Consell General
La majoria reforma la llei d’estabilitat pressupostària per adaptar-la a la realitat econòmica
Lladós defensa que la norma “ha estat eficaç”, però cal ajustar-la, mentre Concòrdia alerta d’incompliments reiterats i reclama canvis més limitats
El ministre de Finances, Ramon Lladós, al Consell General aquest matí.
El ministre de Finances, Ramon Lladós, i el president del grup parlamentari Demòcrata, Jordi Jordana, han expressat en sessió de Consell General que la modificació de la llei del 2014, referent a l'estabilitat pressupostària, és per complir "les necessitats reals actuals" del país. "Transcorreguts aquests anys s'ha d'adaptar als paràmetres econòmics". Lladós ha defensat que la llei vigent “s'ha mostrat eficaç en l'aplicació i ha donat compliment als seus objectius”, que va permetre fins i tot afrontar “situacions extraordinàries com la crisi sanitària de la Covid”. No obstant això, ha subratllat la necessitat d’introduir ajustos per fer compatible el rigor fiscal amb la realitat actual de les finances públiques.
La reforma presentada, aprovada finalment amb 8 abstencions, pels grups de la majoria modifica cinc articles clau de la llei. L’article 12 permet superar puntualment el límit màxim d’endeutament quan el nou deute es destini exclusivament a amortitzar deute anterior, i preveu una reducció progressiva de la ràtio d’endeutament del 40% actual fins al 25% l’any 2045. Pel que fa a l’article 15, s’introdueix una flexibilització del dèficit màxim de l’1% del PIB en situacions de recessió tècnica, condicionada a l’existència de superàvits de caixa acumulats.
L’article 16, un dels més problemàtics d’aplicar, es modifica per garantir el compliment dels objectius de la llei sense dependre d’estimacions macroeconòmiques, establint un nivell mínim obligatori d’inversió real. Jordana ha recordat que el límit “no s'ha complert en els darrers exercicis” per factors com l’augment del salari mínim o la dinàmica de la despesa corrent. La reforma també ajusta l’article 19, aclarint el càlcul del 0,50% del pressupost destinat al compte de compensació i excloent-ne determinades variacions d’actius i passius financers. I l’article 20 deixa de fixar un límit numèric al pes de la imposició directa i el substitueix per una obligació de transparència: totes les iniciatives amb contingut tributari hauran d’anar acompanyades d’un informe d’impacte fiscal. Segons Jordana, això permetrà que el Consell General disposi de “els elements estadístics i d'impacte de cada norma tributària” abans de debatre-les.
El Govern d'Andorra considera aquesta reforma “escaient i oportuna” i defensa que permet corregir incompliments que havien generat informes desfavorables del Tribunal de Comptes, motiu pel qual el seu criteri és favorable a la presa en consideració. Tanmateix, la proposició presentada pel grup de Concòrdia de la mateixa llei, aquesta es limita a modificar els articles 16 i 20 i introdueix una disposició transitòria de gradualitat. El ministre Lladós ha reconegut que el Govern comparteix l’objectiu general de l’adequació de la llei, però ha advertit que tramitar dues reformes paral·leles de la mateixa llei podria “complicar i possiblement allargar innecessàriament el tràmit parlamentari”.
El grup parlamentari de Concòrdia ha defensat la seva proposició de llei, sense el suport favorable de la majoria, com una via per corregir incompliments reiterats de la Llei 32/2014 i adaptar-la a la realitat pressupostària actual. Sobre la despesa corrent, Concòrdia proposa un canvi estructural. “Substitueix el límit de creixement de la despesa corrent vinculat a l’augment estimat del producte interior brut per un criteri de proporcionalitat entre les despeses corrents i les despeses de capital”, ha apuntat la parlamentària del grup Maria Àngels Aché.
La formació posa l’accent en el caràcter recurrent de l’incompliment. Pel que fa a la fiscalitat, Concòrdia defensa la supressió del límit del 40% de la imposició directa perquè “és de molt difícil compliment”.
Andorra Endavant ha mostrat la seva voluntat de donar suport a la tramitació de les dues iniciatives legislatives per tal de debatre-les en comissió i millorar-les. El grup defensa una política de contenció i responsabilitat en la despesa pública. “Cal gastar només allò que es té i endeutar-se únicament per invertir”, ha apuntat la presidenta del grup parlamentari Carine Montaner, tot adduint a què un estat ha de funcionar com una economia familiar.
La formació també ha defensat el manteniment d’una baixa pressió fiscal com a element clau de competitivitat. “No és una qüestió d’ingressar més, sinó de gestionar millor", ha respost Montaner davant la proposta de modificar el marc fiscal per part del grup parlamentari Socialdemòcrata. En aquest sentit, Pere Baró ha apuntat que el seu grup ja va advertir que la llei de l'any 2014 s'acabaria modificant. “Aquesta llei és de molt difícil aplicació i ho ha demostrat al llarg dels anys", ha expressat, tot advertint que “eliminar el límit de la imposició directa sense corregir les desigualtats fiscals perpetua un model desequilibrat”. “El PIB no és un bon indicador per establir límits de despesa corrent”, ha puntat. En resposta, el president del grup parlamentari de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, ha ironitzat que aquesta proposta va en contra del que "li han ensenyat a primer de carrera". "La llei ha durat 11 anys i ha donat molt bons resultats", ha defensat Naudi. Baró ha recordat que la llei entrada a tramitar aquest dijous ha d'anar vinculada a una reforma fiscal, tot qüestionant als grups de la majoria que si "tan bé funcionava, perquè modifiquen la llei".