Espot veu presses pel referèndum per intentar forçar la sortida del Govern

Quan es convocarà el referèndum de l’acord d’associació? El Govern ja fa dies que ha renunciat a posar terminis i Xavier Espot es va mantenir ahir en la mateixa línia: “s’ha de convocar en el moment oportú i ara no ho és”, va reblar. El cap de Govern va criticar els interessos que mouen als qui apressen a celebrar ja la consulta, els grups manifestament contraris. Al seu parer, poc tenen a veure amb l’acord amb la Unió Europea si no en la voluntat de “desallotjar” l’executiu abans d’hora. “No veig la urgència, no tindria cap mena de sentit en les circumstàncies actuals” va insistir-hi sobre la votació, quan, va argumentar, encara està per oficialitzar la naturalesa jurídica de l’acord i ni s’ha signat ni estabilitzat el text per a la validació parlamentària. De fet, va defensar que el calendari que sempre s’han fixat des de l’edifici administratiu era que la votació es duria a terme després de la signatura i de l’aprovació del Parlament Europeu, escenaris encara pendents. “I no sé quan pot passar si d’aquí a tres o quatre mesos o d’aquí a un any”, un termini que marcarà si pot donar com a cap de Govern compliment al compromís d’un referèndum vinculant o si ja serà una qüestió en mans del líder polític que el substitueixi.

“No veig la urgència, no tindria cap mena de sentit en les circumstàncies actuals”
La data

Espot no va donar per fet que serà mixt –malgrat que és el convenciment general un cop França ha deixat clara la seva postura– quan va abordar els escenaris possibles sobre quan acabarà votant la ciutadania. “Si l’acord acaba sent mixt” i, per tant l’han de ratificar els parlaments de tots els estats membres, va indicar que s’haurà de determinar si “el referèndum s’ha de fer abans o després d’aquesta ratificació per part dels parlaments”. Va admetre que ajornar-lo fins que totes les cambres facin el tràmit seria “molt complicat”, però va deixar la porta oberta que sí que s’esperi a alguna validació en concret. Però de nou va insistir que “anem pas a pas” i que en el moment actual cal superar encara el de la naturalesa jurídica.

“No és un acord per condemnar eternament Andorra com comprendran”
El text

Espot també va tirar de pedagogia per explicar als oients que la citada naturalesa jurídica és una “qüestió formal”, que no es refereix al fons d’allò acordat i plasmat (a eventuals desacords amb el contingut, vaja) i va defensar les bonances del text. “No som un Govern d’eixelebrats”, va incidir, “no és un acord per condemnar eternament Andorra com comprendran”.