del treball que s’està fent a la cambra parlamentària amb la finalitat de consensuar el nou model. Però va insistir que “si no aconseguim el consens nosaltres assumirem les nostres responsabilitats”.

FUNCIONARIS
La revalorització salarial dels treballadors públics és fruit d’un “estudi empíric”, va defensar el cap de Govern, que ha valorat i comparat les retribucions de col·lectiu per col·lectiu i lloc de treball per lloc de treball. “No és general ni indiscriminada”, va insistir-hi. Espot va reivindicar l’acord assolit amb el funcionariat per tal de posar en valor la feina de la funció pública.

​SALARIS
El líder de l’executiu també va treure pit respecte a l’evolució salarial sobre la qual intervenen, la del sou mínim, que l’any vinent podria estar ja per sobre dels 1.500 euros. A més, va recordar que el salari mitjà també s’ha incrementat un 25% els últims sis anys, per sobre del creixement del cost de la vida, i va defensar que les revaloritzacions s’han de plasmar en convenis col·lectius.

JUSTÍCIA
Espot també va reivindicar la tasca legislativa ingent i mesures com el pla de xoc per millorar el funcionament de la justícia, però va admetre que hi ha reptes pendents perquè ara mateix “no està donant la satisfacció que ha de donar en un país que vol ser modèlic” i va llençar un missatge clar: “la justícia no és una feina on puc arribar a les 7 del matí i marxar a la 1 de la tarda”.
tracking